Set regions del món en primera línia de foc

BarcelonaLes Bahames s’han convertit en la nova zona zero de la crisi climàtica. El devastador huracà Dorian -que hi ha deixat 50 morts i més de mil desapareguts-és el més fort que ha patit mai el país insular i el segon més fort que mai ha tocat terra a l’Atlàntic. Però pot ser només un tast del que encara ha de venir. Un recordatori del que ens hi juguem a la cimera de demà que ha convocat a Nova York el secretari general de l’ONU, António Guterres, per intentar que els estats es comprometin a accelerar la retallada d’emissions de gasos d’efecte hivernacle.

El Carib i l’Amèrica Central és, de fet, una de les regions del món que més està patint -i més patirà- les catàstrofes climàtiques que amenacen de convertir-se en una nova normalitat. “No augmenta la seva freqüència, però sí la seva intensitat. Estudis recents demostren que no hi ha més huracans ara que abans, però el vincle amb el canvi climàtic és la manera com passen: com més puja la temperatura de la Terra, més fortes són les tempestes, sobretot perquè van carregades de molta més aigua”, explica David Eckstein, investigador de Germanwatch i autor de l’Índex de Risc Climàtic Global. Aquest informe anual se centra en els esdeveniments climàtics extrems, com tempestes, inundacions, sequeres i onades de calor, i ha detectat tres regions del món especialment afectades: Amèrica Central i el Carib, el sud de l’Àsia i l’est de l’Àfrica.

Però l’impacte del canvi climàtic no es limita a les catàstrofes naturals. Hi ha efectes menys cridaners, però tant o més amenaçadors. El desgel, la pujada del nivell del mar o la pèrdua de cultius posen en perill altres regions i amenacen la supervivència de poblacions senceres.

Un altre índex, el de vulnerabilitat climàtica, analitza aquests canvis o “estressos climàtics” i els enllaça amb la capacitat dels estats per fer-hi front. Així, identifica també el centre de l’Àfrica com una de les regions més vulnerables als efectes de l’emergència climàtica, a més d’estats del Carib com Haití.

Un cop més, són les poblacions més pobres del món les que més patiran l’impacte de la nova crisi global, un fenomen que la mateixa ONU ja ha batejat com un futur 'apartheid' climàtic. Futures crisis humanitàries que incrementaran les desigualtats socials i les migracions climàtiques.

La regió del Mediterrani apareix també en alguns estudis com una de les zones calentes del planeta, per la “tropicalització del clima” que s’hi comença a veure, apunta Xavier Rodó, de l’ISGlobal. Tot i que, a excepció del nord d’Àfrica, no es considera una zona tan vulnerable. “Alguns estats tenen millors recursos i infraestructures per fer front als impactes del canvi climàtic, però no hi ha cap país que estigui segur”, afirma la investigadora del World Resources Institut Kelly Levin, que destaca les “enormes desigualtats dins dels països rics” també pel que fa als impactes de l’emergència climàtica. Levin alerta, a més, que alguns d’aquests efectes sobre regions concretes tenen “un impacte global”, com el desgel de l’Àrtic o la desertització de l’Amazònia.

D’altres, com la desaparició de les petites illes estat que quedaran engolides per la pujada del nivell del mar, no tindran impacte global més enllà dels milers de refugiats climàtics que deixaran, però també ens haurien de fer aixecar de la cadira. Les poblacions d’aquestes set regions seran les primeres que patiran tota la força de l’emergència climàtica. Si no aconseguim salvar-les a elles, probablement no podrem salvar el planeta.

1. L’Amèrica Central i el Carib

1. L’Amèrica Central i el CaribPuerto Rico i Hondures encapçalen la llista de països que més han patit en els últims 20 anys per esdeveniments climàtics extrems, segons l’índex de risc climàtic de l’ONG Germanwatch. Haití és un altre dels estats que surten destacats en aquest índex i també en el de vulnerabilitat climàtica (és el tercer país més vulnerable al canvi climàtic). La pobresa i la falta de recursos s’afegeixen a una situació geogràfica procliu als huracans i les tempestes tropicals, que seran cada cop més intensos. Per això, segons l’investigador de Germanwatch David Eckstein, la de l’Amèrica Central i el Carib és una de les tres regions més afectades per aquest tipus d’episodis extrems. Si l’escalfament global supera els 2 ºC, a l’Amèrica Central els cops de calor extrema seran sis vegades més freqüents que ara. Les sequeres també s’han acarnissat en aquesta zona i són una de les causes que han portat milers de persones cap als EUA, on han topat amb el mur de Trump.

