Evasors fiscals sota escrutini

BarcelonaLa commoció global generada per les revelacions dels papers de Panamà papers de Panamà, que posen al descobert els negocis i les fortunes ocultes de desenes de líders polítics, empresaris i personalitats públiques d’arreu del món, va portar ahir diversos governs a obrir investigacions per aclarir possibles delictes d’evasió fiscal i blanqueig de diners.

França, Àustria, Austràlia, Suècia, els Països Baixos, l’Índia, Mèxic, Bèlgica, Costa Rica i Espanya van ser dels primers a obrir diligències per seguir la pista oberta pels 11,5 milions de documents filtrats del bufet d’advocat Mossack Fonseca, dedicat principalment a la creació de societats offshore (estructures empresarials a l’estranger que permeten evadir impostos). La filtració a un diari alemany es va compartir a través del Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació i es va fer pública ahir a través de 107 mitjans de comunicació de 78 països, que l’han estat analitzant durant un any. Entre els mitjans espanyols, hi han tingut accés als papers La Sexta i El Confidencial.

De fet, el president de França, François Hollande, va considerar la filtració una “bona notícia” perquè permetrà al seu país generar “més ingressos fiscals procedents d’aquells que hagin defraudat”. El govern francès ha obert una investigació i ha demanat que se li entreguin còpies dels papers de Panamà.

Mentrestant, alguns dels principals implicats en l’escàndol es defensaven ahir com podien de les revelacions, començant per Ramón Fonseca, el director del bufet d’advocats Mossack Fonseca, que insistia que l’activitat de la seva firma és totalment legal. Fonseca va explicar que la seva societat havia sigut víctima d’un pirateig “limitat” i denunciava la publicació dels documents com “una campanya internacional contra la privacitat”.

En diverses entrevistes a mitjans d’arreu del món, Fonseca va explicar que el seu bufet ha creat més de 240.000 companyies en els seus 40 anys d’activitat i que mai havien sigut imputats per cap delicte. Tot i així, va negar qualsevol responsabilitat sobre les possibles activitats fraudulentes dels seus clients, amb qui diu no que no té contacte directe.

Tempestes polítiques

Les revelacions han desfermat una tempesta política en diversos països, especialment a Islàndia, però també al Regne Unit, on les sospites d’evasió fiscal esquitxen el pare del primer ministre, David Cameron, que havia promès lluitar contra aquestes pràctiques. El govern britànic ha demanat també una còpia dels documents amb l’objectiu d’analitzar-los i després “actuar de manera ràpida i adequada”.

Austràlia ha obert una investigació sobre més de 800 fortunes del país ocultes en paradisos fiscals, segons els papers, la majoria a Hong Kong. El govern indi de Narendra Modi també ha iniciat indagacions sobre els 500 ciutadans milionaris del país que apareixen a la documentació.

En canvi, la Unió Europea va sortir en defensa del seu comissari Miguel Arias Cañete -la seva dona apareix als papers- i va assegurar que “està en compliment del codi ètic de conducta per als comissaris”.

A la Xina, on els papers revelen fortunes ocultes del cunyat del president Xi Jinping i de familiars i amics d’altres alts càrrecs, el govern va guardar silenci i els mitjans de comunicació, com és habitual, van informar sense mencionar els implicats del propi país.