Rutte, l’home que ha aconseguit aturar el tren del populisme
La clau de l’èxit ha sigut seguir el joc del seu principal oponent en la cita electoral
BarcelonaLa capacitat de reacció i d’adaptació de Mark Rutte és el que ha permès al liberal conservador reafirmar-se en el lideratge d’una Holanda esquerdada. L’home que ha estat onze anys en política sent la cara pública del Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia (VVD), el que ha acceptat el suport tant de conservadors com de socialdemòcrates, se n’ha sortit, tot i governar un país en crisi econòmica i impulsar polítiques d’austeritat en contra de les seves promeses electorals. Res d’això ha passat factura a un líder que ha anat modulant la ideologia segons les circumstàncies, que ha fet onejar la bandera liberal i ha saltat del conservadorisme extrem al més moderat.
La clau de l’èxit, no obstant això, ha sigut seguir el joc del seu principal oponent en la cita electoral: l’ultradretà Geert Wilders, del Partit per la Llibertat (PVV). Si Wilders incitava a l’odi, Rutte enduria el to contra la immigració. Si Wilders cridava a l’euroescepticisme, el líder del VVD seguia els consells de la Unió Europea amb la seva pròpia política conservadora en fiscalitat per combatre el dèficit públic i rellançar l’economia nacional. De fet, Rutte va necessitar el suport indirecte del mateix Wilders per accedir al poder el 2010. Però els seus camins es van separar dos anys després quan el PVV va deixar de donar suport al govern de Rutte. Malgrat tot, els dos líders s’han retroalimentat: ara no s’explicarien l’un sense l’altre.
L’estratègia de Rutte
Mark Rutte ha construït la seva pròpia estratègia i ha aconseguit triomfar. L’experiència l’ha ajudat. La distància que ha pres respecte a l’extrema dreta l’ha fet escalar posicions, i la por al populisme, a les conseqüències d’un Nexit a l’estil del Brexit o d’un Wilders tan temerari com Trump, l’ha situat a la cúspide de la piràmide. En un país amb una llarga tradició d’acollida i tolerància i d’una profunda arrel europeista, Rutte encara ara el repte d’equilibrar la duresa del discurs que l’ha portat a la victòria.