NOVA GUERRA FREDA

Rússia expulsa 150 diplomàtics occidentals i tanca un consolat dels EUA

El Kremlin respon recíprocament a les expulsions dels seus agents en una vintena de països

Un home caminant davant de l’ambaixada ucraïnesa de Moscou, ahir.
3 min

Intensificant el xoc entre Rússia i Occident, el Kremlin va anunciar ahir que expulsarà 150 diplomàtics occidentals i que tancarà el consolat nord-americà a Sant Petersburg. L’acció va ser en represàlia per l’expulsió de més de 150 funcionaris russos d’un total de 27 països, que es va produir com a represàlia per l’atac químic en territori britànic del qual s’acusa Moscou.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

L’ambaixador dels Estats Units a Rússia, Jon M. Huntsman, va ser convocat al ministeri d’Afers Estrangers per anunciar-li que 60 diplomàtics d’aquell país seran expulsats, el mateix nombre d’agents russos que Washington ha fet fora dels EUA, segons va anunciar el ministre d’Afers Estrangers, Serguei V. Lavrov. Els nord-americans tenen fins al 5 d’abril per sortir del país. Al consolat nord-americà li van donar dos dies per deixar de funcionar.

La crisi oberta per l’enverinament d’un antic agent doble rus i la seva filla a Salisbury (Regne Unit) ha elevat les tensions entre el Kremlin i Occident fins al seu punt més alt en dècades. Les respostes tipus “ull per ull” podrien encara augmentar més l’escalada, ja sigui pública o clandestina.

Relacions espinoses

Les relacions ja eren espinoses arran de la intervenció de Moscou a les guerres de Síria i Ucraïna, i sobretot després de la seva annexió a Crimea. I van empitjorar amb la interferència russa a les eleccions dels Estats Units i en altres llocs, l’assassinat dels enemics del Kremlin a Rússia i a l’estranger, els ciberatacs, les campanyes de desinformació contra altres països i el que les autoritats occidentals han descrit com un esforç ampli, i en gran part encobert, per desestabilitzar i desacreditar les democràcies liberals.

Rússia en el seu conjunt i molts russos poderosos individualment ja pateixen les sancions econòmiques d’Occident, i Londres ha promès estrènyer el seu escrutini i control sobre la riquesa russa que ha entrat a la Gran Bretanya en els últims anys, la majoria en mans dels aliats del president Vladímir Putin. El Regne Unit també ha dit que tornarà a examinar diverses morts sospitoses d’oponents del Kremlin al país.

Putin i el seu govern han negat qualsevol implicació en l’atac del 4 de març contra l’exespia rus Serguei Skripal i la seva filla Iúlia, i han intentat culpar el Regne Unit, els Estats Units, Ucraïna i la República Txeca, entre d’altres.

Lavrov va dir ahir que Rússia havia demanat una reunió dimarts vinent de l’Organització per a la Prohibició de les Armes Químiques per discutir el cas Skripal.

La primera ministra britànica, Theresa May, i el seu govern afirmen que l’exespia i la seva filla van ser enverinats amb una classe extremadament poderosa d’agent nerviós coneguda com a Novichok, desenvolupada pels científics soviètics als anys 70 i 80. Diu que té proves sòlides que probablement Rússia estava darrere de l’atac i que probablement Putin ho va aprovar.

El govern britànic no ha fet pública la seva prova, però l’ha compartit amb els principals aliats, que han dit que estan d’acord amb les conclusions de Londres. L’Organització per a la Prohibició de les Armes Químiques, l’organisme internacional que impulsa un tractat de prohibició d’armes químiques, està investigant el cas.

El president nord-americà, Donald Trump, no ha fet cap declaració pública sobre l’atac químic. Però els funcionaris de la seva administració han donat suport públicament a les declaracions de May. Dilluns Trump va ordenar l’expulsió de 60 funcionaris russos que treballen als EUA i el tancament del consolat rus a Seattle.

Més de 20 països més, principalment europeus, també van anunciar expulsions el mateix dia, i uns quants més s’hi van afegir dimarts, igual que la seu de l’OTAN a Brussel·les. Les expulsions van ser una mostra notable d’unitat i coordinació internacionals, en solidaritat amb el Regne Unit, que ja havia obligat 23 funcionaris russos a sortir del país. Moscou va respondre llavors expulsant 23 britànics.

Millora la filla de l’exespia enverinat

Iúlia Skripal, la filla de l’exespia rus enverinada amb el seu pare a la localitat anglesa de Salisbury, va sortir ahir de l’estat crític en què estava des del dia 4. La jove, de 33 anys, millora favorablement, segons un comunicat de l’hospital anglès on tots dos estan ingressats, i el seu estat ja és estable. Per contra, Serguei Skripal continua en estat crític, tot i que estable. El centre va explicar que la dona ha respost correctament al tractament però que encara necessita cures intensives les 24 hores del dia. La policia ha trobat a la porta del domicili dels Skripal la concentració més gran de l’agent nerviós causant de l’enverinament.

stats