Trump, als aliats: “Deveu una gran quantitat de diners a l’OTAN”

Brussel·lesHavia de ser una cimera breu, fàcil, amb poc contingut polític i molt de simbòlic. Era una cimera pensada especialment per no donar temps a retrets ni a topades, una trobada perquè els aliats demostressin que han girat full a la confrontació amb la nova administració nord-americana. Era una cimera feta a mida per a Donald Trump -curteta perquè no s’avorrís, fins i tot s’havia demanat als líders màxima brevetat en les seves intervencions- i pensada per enterrar les desavinences. Els aliats europeus volien convertir la primera cimera de l’Aliança Atlàntica amb el nou president dels EUA en un exhibició d’unitat.

Però Trump és imprevisible i ahir va tornar a demostrar que ni la diplomàcia ni la delicadesa formen part del seu ADN. Davant l’estupefacció dels líders, el republicà va treure tota la seva artilleria contra els aliats europeus per acusar-los de no complir les seves obligacions en matèria de despesa militar. I no ho va fer en privat durant la cimera. Trump va utilitzar el seu discurs durant la inauguració d’un memorial en record de les víctimes dels atemptats de l’11 de Setembre per fer els retrets als europeus i acusar-los de deure una “gran quantitat de diners” a l’OTAN.

“23 dels 28 països aliats encara no estan pagant el que haurien d’estar pagant. No és just per al poble i per als contribuents nord-americans -va assegurar Trump-. Si els aliats contribuïssin amb el que els pertoca, l’OTAN seria més forta del que és avui, especialment per fer front al terrorisme”. El president dels Estats Units deixava astorats els líders per haver fet referència al tema del pressupost de defensa de forma tan barroera enmig d’un homenatge a víctimes del terrorisme.

Accelerar el calendari

Que tots els aliats destinin un 2% del seu producte interior brut (PIB) a defensa és una reivindicació històrica dels Estats Units. El compromís dels aliats és arribar a aquesta xifra el 2024, però Trump vol accelerar el calendari i va arribar a amenaçar els aliats amb fer un pas enrere en el compromís dels EUA amb l’Aliança si la resta de països no compleixen de seguida. Actualment, només cinc aliats -els EUA, el Regne Unit, Grècia, Polònia i Estònia- dediquen més del 2% del seu PIB a la despesa militar.

Davant els dubtes que continua generant l’actitud de la nova administració nord-americana envers l’OTAN, el secretari general de l’Aliança Atlàntica, Jens Stoltenberg, va assegurar que Trump havia sigut molt clar amb el seu compromís de seguir donant suport a Europa i als aliats, però va reconèixer que també havia sigut “excessivament brusc” a l’hora de demanar als líders europeus més diners per a defensa. “Trump ha sigut molt clar amb el seu compromís amb l’OTAN, però també ha sigut molt clar en el missatge als aliats, dient que tots han de complir amb la promesa d’augmentar la despesa militar”, va assegurar Stoltenberg al final de la cimera.

En un intent d’acontentar Donald Trump, l’OTAN va anunciar ahir que se suma a la coalició internacional que lluita contra l’Estat Islàmic. Alguns dels aliats -els Estats Units, França, Alemanya i el Regne Unit, entre altres- hi participen des de fa temps a títol individual, però l’OTAN com a organització se’n mantenia al marge per l’oposició d’alguns membres. A partir d’ara, l’Aliança Atlàntica també formarà part de la coalició. La decisió tindrà poques conseqüències pràctiques -l’OTAN prestarà, sobretot, suport logístic-, però simbolitza la voluntat dels aliats europeus de demostrar a Trump el seu compromís amb la lluita contra el terrorisme.

Terrorisme i immigració

Tot i que el president dels Estats Units havia qualificat l’Aliança Atlàntica “d’obsoleta”, ahir va demanar als aliats treballar conjuntament per “derrotar” el terrorisme jihadista, controlar la immigració i fer front a les amenaces de Rússia. “Hem d’aturar el terrorisme”, va dir davant el monument en memòria de les víctimes de l’11-S.

La gira internacional del president nord-americà acabarà a Taormina (Sicília), on els països del G-7, els més rics del món, celebren una cimera avui i demà per debatre qüestions de seguretat, economia i medi ambient. És l’última parada d’un viatge de nou dues que l’ha portat a l’Aràbia Saudita, Israel, Palestina, el Vaticà i Bèlgica.

Els EUA admeten la mort de 105 civils a Mossul

El Pentàgon va reconèixer ahir que el mes de març passat un dels seus bombardejos a Mossul va provocar la mort de 105 civils. L’atac aeri anava dirigit contra dos membres de l’Estat Islàmic que s’amagaven en un edifici. Les bombes nord-americanes van tenir un impacte superior a l’esperat perquè van detonar explosius que el grup jihadista guardava a la finca, van fer caure l’edifici sencer i van matar un centenar de persones que eren a la planta baixa. Els fets es van produir al barri d’Al-Jadida, una zona amb gran densitat d’habitants de l’oest de Mossul. Segons la versió de l’exèrcit nord-americà, la bomba intel·ligent que ells havien llançat hauria matat només els terroristes si no hagués impactat contra el material explosiu de l’EI.

Després de conèixer-se la notícia, diversos experts han criticat el govern nord-americà per haver-se precipitat a l’hora de fer servir foc aeri a Mossul, a causa de l’elevat nombre de civils que hi ha tancats a la ciutat. Fins ara, el Pentàgon ha reconegut la mort de 396 civils com a conseqüència de les operacions militars contra l’Estat Islàmic a l’Iraq i a Síria, que van començar fa més de dos anys.

Un edifici que ha costat 1.100 milions

“No preguntaré quants diners ha costat, però és molt bonica”, afirmava ahir el president dels Estats Units, Donald Trump, després de trepitjar per primera vegada la nova seu de l’Aliança Atlàntica a Brussel·les, un imponent edifici que ha costat, encara que Trump no ho sabés, 1.120 milions d’euros.

Els líders de l’OTAN van inaugurar ahir amb una cimera el nou edifici, situat just davant de l’antic, tot i que la nova seu encara no està operativa. Els reis de Bèlgica van lliurar les claus de l’edifici al secretari general de l’Aliança, Jens Stoltenberg, en una cerimònia militar. El retard de les obres per diferents problemes, entre els quals la troballa de bombes de la II Guerra Mundial i un augment del pressupost pels nous requisits de seguretat relacionats amb la ciberseguretat i l’espionatge, van obligar a celebrar la inauguració sense que tot estigués a punt.