2. L’Amazònia

Els incendis d’aquest estiu a l’Amazònia han encès totes les alarmes. El foc que amenaçava l’ecosistema terrestre més divers del planeta no només atacava una zona molt vulnerable al clima, amb una població indígena dependent d’aquesta biodiversitat, sinó que posava en perill un dels principals aliats globals en la lluita contra el canvi climàtic. L’extensió de bosc tropical més gran del planeta regula el clima de tota la regió, per la seva humitat i perquè conté el 20% de l’aigua dolça del planeta, però també contribueix enormement a capturar CO 2 de l’atmosfera. Per això el pronòstic més pessimista dels científics, la conversió del bosc amazònic en una sabana, és un dels anomenats punts de no retorn que podria desencadenar efectes impredictibles en el clima. “Això que era un futur molt llunyà [l’Amazònia com una sabana] ara, amb la combinació de polítiques [com les del president brasiler, Jair Bolsonaro] i la desforestació vinculada al sistema alimentari, que ha estat a l’origen dels focs, augmenta les possibilitats que passi”, alerta Marta Guadalupe Rivera, investigadora de la Universitat de Vic i membre de l’IPCC, el grup de científics climàtics de l’ONU.

3. L’Àrtic

A la zona de l’Àrtic, la temperatura ha pujat el doble que la mitjana global. El desgel es produeix a velocitats sorprenents per als científics i el converteix en un dels possibles “punts de no retorn” amb conseqüències imprevisibles a escala global. L’impacte del canvi climàtic està transformant per complet la regió: la migració cap al nord de peixos de latituds més baixes o la pèrdua d’hàbitat per a espècies com l’ós polar són alguns dels canvis que també afecten les poblacions indígenes. Alhora, el desgel ha obert una nova ruta marítima que amenaça també de canviar del tot el rol de la regió al món, mentre alguns governs i empreses es llancen a una carrera per extraure els recursos naturals que el desglaç està deixant a l’abast. Uns recursos, com el gas i el petroli, que poden contribuir encara més al canvi climàtic. Un peix -amb cap humà- que es mossega la cua.

4. El Sahel i l’Àfrica central

El desert del Sàhara ha avançat un 10% i a la regió del Sahel les temperatures pugen 1,5 cops més ràpid que la mitjana mundial. Quan se superin els 2 ºC d’escalfament global, els científics preveuen que al Sàhara seran fins a deu cops més freqüents els extrems de calor i les sequeres seran molt més llargues. Duraran una mitjana de set mesos quan superem els 1,5 ºC i fins als 20 mesos -prop de dos anys de sequera ininterrompuda- quan superem els 2 ºC. Però la zona subsahariana se salva de la catàstrofe climàtica, al contrari. La República Centreafricana i la República Democràtica del Congo són, de fet, els dos estats amb més vulnerabilitat climàtica del planeta, a causa també d’una situació política i econòmica amb conflictes interns constants que no els permet fer front tampoc al canvi climàtic. Moltes de les persones que fugen de la regió ja es consideren migrants climàtics, tot i que cap organisme oficial els reconeix com a tals.

5. Est de l’Àfrica

La zona de Madagascar i Moçambic, a l’est de l’Àfrica, és una de les tres regions del món que més pateixen els esdeveniments climàtics extrems i, per tant, de les que correran més riscos a mesura que avanci l’emergència climàtica. Al març, el cicló Idai va deixar més de mil persones mortes a Moçambic, un dels pitjors desastres naturals registrats mai a l’hemisferi sud, segons l’ONU. Un cop més, un país pobre lluitant sense eines contra uns impactes cada cop més brutals. Un enorme risc de catàstrofes que se suma als problemes d’escassetat d’aigua que es multipliquen tant a la banya d’Àfrica com al sud del continent.

6. Sud de l’Àsia

L’onada de calor a l’Índia del maig passat va arribar a rècords històrics i va causar la mort de més de 180 persones. L’Índia, Bangladesh i Birmània són tres de les nacions més vulnerables al canvi climàtic, no només per les onades de calor i l’elevat risc d’escassetat d’aigua, sinó també per l’amenaça de la pujada del nivell del mar a les seves costes i sobretot pels ciclons i les tempestes que generen inundacions cada cop més devastadores a la regió. Les pluges del monsó són cada cop més mortals a causa del canvi climàtic, alhora que les sequeres deixen altres parts de la mateixa àrea sense ni una gota d’aigua durant mesos.

7. Illes del Pacífic

Illes estat del Pacífic com les Marshall, les Fiji o Kiribati han tingut un paper destacat en les negociacions climàtiques internacionals. Van fer sentir la seva veu ja a la cimera de París del 2015, on van aconseguir sumar aliats per introduir al text el límit dels 1,5 ºC per a l’escalfament global. S’hi juguen molt: aquesta xifra és la línia que els separa de la possibilitat de desaparèixer sota l’aigua per la previsible pujada del nivell del mar. És una amenaça que no afecta només les illes del Pacífic: algunes illes del Carib o de l’Índic, com les Maldives, també poden patir el mateix destí i acabar engolides pel mar. Però ha sigut la regió del Pacífic la que ha liderat la lluita per evitar aquest destí fatal. Ciutadans de Kiribati van ser els primers que van demanar l’estatut de refugiats climàtics a Nova Zelanda, però la justícia del país els ho va denegar. Amb tot, es resisteixen encara al futur de refugiats i lluiten per aconseguir un compromís global de reducció de les emissions contaminants. S’hi juguen la seva existència geogràfica.