El Senat dels EUA porta Kavanaugh al Tribunal Suprem

WashingtonDefinitivament, i després de dies de polèmica, denúncies i suspens, el qüestionat jutge conservador Brett Kavanaugh, acusat de ser responsable d’assetjament sexual contra tres dones, va ser elevat ahir a jutge del Tribunal Suprem nord-americà. El Senat, com ja apuntaven els pronòstics, va confirmar la figura de Kavanaugh amb 50 vots a favor i 48 en contra.

Així doncs, Kavanaugh, de 53 anys, cobrirà el lloc vacant deixat pel jutge Anthony Kennedy, que es va jubilar a l’estiu, i es convertirà en el novè magistrat de l’alt tribunal, la màxima cort que vetlla per la constitucionalitat de les lleis als Estats Units. La seva cursa cap al Suprem, però, ha sigut especialment traumàtica: bona part de la població nord-americana s’havia mobilitzat per evitar el seu nomenament a causa de les sospites d’assetjament sexual que pesen sobre la seva figura. De fet, durant la sessió d’ahir, centenars de persones van tornar a protestar a l’exterior de l’edifici del Senat amb consignes del moviment contra els abusos sexuals #MeToo.

Finalment, i tot i la pressió popular, la votació definitiva de cada senador va coincidir amb la posició, en bloc, de cada bàndol: el republicà, que amb 51 representants al Senat va reafirmar el sí a Kavanaugh, i el demòcrata, que amb 49 senadors va optar pel no. Només hi va haver dues excepcions. En el costat republicà, la senadora Lisa Murkowski d’Alaska, que, tot i que s’esperava que mostrés la seva negativa, va acabar votant en blanc per compensar l’absència del seu company Steve Daines, que hi hauria votat a favor però no hi va poder acudir pel casament de la seva filla. I, en el cantó demòcrata, el vot, també esperat, a favor de Kavanaugh del senador de Virgínia de l’Oest, Joe Manchin.

Triomf estratègic

Per al president Trump i per als republicans del Senat, confirmar Kavanaugh com a jutge del Tribunal Suprem ha sigut una victòria política treballadíssima. Però per al moviment legal conservador és un senyal de triomf, la culminació d’un projecte de dècades que va començar a l’era del president Ronald Reagan amb l’ambiciós objectiu d’aconseguir una sòlida majoria conservadora en el tribunal més alt, i poderós, de la nació.

I és que, després de l’arribada del jutge Kavanaugh, el Tribunal Suprem serà més conservador que en qualsevol altre moment de la història moderna. En molts aspectes “podríem estar anant cap a l’època més conservadora des de, com a mínim, el 1937”, apunta Lee Epstein, professor de dret i investigador polític de la Universitat de Washington a St. Louis.

L’arribada del qüestionat jutge, doncs, afavorirà el sector conservador nord-americà en la presa de decisions legislatives sobre temes tan profundament disputats i delicats com l’avortament, la tinença d’armes, el matrimoni homosexual o la immigració. I aquesta tònica serà molt duradora. En tractar-se d’un càrrec vitalici, el jutge Kavanaugh estarà al capdavant de la institució durant dècades. A més, els altres jutges conservadors són joves segons els estàndards de l’alt tribunal nord-americaà. En canvi, els jutges amb un perfil liberal no són tan joves. La jutge Ruth Bader Ginsburg té 85 anys, i Stepehen G. Breyer, 80.

Per aquest motiu, i entre d’altres, l’interès de Trump, el seu principal mentor i l’encarregat de proposar-lo al càrrec, instants després de conèixer la notícia va escriure aquest missatge a través del seu compte de Twitter: “Aplaudeixo i felicito el Senat per confirmar el nostre gran candidat”.

La competència

El Tribunal Suprem és la principal autoritat judicial nord-americana, i la seva funció és decidir sobre la constitucionalitat de les decisions, lleis i decrets que es prenen des de l’administració federal o en un dels cinquanta estats del país. En el cas dels decrets presidencials, es pronuncia un cop s’han implementat. Cada any el tribunal estudia un centenar de casos, que aborden els grans debats socials. És una institució essencial en la vida política, que en els pròxims anys serà determinant en afers tan rellevants com el dret a l’avortament, el matrimoni homosexual, la immigració o el canvi climàtic.