Mursi, el nou faraó d'Egipte

EL CAIREAquesta vegada el president egipci, Mohammed Mursi, no ho tindrà fàcil per sortir-se amb la seva. El decret presidencial promulgat dijous ha desfermat una forta onada de crítiques no només entre l'oposició laica, sinó també en diversos estaments de la societat egípcia, sobretot el poder judicial. En una reunió d'urgència, el Club de Jutges va condemnar ahir la declaració del rais com un "atac sense precedents" a la independència judicial i el va instar a retirar-lo. Diversos tribunals i magistrats del país s'han declarat en una vaga indefinida.

La reacció de la judicatura era d'esperar, ja que contra ella va dirigida la declaració constitucional del líder islamista. D'acord amb el decret, la justícia no podrà fiscalitzar cap de les seves decisions, ni tampoc dissoldre la controvertida Assemblea Constituent. Ara bé, el president, que també controla el poder legislatiu des de la dissolució del Parlament, assegura que només ostentarà aquests poders excepcionals fins que s'acabi de redactar la nova Constitució.

Falta de consens

La crisi legal i política que viu Egipte és l'últim capítol d'una turbulenta transició democràtica que ha experimentat diverses onades de protestes, sovint durament reprimides, que s'han saldat amb més d'un centenar de morts. Si bé és cert que, per definició, tota transició és un període confús, en el cas d'Egipte ho és especialment. La crisi actual, i les precedents, deriven de la incapacitat dels líders polítics i els diversos centres de poder de pactar un full de ruta, unes regles de joc acceptades per tots. La transició s'ha convertit en una successió de cops de força, una mena de pols continu mancat de qualsevol element de consens.

Per això, fins i tot un cop passades les eleccions presidencials, i havent deixat enrere el govern militar, el país encara no ha trobat el camí de l'estabilitat. En molts casos, com la composició de l'Assemblea Constituent, els litigis polítics no resolts s'han traslladat als tribunals, un fet que ha provocat la politització de la justícia. La cúpula judicial està plena d'homes de la confiança del dictador Hosni Mubaràk hostils als Germans Musulmans, el partit del president. D'aquí la voluntat de Mursi de neutralitzar l'acció dels tribunals.

La compatibilitat entre islamisme polític i democràcia és un debat d'una gran actualitat no només a Occident, sinó també als països musulmans. El cop de decret de Mursi ha estat interpretat per molta gent com una prova més de la naturalesa intrínsecament antidemocràtica dels moviments islamistes. Aquesta setmana s'han pogut veure diferents símils al carrer entre Mursi i un faraó, tal com també es coneixia Mubàrak. En canvi, els Germans Musulmans diuen que respon a la voluntat d'accelerar les reformes, inclosa l'aprovació de la Constitució, per aconseguir l'estabilitat.

Una tercera possible interpretació és que els Germans Musulmans, conscients de la seva condició de moviment polític més poderós i ben organitzat del país, estiguin temptats de garantir-se una posició de preeminència en l'Egipte postrevolucionari. Més que no pas la voluntat d'implantar la xaria, o llei islàmica, les accions dels islamistes es poden explicar a partir de la seva ambició de poder.

Si bé és cert que Mursi ha donat diversos cops de força, arriscant de valent, també ho és que ha sabut cedir quan ha vist que es despertava una forta oposició. Tot i la gran tensió que ha viscut el país, cap força política ha pres la decisió de recórrer a la violència.

La reacció internacional

A banda dels actors interns, en aquest partida Occident també disposa d'una mà de cartes. Probablement no és casualitat que els dos cop de força de més envergadura que ha llançat Mursi hagin arribat menys de 24 hores després d'haver-se entrevistat amb la secretària d'Estat nord-americana, Hillary Clinton. En aquesta ocasió, per la seva exitosa actuació com a mediador en la crisi de Gaza.

No obstant, el rais podria haver comès un error de càlcul. Mentre que en els seus anteriors desafiaments, dirigits contra la junta militar, tant els EUA com la UE van guardar un silenci còmplice, aquesta vegada han fet sentir els seus recels. En un comunicat públic, el departament d'Estat dels EUA es va mostrar "preocupat" per la decisió de Mursi, i Brussel·les va instar-lo a "respectar els processos democràtics". Per la seva banda, el comissionat dels Drets Humans de l'ONU va alertar de les "serioses conseqüències" que pot tenir el seu decret per a l'estat de dret a Egipte.

I és que Mursi pot haver sobreestimat la seva força. Cal tenir present que no és un líder amb una gran popularitat, sinó que només va ser elegit amb un 51% dels vots. Ara bé, en part, el seu èxit o fracàs dependrà de la capacitat d'unir-se d'una oposició altament fragmentada.