Trump, presidenciable?
Nova YorkLa bèstia no es deixa domesticar. El candidat Donald Trump ha arribat on és i contra tots els pronòstics impulsat per un missatge antiestablishment i un estil aspre, agressiu, repartint insults com a fórmula màgica per captar un públic que creu que “ell és diferent”, que trenca els motlles habituals dels polítics als quals tant critica. Ara, malgrat la recomanació repetida dels seus assessors de moderar-se i aparèixer més “presidenciable”, Trump no acaba de consumar el canvi de to. Ho ha fet en ocasions puntuals, com el discurs després de l’aclaparadora victòria a Nova York, però poques hores després ja tornava a insultar els seus rivals amb epítets del tipus “Ted, el mentider”, referint-se al senador Ted Cruz.
Un dels episodis que van agitar la campanya va ser la filtració de les paraules d’un dels principals responsables de l’equip de Trump als desconfiats dirigents del partit republicà. Paul Manafort, que acaba d’incorporar-se com a assessor estrella de Trump, va manifestar que el candidat estava “projectant una imatge” durant aquestes primàries, i que evolucionaria per presentar un perfil més moderat pensant en els votants de les eleccions presidencials, les decisives. Un missatge en una reunió a porta tancada per intentar tranquil·litzar un partit que no veu amb bons ulls el que molt probablement serà el seu nominat.
Diferències a l’equip de Trump
Mentre el seu equip donava garanties que el candidat es moderaria, als seus mítings apareixia el Trump autèntic declarant als votants que no estava a punt per actuar de manera “presidencial”, potser perquè creu que el canvi de retòrica li restarà protagonisme als mitjans de comunicació i públic als mítings. Segons informacions publicades per la influent web Politico, hi ha tensions entre dos dels grans responsables de la campanya de Trump: el cap de campanya, Corey Lewandowski, és partidari de mantenir el culte a la personalitat, el to agressiu i els insults, mentre que l’assessor acabat de fitxar, Paul Manafort, pressiona per incorporar tàctiques polítiques més convencionals per apuntalar els èxits aconseguits amb els altres mètodes.
Amb tensions o sense, Trump manté el vent a favor que, segons els sondejos, li hauria de donar la victòria a les cinc primàries que es van celebrar ahir a Pennsilvània, Connecticut, Delaware, Maryland i Rhode Island. Cinc estats del nord-est dels EUA que són, a priori, terreny fèrtil per al discurs que cultiva Trump.
Uns escenaris on encara no es podrà calibrar l’última maniobra dels dos rivals de Donald Trump, Ted Cruz i John Kasich, de coordinar les campanyes i repartir-se les intervencions als diferents estats, per intentar frenar el magnat. Maniobra qualificada de “desesperada” pel mateix Donald Trump i que, poques hores després d’anunciar-se, ja mostrava debilitats que qüestionen la seva eficàcia. Les principals, la inconcreció, ja que els candidats no arriben a demanar el vot per l’altre; i la seva limitació, perquè de moment només afecta tres estats: Cruz es queda Indiana, i Kasich Oregon i Nou Mèxic.
Fa gairebé dos mesos, el 3 de març, Mitt Romney, candidat republicà a la presidència el 2012 i prototipus de l’establishment, va llançar un dur atac contra Trump reclamant que els seus rivals es coordinessin per frenar-lo. Llavors, Cruz, Kasich i Rubio, que encara era a la cursa, no van comprar la idea i, finalment, els dos supervivents l’han posada en marxa quan ja sembla massa tard perquè pugui ser efectiva.
