Quito i Londres, pols per Assange

BARCELONA."Ningú ens intimidarà!" Amb aquest desafiament avançava ahir el president de l'Equador, Rafael Correa, al seu Twitter que el país concediria l'asil diplomàtic a Julian Assange. El cap d'estat és un enemic confés de "l'imperialisme" dels Estats Units, on el famós hacker australià tem ser empresonat o condemnat a mort.

Pocs minuts després, el ministre d'Exteriors equatorià, Rafael Patiño, confirmava en una roda de premsa que Quito havia decidit accedir a la petició del fundador de Wikileaks basant-se "en el dret internacional" i en la consideració que la vida d'Assange "corre perill per haver compartit informació privilegiada relativa a països que volen prendre represàlies contra ell".

El fundador de Wikileaks fa gairebé dos mesos que és a l'ambaixada equatoriana de Londres esperant la decisió de Quito per evitar que les autoritats britàniques l'extradeixin a Suècia, on se'l reclama per interrogar-lo sobre quatre suposats delictes sexuals comesos l'agost del 2010. Assange i els seus advocats temen que Suècia l'extradeixi als EUA, on sospiten que podria ser jutjat per haver filtrat documents classificats sobre operacions d'intel·ligència nord-americana el juliol del 2010.

En la seva petició d'asil, Assange argumentava que "és víctima d'una persecució en diversos països, la qual deriva no només de les seves idees i les seves accions sinó de la seva feina en publicar informació que compromet els poderosos, de publicar la veritat i, amb això, desemmascarar la corrupció i greus abusos als drets humans de ciutadans arreu del món", va subratllar ahir Patiño.

El ministre va afegir que segons "l'evidència jurídica" recollida pel govern equatorià, Assange "no tindria un judici just" als Estats Units, "podria ser jutjat per tribunals especials o militars" i ser sotmès a un tracte "cruel o degradant".

Diatriba "anticolonialista"

El cap de la diplomàcia equatoriana, tot i assegurar que espera mantenir "els excel·lents llaços d'amistat i respecte que uneixen l'Equador i el Regne Unit i els seus pobles, obstinats tots dos en la promoció i defensa dels mateixos principis i valors", va mostrar-se confiat que Londres donaria "tan aviat com sigui possible les garanties necessàries i pertinents a la situació d'asilat d'Assange".

Aquestes garanties que demanava Patiño són bàsicament el salconduit imprescindible per a Assange si vol abandonar l'ambaixada equatoriana sense ser automàticament detingut per la policia britànica. El ministre d'Exteriors va fer aquesta petició després de pronunciar una diatriba contra "l'amenaça explícita" feta dimecres per Downing Street, que per escrit va alertar Quito que podria irrompre a la seva legació diplomàtica londinenca per arrestar Assange i complir amb la seva "obligació" d'extradir-lo a Suècia.

Comparant-ho amb l'episodi de l'any passat a Teheran, quan en plena escalada de les sancions occidentals contra el règim dels aiatol·làs un grup de manifestants van assaltar l'ambaixada britànica amb la connivència del règim, Patiño va qualificar l'amenaça de Londres d'acte "hostil i intolerable". "No som colònia britànica, els dies de la colònia han acabat", sentenciava Patiño.

El periple s'allargarà

Poques hores després, el seu homòleg britànic, William Hague, es mantenia ferm en la voluntat d'extradir Assange a Suècia però rebaixava la tensió diplomàtica en negar cap "amenaça" contra l'ambaixada de l'Equador. "El Regne Unit no reconeix el principi d'asil diplomàtic", va assegurar Hague, després de dir que Londres no permetrà que Assange abandoni el país perquè "no hi ha base legal perquè ho faci". Les gestions per arrestar Assange "poden allargar-se durant un temps", va reconèixer.

El mateix Assange s'ensumava ahir que el final del seu periple és molt llunyà. Després d'agrair la tasca de la "valenta nació independent llatinoamericana", l'australià va dir en un comunicat: "Els nostres problemes acaben de començar, la situació es tornarà més estressant". L'activista va demanar que "la investigació sense precedents dels EUA contra Wikileaks s'ha d'aturar". La portaveu del departament d'Estat nord-americà, Victoria Nuland, va negar ahir l'existència de cap investigació contra Assange i va assegurar que Washington "no té la intenció de perseguir-lo".

Un dels seus advocats, però, va deixar clar ahir que "l'asil és una mesura per evitar el risc que hagi de passar la resta de la seva vida en una presó dels Estats Units".

Després que Patiño expliqués que Quito havia intentat sense èxit obtenir garanties del Regne Unit i Suècia que no extradirien Assange a un tercer país, Estocolm va anunciar que cridaria l'ambaixador equatorià a consultes. Patiño va criticar el sistema judicial d'Estocolm i el cap de la diplomàcia sueca, Carl Bildt, va mostrar-se clar, "El nostre sistema jurídic i constitucional és sòlid", i va "lamentar" que la decisió de Quito "impedeixi" l'actuació de la justícia. La fiscalia sueca va evitar pronunciar-se sobre un assumpte que, "de moment, és bilateral entre Londres i Quito".