Ous i pernil: els aliments més buscats a Veneçuela

CaracasAl mercat de Chacao, al centre de la capital veneçolana, les tres parades d’ous estan tancades. En una hi penja un cartell en què es llegeix: “ No coma huevos, coma cuento. No coma huevo, coma aguacate Maduro ”. A mitjans de novembre, el govern de Nicolás Maduro va decretar una rebaixa considerable del preu en determinats productes bàsics en el marc de la seva política de “preus justos” que limita els guanys al 30%. La maniobra electoralista del president bolivarià per satisfer les classes més desfavorides va produir l’efecte contrari i podria passar factura al chavisme, que demà mesurarà el seu suport social en unes eleccions legislatives en què l’oposició preveu aconseguir bons resultats.

Els ous es venen ara a 420 bolívars el cartró de 30 unitats, mentre que abans costaven fins a 1.500 -després d’haver-se encarit un 500% l’últim any-. La població es va llançar a comprar el mateix dia del decret. Però productors i venedors van deixar d’oferir ous perquè no els resultava rendible. El mateix va passar amb el pernil, que es va rebaixar un 50%. La irritació dels comerciants s’ha estès també entre una població farta de patir escassetat durant tot l’any i que ara vol, com a mínim, “cuinar els plats típics nadalencs”, segons assenyala Mercedes Sánchez, de 65 anys. Per un dels carrers adjacents al mercat, un parell de dones caminen orgulloses carregades d’ous, i algunes persones les aturen per preguntar on els han comprat. Però al supermercat d’on vénen ja s’han esgotat. “Quan arriben ous o pernil, la gent s’hi llança com taurons”, diu un dels botiguers.

Per a Ronald Balza, economista i professor de la Universidad Católica Andrés Bello, imposar preus i guanys fa més mal a l’economia. “El govern parla de preus especulatius i preus justos, no de preus d’equilibri (en relació a l’oferta i la demanda) i no pot haver-n’hi si no hi ha mercat”, considera l’especialista, que subratlla que els controls de preus estan lluny de resoldre els problemes d’escassetat i inflació.

El fracàs dels ‘mercales’

El mateix chavisme s’ha topat amb les dificultats d’abastiment a l’hora d’emprendre una altra maniobra electoralista: l’obertura de mercats amb productes a preu solidari, els anomenats mercales. El cap de setmana passat, quan es van posar en marxa, les habituals fileres que fan la volta a les cantonades de la capital es van multiplicar. A la plaça Caracas la cua s’allargava 300 metres amb persones que esperaven des de la matinada i, en veure que no rebrien res, van reclamar a crits “Volem menjar”, així com la presència de les televisions per reportar “l’estafa” del govern. En altres regions es van repetir els mateixos incidents i alguns van acabar en barricades. El ministre d’Alimentació, Carlos Osorio, va reconèixer més tard: “Sabem que hi ha zones on avui no hem arribat amb l’operatiu”, que pretén abastir 3,57 milions de veneçolans fins a finals de desembre.

L’escassetat ha envaït la vida quotidiana dels veneçolans. Davant els obstacles per obtenir bolquers o medicaments per al seu nadó, Isabel Aguirre va crear un compte de Twitter (@Mamiencontro) en què s’informava dels locals on es trobaven determinats productes. El perfil va aconseguir 10.000 seguidors en tres mesos. “Quan el meu fill encara anava en cotxet, ens l’emportàvem amb el pare a fer cues durant hores. Era el nostre pla familiar”, recorda Aguirre. I d’això ja fa dos anys.