Trump ignora la família de Jacob Blake durant la visita a Kenosha

WashingtonSi algú hagués sentit ahir el president Donald Trump durant la seva visita a la ciutat de Kenosha sense saber què va passar fa una setmana i mitja, podria haver conclòs que aquesta petita ciutat de Wisconsin pateix un problema endèmic de violència al qual la Casa Blanca ha aconseguit posar fi. Si algú no sabés que el ciutadà afroamericà de 29 anys Jacob Blake va rebre set trets per l’esquena per part d’un policia local el passat 23 d’agost, quan sentís les paraules d’ahir de Trump creuria que la ciutat pateix el setge del “terrorisme domèstic” i que ha quedat “devastada” per una sèrie de “revoltes antipolicíaques i antiamericanes” promogudes per l’extrema esquerra i els demòcrates, tal com va definir el mandatari. El que mai arribaria a deduir aquesta persona és que la violència policial contra el jove afroamericà ha posat aquesta localitat al mapa mundial. És una cosa que està “sota investigació” i que “és molt complicada”, va ser el màxim que va arribar a dir Trump sobre el cas de Jacob Blake, que, en certa manera, recorda el cas de George Floyd i molts altres episodis desproporcionats de la policia dels Estats Units contra la població afroamericana.

“Llei i ordre”

Com si es tractés d’una gira nacional sota el lema “Llei i ordre” -una expressió que el president nord-americà continua repetint fins a la sacietat al seu compte de Twitter-, ahir li va tocar a Kenosha rebre Donald Trump. Tot això malgrat el desacord del seu alcalde i del governador de Wisconsin, tots dos demòcrates, que van demanar a Trump que anul·lés el viatge per no afegir més llenya al foc. Però no els va fer cas.

El president, amb la mirada ja posada en les eleccions de finals d’any, va visitar diversos comerços amb desperfectes, va saludar membres de la Guàrdia Nacional i de la policia local i va presidir una suposada taula rodona que va acabar sent, com de costum, l’escenari perquè el líder nord-americà rebés repetits afalacs de subalterns i responsables policials de la localitat. Els mateixos responsables, de fet, a qui el mandatari va semblar excusar de qualsevol culpa en el tiroteig contra Jacob Blake.

El màxim que va passar, segons el raonament expressat per Trump, és que el policia que va disparar contra el jove “es va bloquejar”. En situacions així, va explicar el president, els policies “tenen un quart de segon” per decidir. I, si prenen una mala decisió, “o acaben morts o es fiquen en grans problemes”, va continuar. El que no va dir Trump és que Blake anava aparentment desarmat. En canvi, el que sí que va dir és que “la gent ha d’entendre que, de vegades, [els policies] es bloquegen”.

I no només això. Dimarts a la nit, en una conversa amb Fox News, Trump va acabar comparant l’actuació de l’agent amb un “torneig de golf” en què el jugador “es bloqueja” i no aconsegueix que la bola entri quan és a “tres peus” de distància del forat. Lluny de censurar l’acció de l’agent, o de plantejar-se la possibilitat de l’existència -evident per a molts- d’un problema de racisme sistèmic, Trump es va limitar a llançar una pregunta: “¿Podria haver fet alguna altra cosa?”.

I mentrestant, indignació i ràbia a l’entorn de Jacob Blake. El mandatari va dir que havia intentat parlar amb la mare per telèfon, però que li havia posat com a condició que el seu advocat escoltés la conversa. “Ja he tingut prou advocats a la meva vida”, es va justificar Trump per evitar la trucada. Justin Blake, oncle de Jacob Blake, va pregar ahir perquè “l’home taronja”, apel·latiu que alguns utilitzen per referir-se al color de la cara de Trump, “mantingui el seu irrespectuós i brut missatge lluny de la família”.

La família va organitzar ahir una barbacoa festiva i reivindicativa. Jacob Blake, pare del jove tirotejat, va assegurar dilluns que havien rebut amenaces i va deixar clar que rebutjava “fer política amb la vida” del seu fill. A més, va fer saber que havia hagut de portar a l’hospital per depressió un altre dels seus fills, de 20 anys. “És trist veure que la gent no entén la pressió sota la qual es troba aquesta família”, va dir abans de lamentar que, fa tan sols uns dies, el seu fill estava “anant amunt i avall rient”, mentre que ara “no pot moure les cames” a causa dels trets de la policia.

Defensa de Rittenhouse

Més sort que l’afroamericà va tenir Kyle Rittenhouse, l’adolescent blanc armat amb un fusell d’assalt que presumptament va matar dues persones i en va ferir una tercera en una de les manifestacions a Kenosha i que “va poder anar-se’n a casa seva” abans de ser detingut el dia següent, tal com va apuntar el pare de Blake. Una circumstància que prova, segons va defensar l’home, que hi ha “dos sistemes de justícia”.

El cas de Kyle Rittenhouse ha exposat el diferent criteri amb què Donald Trump mesura les accions dels manifestants que protesten contra el racisme i les dels seus seguidors. Si el 2017, després dels incidents de Charlottesville, en què un supremacista blanc va assassinar una manifestant antifeixista, Trump va declarar que als dos costats hi havia “bona gent”, el president ara ja només en veu en un costat: el seu. Dilluns va deixar oberta la porta a la possibilitat que Rittenhouse hagués disparat en legítima defensa. “Estava intentant escapar-se’n [en referència als manifestants] i el van atacar de manera molt violenta”, va afirmar Trump en referència al vídeo en què es pot veure com l’adolescent fugia de diverses persones que intentaven desarmar-lo. Aquesta escena es va produir després que, suposadament, Rittenhouse hagués disparat mortalment contra un primer manifestant. “Probablement l’haurien matat”, va suggerir el president per defensar l’acció del jove blanc.