PRÒXIM ORIENT

Set anys de guerra a Síria, set anys de refugiats

Les condicions de vida dels sirians exiliats empitjoren cada dia, mentre no s’albira encara cap acord de pau

Alguns nens sirians refugiats assistint a un segon torn de classes als afores  D’Arsal, la localitat al nord-est del Líban on hi ha camps de refugiats.
Ethel Bonet
14/03/2018
4 min

BeirutTot just set quilòmetres separen el camp de refugiats libanès de la frontera amb Síria. També són set els anys que es compleixen just avui des del començament de la guerra a Síria, i el conflicte continua sense que s’entrevegi encara un acord de pau. Una serralada de muntanyes amb els cims nevats separa els dos països. La seva silueta sobresurt com una cortina espessa que amaga l’horror que es viu a l’altre costat. El pitjor conflicte civil del segle XXI ja ha deixat més de mig milió de morts i més de 5,4 milions de refugiats.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

El Líban, amb un milió i mig de sirians, és el país d’acollida que compta amb més refugiats per càpita, tot i que en nombres absoluts el que n’acull més és Turquia, amb 3,3 milions de sirians registrats.

Amb el pas dels anys, la situació dels sirians confinats al Líban ha anat empitjorant. Des del 2014, les autoritats libaneses han endurit les lleis per als refugiats, obligant-los a tenir un permís de residència i de treball. Tots aquells que viuen només del suport de les Nacions Unides s’enfronten ara a una retallada de l’ajuda humanitària.

L’Ali, originari de Hama, va fugir de Síria per evitar fer el servei militar, com la majoria dels joves sirians. No es planteja la idea de tornar al seu país, perquè s’enfrontaria a la presó per desertor. “Si no hi ha garanties que el règim ens perdoni no podrem tornar a Síria”, sentencia el noi.

Syrian Eyes

Malgrat la seva condició de refugiat s’ha sabut obrir camí en un país on a molta gent li comença a molestar haver de continuar convivint amb els sirians. La seva pròpia experiència, les dificultats amb què va topar per arribar al Líban sense saber, un cop aquí, a on anar ni a qui acudir, el va portar a voler ajudar altres compatriotes en situacions difícils. L’Ali és el fundador de Syrian Eyes, una organització de voluntaris sirians i internacionals que assisteix els refugiats que viuen als “assentaments temporals” -perquè el govern libanès ha prohibit instal·lar camps de refugiats- a la vall de la Bekaa.

“La meva situació no era millor que la d’altres refugiats que són als campaments. Quan vaig arribar a Beirut fa 5 anys vivíem cinc en una mateixa habitació però almenys disposàvem de certes comoditats”, explica a l’ARA l’Ali. “El 2013 van començar a arribar milers i milers de famílies de refugiats al Líban i no sabien de quina manera gestionar la situació. No hi havia campaments on anar. Els refugiats que arribaven no coneixien l’ACNUR (l’agència de l’ONU per als refugiats) o no sabien com contactar-hi, i vaig sentir que havia d’ajudar tots aquells sirians com pogués”, relata. “Amb els anys hem guanyat suport internacional i fons per ajudar 1.700 famílies sirianes”, diu orgullós l’Ali.

La feina d’aquests voluntaris va més enllà del lliurament d’ajuda humanitària. “No és únicament cobrir les necessitats bàsiques, nosaltres volem ajudar a dignificar la vida dels refugiats”.

Amb el suport d’altres ONG locals, donen microcrèdits per obrir petits negocis, fer horts orgànics sostenibles i realitzar activitats educatives per als nens als assentaments.

Una generació de refugiats

Al Líban ja hi ha una generació de sirians que no coneixen el seu país. Són nens que han crescut als campaments i molts no han anat mai a l’escola.

Un dels principals problemes amb què s’enfronten els refugiats sirians és el de legalitzar la seva situació al país veí. La majoria de famílies sirianes no poden pagar els 200 dòlars anuals per persona que costa renovar el permís de residència. Tenint en compte que la majoria són famílies nombroses de més de 5 o 6 membres, resulta impossible recaptar aquesta quantitat de diners cada any per deixar de residir-hi de manera irregular.

Homes amb edat de treballar no surten dels campaments per por de ser detinguts i els terratinents s’emporten els nens i les dones a treballar al camp. Aquesta situació fa els refugiats més vulnerables i dependents de les ajudes de l’ONU.

A més, les noves lleis aprovades per Beirut per als sirians especifiquen que únicament poden ser contractats per treballar en la construcció, el camp i els serveis de neteja, cosa que obliga molts refugiats a treballar en negre o amb papers falsos fora d’aquests tres sectors.

El Wisam és llicenciat en belles arts i ha muntat el seu propi taller a casa seva, on recicla ampolles de vidre i materials de plàstic per transformar-los en originals gots decorats, gerros, pots i làmpares amb què es guanya la vida.

“La situació és complicada. Com a sirià que viu a la ciutat i no en un camp de refugiats he de treballar per viure, pagar el lloguer i les factures. Les úniques oportunitats laborals que ens ofereixen és treballar a l’obra o al camp. És impossible contractar tots els sirians com a peons, fusters o jornalers. Així que la resta, què podem fer per viure?”, es lamenta.

Encallats en un país que no han triat, sense oportunitats de refer la vida, i sense esperances de tornar a casa en un futur pròxim, els refugiats són el tràgic record de com les males polítiques i els interessos internacionals han permès que Síria es dessagni.

Turquia estreny el setge sobre Afrin

L’ofensiva de Turquia sobre els kurds al nord de Síria, un dels últims fronts oberts en una guerra que ja fa set anys que dura, es va intensificar ahir en un últim intent de l’exèrcit turc per aconseguir controlar finalment la ciutat siriana d’Afrin. La població es va quedar sense subministrament d’aigua quan les tropes turques van ocupar la principal presa de la zona, mentre el president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, assegurava que la caiguda total de la ciutat era qüestió d’hores. Durant un discurs televisat al matí, Erdogan va anunciar que esperava assolir finalment el control militar sobre Afrin. Tot i així, al tancament d’aquesta edició la caiguda d’Afrin no s’havia confirmat. L’exèrcit turc manté des del mes de gener un brutal setge sobre aquesta localitat del nord de Síria, en una ofensiva que pretén expulsar-ne les milícies kurdes de les Unitats de Protecció del Poble (YPG), que Erdogan considera terroristes. Dimarts, l’exèrcit turc assegurava que ja tenia totalment encerclada la ciutat, on es calcula que actualment hi ha unes 700.000 persones atrapades. Els últims dies, milers d’habitants intentaven fugir-ne. Des del començament de l’ofensiva turca hi han mort almenys 222 civils, 33 dels quals eren nens.

stats