El Polisario afronta el relleu sota la pressió dels joves
40 anys d’espera i diplomàcia no han donat resultats
BarcelonaLa mort de Mohamed Abdelaziz, fundador del Front Polisario i president de la República Àrab Saharaui Democràtica (RASD) des del 1978, arriba en un moment complicat per al moviment saharaui. Abdelaziz va ser guerriller primer contra l’ocupació espanyola i després contra la marroquina fins que va arribar l’alto el foc avalat per l’ONU, sota la promesa de fer un referèndum d’autodeterminació.
I fa vint anys que el conflicte per aquest tros de desert ric en fosfats -herència de la colonització espanyola- està encallat en un impàs diplomàtic. I és que no hi ha hagut possibilitat d’acordar ni els termes ni el cens d’aquest referèndum. “Aquest conflicte no té una solució tècnica: la solució és política i no hi ha condicions per arribar-hi”, constata Antoni Segura, director del Centre d’Estudis Històrics Internacionals. La Minurso, la missió de l’ONU encarregada d’organitzar la consulta, va fer un cens amb unes 80.000 persones, però el Marroc va presentar 120.000 al·legacions. Rabat ha aparcat el tema i ha instat els seus aliats a deixar-lo fora de l’agenda, oferint a canvi una autonomia descafeïnada, i fins i tot ha expulsat una part de la missió després de la visita de Ban Ki-moon. Un dels reptes del nou líder -que s’escollirà d’aquí 40 dies en un congrés extraordinari per trobar el relleu al dirigent, mort d’un càncer als 68 anys- serà, doncs, atreure prou atenció internacional per a una via que ara sembla morta. Espanya tampoc ha intervingut per trobar una sortida.
Gdeim Izik, l’últim esclat
Però la nova direcció també haurà de fer front a la pressió d’una nova generació de joves que han nascut o crescut als camps. L’octubre del 2010 aquests joves ja van protagonitzar les protestes del camp Gdeim Izik, que van ser esclafades per la policia i l’exèrcit marroquins.
Claudia Barona Castañeda, investigadora de la Universidad de las Américas Puebla de Mèxic, una de les analistes que més han seguit el poble saharaui, explica: “El Polisario afronta una crisi molt complexa. El descontentament d’una població que demana canvis i més apertura democràtica; les denúncies sobre el desviament d’ajuda humanitària, el tribalisme i els privilegis d’alguns, i l’augment de l’islamisme”, que està als antípodes ideològics de l’alliberament saharaui. “La població està cansada i els joves estan dividits entre els que volen tornar a la guerra i els que només busquen una vida millor i més digna”, apunta la investigadora.
Barona afegeix que és difícil veure-hi una sortida a prop. “El Marroc no vol un referèndum, sinó una autonomia, i busca suports per aconseguir-ho. El Polisario, dèbil políticament, ha de defensar el dret d’autodeterminació del seu poble sota els principis del dret internacional. I, mentrestant, la comunitat internacional veu amb preocupació la presència a la zona d’organitzacions jihadistes com Ansar Dine i la Mujao, de manera que no veu clar crear-hi un nou estat”.
I, en aquesta situació, qui en surt més mal parat, com sempre, és la població. “Invisibles davant la comunitat internacional -constata la professora mexicana-, continuen esperant”.