L’‘Open Arms’ rescata més de 300 migrants i ara busca port
Els nàufrags anaven en tres pasteres davant la costa líbia
Barcelona“Ara comença el suplici”, resumia ahir a l’ARA Oscar Camps, després que l’ Open Arms rescatés davant les costes de Líbia 307 persones que s’havien passat tota la nit en tres pasteres. Els nàufrags, entre els quals hi ha tres dones embarassades, sis nens i un nadó, es troben en bon estat de salut malgrat les circumstàncies. Amb els ports de Malta i d’Itàlia tancats a les ONG, ara comença un nou capítol en la croada dels governs d’aquests dos països, emparats en la política cada cop més restrictiva de la UE contra les associacions de salvament humanitari. L’ Open Arms va rescatar la tercera pastera ahir quan ja era de nit, i després d’haver-ne comunicat la situació a les autoritats italianes, malteses i líbies.
Els nàufrags procedeixen de diversos països africans (Nigèria, Costa d’Ivori, Mali, el Camerun, el Níger, el Congo, el Senegal, Gàmbia, el Sudan, el Sudan del Sud, Somàlia, Sierra Leone, el Txad i Egipte) i també de Palestina i Síria. Segons van explicar, les dues embarcacions van sortir juntes d’una platja de la ciutat líbia d’Al-Khums, la nit abans.
L’ Open Arms va poder rescatar les barcasses seguint les indicacions de l’avioneta Colibrí, que col·labora amb l’ONG alemanya Sea Watch. Fa mesos que els organismes públics de salvament no informen de la posició de les pasteres als vaixells humanitaris perquè treballen coordinadament amb la Guàrdia Costanera de Trípolí, amb l’objectiu que els nàufrags siguin retornats a Líbia, malgrat que l’ONU alerta que no és un lloc segur per als migrants i refugiats, i que hi ha nombroses evidències de la pràctica sistemàtica d’abusos i fins i tot d’esclavitud.
L’ Open Arms va salpar de Barcelona el 16 de desembre amb una tripulació de 17 persones que tenen previst passar el Nadal en alta mar. Quan demanin un port segur per desembarcar els nàufrags començarà un periple burocràtic i polític, perquè els diferents estats europeus es passen la pilota. El vaixell és oficialment una embarcació de rescat amb bandera espanyola, de manera que si Itàlia es nega a acollir els migrants, com fa sistemàticament el govern de coalició del Moviment 5 Estrelles i la Lliga, i en el cas que Malta tampoc hi estigui disposada, l’executiu espanyol haurà d’indicar a l’ONG un port segur en el seu territori. Així va ser en l’últim rescat de l’Open Arms, que va haver de desembarcar els nàufrags a Algesires l’estiu passat.
Es dona la circumstància que el capità del vaixell, Marc Reig, està imputat a Itàlia per haver rebutjat lliurar a Líbia les persones que va rescatar al març, com va documentar un equip de reporters de l’ARA que era a bord.
Les traves dels governs a les ONG han deixat pocs efectius de rescat humanitari al Mediterrani central. Si fa dos anys hi havia 12 vaixells a la zona, ara mateix (després que l’ Aquarius hagi quedat immobilitzat perquè cap país li vol donar bandera i per un suposat problema en la gestió de residus) només queden l’ Open Arms, l’alemany Sea Watch i un nou vaixell italià, el Mare Ionio. Aquest any almenys 1.306 persones han mort al Mediterrani central, segons l’Organització Internacional per a les Migracions.
‘Nuestra Madre Loreto’ torna a Santa Pola
La població de Santa Pola (Baix Vinalopó) va celebrar ahir el retorn dels 13 mariners del pesquer Nuestra Madre Loreto, que al novembre van rescatar 12 migrants davant la costa de Líbia i que els van acollir durant 10 dies fins que les autoritats de Malta van acceptar que els desembarquessin al país.
Amb una gran pancarta amb les banderes del País Valencià i d’Espanya i el lema “Benvinguts a casa. El poble us fa costat”, desenes de familiars, amics i veïns van rebre la tripulació amb aplaudiments i crits de “valents”. Per la seva banda, la Generalitat Valenciana va anunciar ahir que estudiava possibles compensacions econòmiques a la tripulació a causa de les pèrdues que va tenir per no poder pescar durant els dies que els migrants van ser a bord. El cap del Consell, Ximo Puig, va agrair ahir als mariners el seu “gest de solidaritat que enorgulleix el poble valencià”.
