Trump no es compromet amb una transició pacífica del poder si perd

WashingtonPrimer com a aspirant, ara com a president. El 2016, a les portes de les eleccions que el van portar a la Casa Blanca, Donald Trump va sembrar dubtes sobre si acceptaria els resultats electorals. Després de minar la confiança en la legitimitat del procés, es va comprometre a acceptar-los només si guanyava. I va guanyar. Aquest any, des de la presidència, i a 39 dies de la votació que decidirà si és reelegit o cedeix el testimoni al demòcrata Joe Biden, Trump ha intensificat els atacs contra el procés electoral. Segueix insistint, sense proves, que el vot per correu és garantia de frau. I dijous a la matinada va fer un pas més al no comprometre's amb una transició pacífica del poder en cas de derrota.

Només hi haurà pau, va dir, si s'atura el vot per correu. “Llavors, de fet, no hi haurà traspàs, francament, hi haurà una continuació”, va dir, insinuant un cop més que seria impossible que perdés unes eleccions netes.

Mentre Trump segueix a la seva, deslegitimant els resultats per endavant i denunciant una imaginària conspiració demòcrata, els republicans fan equilibris per reconduir el missatge sense molestar el màxim mandatari. El líder conservador del Senat, el veterà Mitch McConnell, s’ha limitat a garantir a través de Twitter que “hi haurà una transició ordenada com ha estat cada quatre anys des del 1792”. Però evita criticar Trump.

Molt més contundent va ser el senador Mitt Romney –l’únic republicà que va votar contra Trump en el fallit impeachment–, que va comparar les amenaces de la Casa Blanca amb els esdeveniments de Bielorússia. "Qualsevol suggeriment que un president podria no respectar aquesta garantia constitucional és tan impensable com inacceptable”, va sentenciar Romney en un comunicat.

El rival de Trump al novembre, Joe Biden, va reaccionar amb sorpresa. “¿En quin país som? Mireu, diu les coses més irracionals. No sé què dir". Qui sí que va tenir una resposta contundent va ser el rival de Biden a les primàries demòcrates, el senador Bernie Sanders, que en un missatge televisat va advertir ahir contra les “tendències autoritàries” del líder nord-americà: “L’elecció no és entre Donald Trump i Joe Biden. És entre Donald Trump i la democràcia”.

Urnes o tribunals

El president segueix sembrant dubtes sobre les eleccions mentre, al seu torn, fa passos per intentar garantir-se en els tribunals una victòria que potser li neguin les urnes. Dissabte anunciarà el nom de la successora de la difunta jutge progressista Ruth Bader Ginsburg al Tribunal Suprem amb el propòsit, segons va admetre, que sigui aquest organisme el que decideixi el resultat electoral. “Crec que això acabarà al Tribunal Suprem”, va predir Trump dimecres.

Si aconsegueix situar el seu tercer nominat en la màxima institució judicial del país, el president confia que la majoria conservadora de sis jutges davant tres progressistes li garanteixi la reelecció. Amb les presses per substituir Bader Ginsburg, mostra desconfiança en el paper del president del Suprem, John Roberts, que en alguns casos clau per a l’administració Trump s’ha decantat per votar al costat dels progressistes. Segons Trump, si el Tribunal hagués de pronunciar-se sobre els resultats del 3 de novembre, “hauria de ser vuit a zero o nou a zero” a favor seu. “Però només en cas que [el Tribunal] fos més polític del que hauria de ser, és molt important que tinguem un novè jutge”, ha apuntat.

El mandatari ha anat al Tribunal Suprem al costat de la primera dama, Melania Trump, a rendir tribut a la jutge Ruth Bader Ginsburg. Tot just va romandre uns segons davant el fèretre mentre s’imposaven les veus de desenes de ciutadans que s’havien acostat al comiat i protestaven contra la seva presència amb crits de “Voteu per fer-lo fora!” També li van cridar: “Honra el seu desig!”, una referència a la petició que la jutge va fer abans de morir que l’elecció del seu substitut o substituta havia de quedar en mans de qui guanyi les presidencials.