Occident eleva la seva ofensiva diplomàtica contra Rússia
Fins a 20 països expulsen ciutadans russos en el desafiament més gran des de la Guerra Freda
BarcelonaEn el que representa el principal desafiament diplomàtic a Rússia des de la Guerra Freda, 20 països occidentals van anunciar ahir l’expulsió de diplomàtics russos del seu territori. Es tracta d’un acte coordinat de resposta a l’atac amb un agent químic, el Novichok, el passat 4 de març a Salisbury, al Regne Unit, del qual s’acusa el Kremlin. “L’extraordinària resposta internacional dels nostres aliats farà història com l’expulsió col·lectiva més gran d’agents de la intel·ligència russa que hagi tingut lloc mai, i ajudarà a defensar la nostra seguretat”, va afirmar ahir el ministre britànic d’Afers Exteriors, Boris Johnson.
Els Estats Units van ser els més durs: van fer fora 60 diplomàtics russos, que tenen una setmana per abandonar el país, i van tancar el consolat rus a Seattle “per la seva proximitat a una base de submarins i Boeing” nord-americana. La Casa Blanca, de fet, va argumentar la seva decisió no només per l’atac a Salisbury, sinó per “reduir la capacitat de Rússia per espiar els nord-americans i realitzar operacions encobertes que amenacen la seguretat dels EUA”. Dels 60 russos expulsats, 12 són agents d’intel·ligència que s’havien quedat al país després que expirés el seu permís de residència.
Però, a més dels EUA, 15 països de la Unió Europea també van fer fora diplomàtics russos: França, Alemanya i Polònia en van expulsar quatre; Lituània i la República Txeca en van expulsar tres; Espanya, Itàlia, els Països Baixos i Dinamarca, dos; i Suècia, Letònia, Estònia, Finlàndia, Romania i Croàcia, un.
El Canadà va fer fora quatre ciutadans russos “que havien treballat com a espies i interferit en assumptes canadencs sota cobertura diplomàtica”. Ucraïna va anunciar l’expulsió de 13 funcionaris russos; Noruega, d’un, i Albània, de dos més.
El ministeri d’Afers Exteriors rus va anunciar que serà Vladímir Putin qui prendrà la decisió final per “respondre amb reciprocitat” al que veuen com “un gest de provocació” i “un error” d’Occident.
L’ofensiva diplomàtica occidental és una mostra de suport al Regne Unit, que el 14 de març ja va expulsar 23 diplomàtics russos com a represàlia per l’atac a Salisbury, perpetrat amb un agent nerviós conegut com Novichok, desenvolupat per la Unió Soviètica als 70 i 80. L’objectiu d’aquell enverinament era l’exespia rus Serguei Skripal, de 66 anys, que segueix hospitalitzat en estat crític juntament amb la seva filla Iúlia, de 33 anys. Un agent de policia també va quedar ferit però ha estat donat d’alta, i 34 persones més van haver de ser ateses pels serveis mèdics.
Antecedents a la Guerra Freda
La Casa Blanca -que ja va donar suport al Regne Unit amb una declaració conjunta signada la setmana passada amb França i Alemanya en què compartien la tesi britànica que el Kremlin és darrere de l’atac- va definir ahir el Novichok com una “arma química de qualitat militar”. L’últim cop que els EUA van expulsar una quantitat similar de funcionaris russos va ser el 1986 amb Ronald Reagan, que en va fer fora 55.
En total, 112 ciutadans russos hauran de tornar al seu país des de 20 països (a més dels 23 expulsats del Regne Unit), en una crisi diplomàtica només comparable amb el boicot als Jocs Olímpics de Moscou del 1980, també en plena Guerra Freda, quan 65 països van rebutjar participar-hi. Ho recorda la investigadora de Carnegie Europe Judy Dempsey, per a qui l’acció coordinada contra Rússia és un “cop fort al prestigi rus”, però en realitat “és només simbòlica”. L’analista critica la “falta d’estratègia” darrere de l’onada d’expulsions diplomàtiques, que no ha sumat la meitat dels països de la UE i que constata la manca de política comuna respecte a Rússia.
Per a Dempsey, el de Salisbury va ser un “atac químic increïblement perillós” i un fet “molt greu” que hauria d’haver portat els països occidentals a reforçar la seva cooperació en intel·ligència i la seva “resiliència” davant d’episodis similars. La resposta diplomàtica, diu Dempsey, hauria d’haver anat a atacar “temes importants que farien mal a Rússia”, com per exemple aturar el projecte d’oleoducte que ha de portar el gas rus a Europa per la ruta del nord. “Aturar això sí que faria mal a Rússia, i molts estudis diuen que Europa podria sobreviure sense ell; però Angela Merkel no està disposada” a perdre aquesta futura via d’accés directa al petroli i el gas russos, explica Dempsey a l’ARA. El projecte d’oleoducte del nord, de fet, manté Dinamarca sota enormes pressions internacionals, ja que és l’únic país que té aigües territorials per on ha de passar el conducte.
“Molts estats europeus no volen fer mal a Rússia, perquè no el veuen com una amenaça sinó com a potencial aliat econòmic”, destaca també Nicolás de Pedro, investigador del Cidob. No obstant, De Pedro valora positivament l’acció diplomàtica coordinada d’ahir com “un intent de persuadir Rússia perquè no torni a fer una acció d’aquest tipus”.
“Estan intentant no repetir l’error d’Aleksandr Litvinenko [l’exespia rus assassinat a Londres el 2006 amb poloni 210], quan la resposta va ser tan tèbia que no hi va haver resposta”. Per a De Pedro, amb els ciberatacs, les notícies falses i els atacs químics com aquests, a més de les intervencions militars a Ucraïna o Síria, “Rússia està mesurant on és el límit” del què pot fer internacionalment.
