Putin no vol manifestacions enlloc

MoscouL’etiqueta #10yearchallenge s’ha fet viral i les últimes setmanes a les xarxes socials hem vist molta gent que penjava una fotografia seva del 2009 i una altra del 2019 i que, en algun moment, a tots ens ha sorprès pensant com hem canviat en 10 anys. També s’han vist missatges d’humor o que recordaven com era una cosa fa 10 anys i com és ara. Mentrestant, un dels #10yearchallenge que ha circulat més a Rússia ha sigut aquest: “Com ha canviat el càstig per la participació o organització d’un míting: el 2009, multa màxima de 2.000 rubles i arrest de fins a 15 dies; el 2019, multa màxima de 500.000 rubles, arrest de fins a 30 dies, treballs obligatoris de fins a 200 hores i cas penal”.

L’autor d’aquest missatge, que han compartit centenars d’usuaris de Facebook, és OVD-Info, una organització que fa seguiment de les persecucions polítiques. El missatge no especifica que aquests càstigs es refereixen a mítings no autoritzats, però reflecteix la sensació general entre els activistes que constaten que els últims set anys hi ha hagut una involució en matèria de llibertats a Rússia.

“Ara les úniques marxes opositores fàcils d’acordar amb les autoritats són les que fem en record de les persones assassinades”, s’exclamava l’activista Nadir Fatov en una conversa amb l’ARA el 19 de gener durant l’acte amb motiu dels 10 anys de la mort de l’advocat Stanislav Markelov i la periodista de Nóvaia Gazeta Anastàsia Babúrova, assassinats a trets per uns ultranacionalistes al centre de Moscou quan sortia d’una roda de premsa. Markelov era conegut per haver defensat activistes d’esquerres i antifeixistes, i també víctimes de la guerra de Txetxènia. “Entre els que es queden a casa perquè tenen por i els que han emigrat, d’aquella gran onada de protestes del 2011 i el 2012 ara quedem molt poca gent al carrer”, es lamentava Fatov, un dels defensors del memorial de flors i fotografies al pont on el 2015 va ser assassinat el polític opositor Borís Nemtsov.

Des del retorn de Vladímir Putin al Kremlin el 2012 s’han aprovat diverses normatives que restringeixen les llibertats i s’ha endurit la llei que regula la celebració de manifestacions.

Presents a la xarxa

Aquesta sensació de pessimisme, que de seguida es copsa als carrers de Moscou en les convocatòries opositores, es veu corroborada amb un informe recent de l’organització Memorial i OVD-Info. L’estudi constata que, sota el pretext de lluitar contra l’extremisme i el terrorisme, es va limitant també la llibertat a internet.

El diari rus Kommersant ha tingut accés a aquest informe sobre la llibertat de reunió a Rússia en l’era digital que analitza els anys 2012-2018 i està adreçat a una comissió de les Nacions Unides que n’elaborarà un informe global. Els autors destaquen que internet a Rússia és l’espai més important per al dret a la llibertat de reunió pacífica i que és molt útil per als activistes per difondre la informació i fer seguiment de les detencions. L’altra cara de la moneda és que les autoritats també s’esforcen per controlar aquest espai i utilitzen les publicacions a internet com a proves per a les acusacions d’haver organitzat o participat en actes públics no sancionats, i només per difondre la informació d’una convocatòria ja poden acusar un usuari d’haver-la organitzat.

L’informe recorda que es castiga també la crida a participar en “aldarulls massius”, però la definició és tan abstracta que qualsevol manifestació pacífica pot ser inclosa en aquest concepte: la crida a anar tots alhora a algun lloc en concret, i també la difusió d’aquesta informació i l’agitació per involucrar menors d’edat en convocatòries no autoritzades. Aquest punt dels menors d’edat és una de les últimes esmenes del Codi d’Infraccions Administratives i sembla feta expressament després de veure que l’opositor Aleksei Navalni, una de les veus més crítiques amb la gestió de Vladímir Putin, és capaç d’atraure els més joves.

Tallar la connexió

El desembre passat el veterà activista Lev Ponomariov, cap de l’organització que, traduïda, significa A Favor dels Drets Humans, va complir un arrest de 16 dies acusat d’incitar la gent a través d’una publicació de Facebook a participar en una manifestació no autoritzada sota el lema “Pels nostres i els vostres fills”, en contra de les tortures a la presó i en suport a les famílies de joves empresonats acusats de pertànyer a una organització terrorista o extremista en el marc de dos casos confusos i plens d’infraccions.

L’informe també destaca la vigilància a què se sotmeten els organitzadors i participants de les protestes. També el sabotatge dels comptes d’activistes i periodistes, on hi ha delators que s’introdueixen als xats dels activistes i els bloquegen per evitar que es puguin comunicar entre ells. Els activistes denuncien que limitant el dret de reunió pacífica a internet també es viola la llibertat d’expressió i la d’associació per la dificultat de crear segons quines comunitats a la xarxa.