Trump fortifica la Casa Blanca però el cap del Pentàgon rebutja el desplegament de l'exèrcit

Ordre de detenció contra tres policies més implicats en la mort de George Floyd

Una manifestant davant de desenes d'agents desplegats davant de la Casa Blanca, a Washington
Carlos Pérez Cruz
03/06/2020
4 min

WashingtonEl Fiscal General de Minnesota ha emès aquest dimecres una ordre de detenció contra tres agents de policia més implicats en la mort per asfixia de George Floyd, el cas de racisme policial que ha desfermat una onada de protestes a tot el país, i ha endurit els càrrecs contra l'únic policia que ja està sota custòdia, Derek Chauvin, que és qui va mantenir el genoll sobre el coll de Floyd durant vuit minuts malgrat els crits de la víctima, que deia que no podia respirar.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

A Chauvin se li imputa ara homicidi en segon grau i als altres tres agents que van participar en la detenció, Thomas Lane, J. Alexander Kueng i Tou Thao, se'ls imputen càrrecs de complicitat en l'homicidi de Floyd.

Mentrestant, la capital dels Estats Units està presa policialment i militarment. Donald Trump va prometre dilluns que veuríem una cosa que no havíem vist mai, i el que veu Washington ara és una exhibició excessiva de tot tipus de forces de l'ordre, que han ampliat el perímetre de seguretat al voltant de la Casa Blanca. Trump no vol sentir els crits de "no puc respirar" ni els càntics que defensen que "les vides dels negres importen". Allunya els manifestants que exigeixen justícia per a George Floyd.

Després del cap de setmana, les protestes han crescut en nombre, però s'han calmat en virulència. Els excessos els comet, en canvi, el president, que s'ha inventat una violència que mai es va produir per justificar que el seu fiscal general ordenés dilluns una càrrega policial perquè Trump pogués anar fins a una església per fer-se una foto amb una Bíblia.

Agents de tota mena

Malgrat l'ambient familiar de les protestes, Trump ha desplegat a Washington agents de fronteres, antidroga, antiavalots de presons, l'equip de rescat de segrestats de l'FBI, la policia militar i la Guàrdia Nacional, entre altres cossos federals. El governador de Florida, Ron DeSantis, aliat del president, ha anunciat que enviarà 500 efectius més de la Guàrdia Nacional a la capital nord-americana. Sota l'estàtua de Lincoln, una exhibició intimidatòria d'agents fortament armats impedeix visitar el memorial del president que va acabar amb l'esclavitud.

Washington s'ha convertit en el camp de batalla de Trump i la seva població en el conillet d'Índies d'un mandatari que amenaça amb reprimir amb l’exèrcit la població civil del seu propi país. El cap del Pentàgon, Mark Esper, però, s’ha desmarcat aquest dimecres de la retòrica del president i ha declarat que no dona suport "a la invocació de la Llei d'Insurrecció", que data del 1807. Irònicament, una de les poques vegades que s'ha utilitzat va ser per enviar tropes als estats del sud que incomplien la Llei de Drets Civils. També, amb el beneplàcit del seu governador, per aplacar els disturbis del 1992 a Califòrnia després de l'exculpació als agents de policia que van participar en la brutal pallissa a Rodney King, un ciutadà afroamericà.

Segons Esper, "la Guàrdia Nacional està més ben equipada" per donar suport "als agents locals". L'exèrcit hauria de ser "l'últim recurs" per les circumstàncies "més urgents i extremes". En opinió del secretari de Defensa, el país "ara no està en aquesta situació". Una ruptura extraordinària amb la retòrica de Trump. Segons l'agència de notícies AP, però, Esper ha fet marxa enrere en la seva ordre de retirar 200 militars desplegats a la capital.

Resolució demòcrata

El president està nu, però el seu seguici calla i fa callar. Dimarts, el líder de la majoria republicana al Senat, Mitch McConnell, va frenar una resolució demòcrata per condemnar l'ús de gas lacrimogen i pilotes de goma contra manifestants pacífics dilluns passat davant la Casa Blanca. McConnell va qualificar d'"obsessió miòpica amb el president" la proposta demòcrata. Altres legisladors republicans van fer veure que no sabien què se'ls preguntava.

Diversos senadors van eludir mullar-se amb respostes diverses. Bill Cassidy va dir que "no estava pendent". "Realment no ho vaig veure", va assegurar Ron Johnson. Mike Enzi es va disculpar perquè arribava "tard a dinar". En una entrevista amb el canal PBS, John Thune va intentar desviar l'atenció dient que hi havia "alguna discussió sobre si es va utilitzar o no gas lacrimogen". Almenys va reconèixer que Trump "no sempre reflecteix" en els seus tuits "una veu tranquil·litzadora". El president "hauria d'escoltar la gent en un moment així", va apuntar.

No només Trump. El Congrés està obligat a escoltar i a actuar. L'exvicepresident Joe Biden, candidat demòcrata a la presidència, ha demanat que el Capitoli aprovi una llei que prohibeixi tàctiques d'asfíxia contra els detinguts per la policia i la transferència de material militar als cossos policials. Això últim va començar a dur-se a terme amb l'administració Obama, però va ser revertit per l'actual.

Oportunitat històrica

La presidenta de la Cambra de Representants, la demòcrata Nancy Pelosi, defensa que el país té una oportunitat "històrica" per aprovar reformes de les polítiques policials i assegura que es prendran decisions "en un període curt de temps" destinades a acabar amb la discriminació racial de les accions policials. Potser és més un desig que una realitat. La llei contra els linxaments va trigar 100 anys a aprovar-se. Va ser al febrer d'aquest any.

Mentre la política discuteix a Washington, la ciutat fa olor de serradora. Amb els carrers mig buits durant hores i gairebé sense trànsit, s'ha estès al centre de la ciutat l'olor dels taulons de fusta que cobreixen les façanes de comerços i bancs. Impacta veure la uniformitat dels baixos dels edificis, la supressió de la seducció visual al vianant a la capital del país capitalista per excel·lència, el so dels trepants fixant els taulons. No està previst, però sembla que estigui a punt d’arribar un huracà de màxima categoria. Quan gran part de la ciutat està gairebé buida del tot pel toc de queda establert per l’alcaldessa, hi queden només els sensellar.

stats