Crit d'alerta de l'OMS pel rècord de contagis diaris al món

BarcelonaFa setmanes que Tedros Adhanom, director de l’Organització Mundial de la Salut, s’esforça en deixar clar un missatge en les seves compareixences: pensar que la pandèmia s’està acabant és un error. La pandèmia –insisteix– no afluixa. La pandèmia –insisteix– continua accelerant-se. Malgrat que a Europa bona part dels països han finalitzat els seus processos de desconfinament i caminen cap a l’anomenada nova normalitat, en altres parts del món es viuen dies crítics. A nivell global, la situació és més greu que mai i prova d’això és que diumenge es va tornar a registrar l’increment diari de casos de covid-19 més elevat des de l’inici de la pandèmia. En total, es van detectar 183.020 nous contagis a tot el planeta, dels quals 116.041 es van localitzar al continent americà, el gran focus de la pandèmia ara mateix. Al principi d’abril, i quan Europa era l’epicentre del covid-19, la xifra de nous casos diaris al món no acostumava a superar la barrera dels 70.000.

Però que se superi el rècord de nous contagis globals en un dia no és una novetat. Més aviat el contrari. Fa dies que aquesta dinàmica persisteix: pràcticament cada setmana es bat un nou rècord diari i l’OMS xifra en un milió els nous casos detectats en els últims vuit dies. Un ritme que preocupa. “El virus encara s’està escampant de manera molt ràpida, encara causa morts i la majoria de la població no està immunitzada. Estem en una fase molt perillosa”, apuntava ahir dilluns el director de l’OMS. Fa dues setmanes, i quan es batia un nou rècord de contagis diaris –en aquell cas, 136.000–, Tedros Adhanom utilitzava una tònica similar. “Que la situació a Europa estigui millorant no vol dir que la situació al món també ho estigui fent. La situació global està empitjorant”.

Els Estats Units –que sembla que avancen cap a un segon pic d’infeccions, amb xifres rècord en estats com Texas, Arizona o Califòrnia– i el Brasil continuen al capdavant de totes les llistes. Dels 183.020 nous contagis confirmats diumenge, el país del negacionista Jair Bolsonaro era responsable de 54.771, seguit del de Donald Trump –també negacionista dels perills del covid-19–, amb 36.617 casos nous. Els dos països americans també lideraven el rànquing de noves víctimes mortals aquell dia: els Estats Units van registrar diumenge 690 morts oficials pel nou coronavirus, i el Brasil pràcticament el doble, 1.206.

En la llista acumulativa, igual. Al planeta ja hi ha prop de 9 milions de contagis confirmats i més de 450.000 morts. El nord-americà és el país més afectat, amb prop de 2,2 milions de contagis i més de 120.000 cadàvers, i el Brasil li segueix les passes amb gairebé 1,1 milions de casos i havent superat la barrera de les 50.000 morts.

També a l’Amèrica Llatina, països com el Perú, Xile –que ja han superat Espanya en nombre de contagis–, Mèxic, Hondures o Bolívia veuen com la petjada del virus s’està fent profunda en el seu territori. “En aquests països es viuen moments molt complicats, es troben en la situació que ens trobàvem a Europa fa unes setmanes”, diu Quique Bassat, pediatra i investigador ICREA a ISGlobal.

Mentrestant, a l’altra banda del mapa, l’Índia es consolida com l’altre gran focus de la pandèmia al món. Malgrat que el país comptabilitza 425.000 casos confirmats –com en altres països, hi ha molts dubtes sobre aquestes xifres– els pronòstics són foscos: les autoritats de l’estat de Delhi, que no arriba als 50.000 contagis, calculen que a finals de juliol només en el seu departament se superaran les 550.000 infeccions. I a més fa unes setmanes el govern indi –també el pakistanès i el de Bangladesh– va posar fi al confinament per reactivar una economia que es basa, sobretot, en l’activitat informal. Una situació que es repeteix arreu del continent africà, on el ritme de contagis també s’ha disparat.

El metge epidemiòleg Xavier Vallès, però, afegeix un apunt dissonant: “És evident que la pandèmia no afluixa i que el ritme creix, però també hem de tenir en compte que ara s’estan fent més proves de diagnòstic que fa un mes”.

El risc dels rebrots

L'altra gran por són els rebrots de la malaltia en països que ja havien superat una primera onada. El repunt de contagis que es va registrar la setmana passada a Pequín, al gran mercat de Xinfadi, ha sigut només un exemple. Altres països asiàtics, com Singapur, Malàisia o Corea del Sud, ja han sigut víctimes de recaigudes. En el cas sud-coreà, de fet, el govern de Seül ha acabat admetent que el país està patint una segona onada del nou coronavirus.

I a fora de l'Àsia també ho hem vist. Israel ha tornat a endurir les mesures de seguretat després de registrar un rebrot de contagis: va passar dels 13 casos diaris de la seva millor setmana, el 25 de maig, als prop de 200 de mitjana en els últims dies. A l'Aràbia Saudita o a l'Iran també han conegut els fantasmes dels rebrots.

A Europa, països com Bulgària, Macedònia del Nord i també Portugal i Alemanya han vist com la seva corba tornava a enfilar-se després d'aconseguir aplanar la primera onada de covid-19. El cas d'Alemanya, però, és el que genera més neguit. El germànic és el país que ha registrat el rebrot més important en els últims dies, amb més de 1.000 positius en una empresa càrnica de la ciutat de Rheda-Wiedenbrück, i un centenar de nous casos a Göttingen. A més, la taxa de reproducció del virus s'ha disparat a 2'88. Els experts consideren que aquest registre ha de ser inferior a 1 per aturar l'expansió de la pandèmia.