Sis claus i conseqüències immediates dels acords del Brexit entre el Regne Unit i la Unió Europea

LondresPrimer de tot, cal tenir en compte que la certificació d'aquest diumenge no suposa la materialització del Brexit. Avui s'ha certificat en l'àmbit polític, però tots els acords no entraran en vigor fins que no estiguin aprovats pels Parlaments britànic i europeu.

Què ha de passar a continuació?

Theresa May ha de dur l'acord al Parlament de Westminster, que el votarà la segona setmana de desembre. De moment, la 'premier' compta amb un desavantatge de 92 diputats –entre conservadors i socis unionistes nord-irlandesos del DUP– que han parlat obertament contra l'acord i que han anunciat el seu vot en contra. Els laboristes, els nacionalistes escocesos, els liberal-demòcrates i els gal·lesos i els verds també han anunciat que no hi donaran suport. Amb aquestes xifres, l'acord no s'aprovarà. Però Downing Street i May ja s'han embarcat en una croada santa per aconseguir el miracle. Aquest diumenge May ha adreçat una carta oberta als britànics en aquest sentit.

I si no s'aprova...

Impossible saber què passarà. Aquest diumenge tots els líders comunitaris i Theresa May han dit que no hi ha res més a negociar. És a dir, que és aquest pacte o cap altre. Però si Westminster diu que no, les opcions són les següents: una nova negociació ara descartada per tothom, eleccions generals, un nou referèndum o la sortida de la Unió Europea sense acord. La política britànica fa anys que tendeix al caos i del caos que suposaria tombar l'acord al Parlament tothom espera aconseguir el seu propòsit. La qüestió és si els 'brexiters' s'arriscaran a jugar-se el Brexit a tot o res, amb la possibilitat que s'obri la caixa de Pandora d'un segon plebiscit. Tot és possible. Fins i tot que May se'n surti. Finalitzada la batalla a Brussel·les, ara el camp de batalla és a Parliament Square, al centre de Londres, i a les 650 circumscripcions de tot el país.

Les conseqüències si s'aprova

Només a partir del moment que acabi el període de transició, en principi el 31 de desembre del 2020 –encara que hi ha la possibilitat que s'allargui fins a finals del 2022–, es podran conèixer les conseqüències exactes de la sortida del Regne Unit de la Unió Europea (UE). Fins ara, tot plegat han sigut especulacions a partir d'un monumental exercici intel·lectual de diplomàcia i dret internacional que, bàsicament, deixa el Regne Unit com estava en la seva relació amb els Vint-i-set amb l'excepció de la lliure circulació de persones i amb la capacitat de poder negociar lliurement –en principi, excepte que el futur pacte a què arribin Londres i Brussel·les hi posi bastons a les rodes– acords comercials amb altres estats. Ara per ara, doncs, el que es pot preveure és el següent sobre aquests diferents temes.

Factura de la separació

Els compromisos adquirits fins ara pel Regne Unit de la seva pertinença a la UE, des de programes d'investigació o inversió en marxa fins a pagament de pensions dels funcionaris i altres partides compensatòries té un cost, segons l'acord de sortida, de 44.900 milions d'euros. Les previsions actuals del Tresor de Sa Majestat és que la factura es pagarà a terminis i que el traspàs de diners de Londres a Brussel·les continuarà fins a l'any 2064. Amb tot, Londres haurà de continuar contribuint amb diners a la UE si vol continuar participant en futurs programes comunitaris, ja sigui d'investigació, seguretat o una altra mena de cooperació.

Frontera entre Irlanda del Nord i Irlanda

En principi, ha continuar oberta com fins ara i des que es van signar els Acords de Pau de Divendres Sant l'any 1998. El pacte de retirada així ho subscriu. I per ratificar-ho existeix la garantia ('backstop', en el terme anglès) que fa que tot el Regne Unit continuï, durant la transició, en el mercat únic i la unió duanera. Si no s'arriba a un acord comercial futur que faci que la frontera sigui lliure, el Regne Unit continuaria en la mateixa situació, un fet que enerva molt els 'brexiters', i un veritable problema perquè Theresa May pugui vendre el seu pacte al Parlament.

Drets dels ciutadans comunitats i dels 'British expat'

Fins al final de la transició, tot continuarà com fins ara. Lliure circulació i dret a residència. Els 3,3 milions de comunitaris que viuen al Regne Unit tindran el dret a continuar com fins ara. El govern de Londres ha d'obrir encara el procés que la sol·licitud de l'estatut de ciutadà establert. Aquells que al final de la transició faci cinc anys que viuen al país no han de tenir problemes per aconseguir-ho. Els que faci menys temps potser tindran més dificultats. El dret a continuar residint a la UE per als britànics expatriats també està garantit en l'acord de retirada.

Gibraltar

Serà un punt polèmic al llarg de la negociació comercial que s'obrirà a partir del 29 de març del 2019, quan oficialment el Regne Unit abandonarà la Unió. La discussió es farà al voltant dels articles 184 i 3 del tractat, i si el Regne Unit té dret o no a negociar en nom de la colònia el seu futur encaix comercial amb els Vint-i-set. La nota interpretativa feta aquest dissabte pel govern britànic sembla indicar que no, però, com també afirmava la nota prèvia de l'ambaixador britànic a la UE, això sempre dependrà de la política del govern de torn de Sa Majestat. A Gibraltar no hi donen cap importància, perquè no seria vinculant com el tractat. Però Madrid s'agafa a la "triple garantia" sorgida des de Brussel·les. A la pràctica, per salvar els mobles i la cimera que tot just s'ha celebrat, la discussió real s'ha deixat per més endavant. ¿Pràctica habitual de la UE?