Trump exigeix als països de l’OTAN que doblin la inversió en defensa

Brussel·lesEl xoc era inevitable. El president dels Estats Units, Donald Trump, havia preparat el terreny els dies previs i va arribar a la cimera de l’OTAN, que va començar ahir a Brussel·les, carregat amb tota l’artilleria. Disposat a redoblar la pressió sobre els països aliats perquè incrementin el pressupost militar i disposat també a carregar políticament contra els països europeus.

L’OTAN no havia estat mai tan dividida. Trump l’ha convertit en una aliança dels Estats Units contra Europa i, malgrat que tots els líders intenten mantenir a ratlla el terratrèmol, el trencament és evident.

Trump va exigir ahir als aliats apujar fins al 4% del seu PIB la despesa en defensa enfront del 2% pactat, per complir-ho, com a molt tard, el 2024. L’augment que reclama és inassequible per a la majoria de països, però la petició és una clara estratègia de pressió. Fins al 2017 només quatre aliats -els Estats Units, Grècia, el Regne Unit i Estònia- dedicaven més del 2% a la defensa. Quan s’acabi aquest 2018 seran set o vuit, una xifra que no arriba ni a un terç dels aliats.

Espanya no complirà el 2%

Espanya és el segon membre de l’OTAN que dedica menys diners a defensa, un 0,93% del PIB. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va dir que entén les demandes de Trump però va confirmar que Espanya no complirà amb el 2% el 2024. Es quedarà, segons les previsions de l’anterior executiu del PP, en l’1,53% del PIB. Això si el nou govern de Sánchez no decideix canviar de plans.

De fet, el secretari general de l’Aliança Atlàntica, Jens Stoltenberg, va demanar “centrar-se” en l’objectiu del 2% i no debatre altres xifres. Fonts de l’OTAN van explicar que la de Trump no era una proposta “formal” dels Estats Units sinó només una idea que el president nord-americà va posar sobre la taula i que la resta de governs aliats van intentar frenar.

“Delinqüents”, segons Trump

Durant la reunió de l’OTAN, a porta tancada, l’inquilí de la Casa Blanca es va mostrar moderat, però fora, en l’esmorzar previ amb Stoltenberg, va titllar de “delinqüents” els països que dediquen menys d’un 2% del seu PIB a defensa. “Sota el meu punt de vista són delinqüents, perquè els EUA han hagut de pagar per ells”, va assegurar. “Molts països no estan pagant el que haurien de pagar i, francament, molts països ens deuen una gran quantitat de diners de molts anys enrere”, va insistir Trump.

Donald Trump va arribar a Brussel·les amb poques ganes de fer amics i va aprofitar la cimera per carregar contra tothom, especialment contra Alemanya, a qui va acusar de ser “presonera dels russos” per la seva dependència energètica. “He de dir que és molt trist quan Alemanya fa un gran acord de gas i petroli amb Rússia”, va deixar anar. “És a dir que nosaltres protegim Alemanya de Rússia però els alemanys estan pagant bilions de dòlars als russos. Crec que és del tot inapropiat”, va dir en to agressiu. L’esbroncada va continuar davant la cara incòmoda del seu interlocutor, Jens Stoltenberg.

Merkel, sempre continguda i diplomàtica -és l’antítesi de Trump-, va evitar la confrontació amb el president dels EUA. Després de la reunió bilateral que van mantenir, la cancellera va assegurar que Washington i Berlín són “molt bons socis”. Merkel, però, va rebutjar taxativament davant la premsa la crítica de Trump: “Jo mateixa he viscut que una part d’Alemanya estigui controlada per la Unió Soviètica, i avui estic molt contenta que puguem dir que estem lliurement units en la República Federal d’Alemanya i que, per tant, puguem dir que fem la nostra pròpia política”.

Amb tot, el secretari general de l’Aliança va admetre que hi ha desavinences entre els aliats. “Hem tingut desacords, però al final la conclusió és que junts estem més segurs. L’OTAN és bona per a Europa i és bona per a l’Amèrica del Nord”, va assegurar Stoltenberg. Els líders de l’OTAN es van comprometre ahir, en les seves conclusions, a “garantir la seguretat” dels territoris i els ciutadans dels països aliats i van declarar la intenció de millorar les relacions amb Moscou “quan les accions de Rússia ho facin possible”.