Brussel·les amenaça de multar els països que no acullin refugiats

Brussel·lesLa Comissió Europea ha proposat reformar el nou sistema de sol·licituds d’asil. Els migrants estaran obligats a demanar refugi en el primer país que arriben, com fins ara, però en cas de greu pressió s’establirà un mecanisme de distribució permanent i automàtic entre els estats membres. Les quotes s’establiran en funció de la població i el PIB. Per garantir el funcionament del sistema, els estats estaran obligats a pagar 250.000 euros per cada refugiat que es neguin a acollir, al país que accepti fer-se’n càrrec. Aquesta proposta de reforma del reglament de Dublín necessita l’aval dels estats membres i del Parlament Europeu. A curt termini, els països encara s’han de repartir els 160.000 refugiats que ja són a Grècia i Itàlia, i que al setembre es van comprometre a acollir en un termini de dos anys. Fins ara només se n’ha reallotjat l’1%.

La principal novetat de la proposta de l’executiu comunitari és que quan un país rebi més del 50% de les sol·licituds d’asil que pot assumir es posi en marxa el sistema automàtic de repartiment, coordinat per l’Agència d’Asil Europea (EASO). Paral·lelament s’endurirà el control dels moviments de refugiats entre països membres a través del sistema Eurodac, que emmagatzema les empremtes digitals i altres dades. Se sancionarà els refugiats que es desplacin a un país diferent del que se’ls ha assignat i perdran els drets d’assistència (excepte les urgències mèdiques).

La negativa dels estats

Però fins ara totes les propostes de redistribució obligatòria de refugiats han topat amb la negativa d’un grup de països, especialment de l’est, encapçalats per Polònia i Hongria. La República Txeca o Eslovàquia han portat la normativa davant la justícia europea i d’altres s’han directament negat a acollir a ningú, com Hongria. De moment, el Regne Unit, Dinamarca i Irlanda poden quedar-ne al marge perquè així s’especifica en els Tractats. Dels gairebé 17.000 refugiats que Espanya s’havia compromès a reallotjar, només 18 han arribat a territori espanyol .

La multa de 250.000 euros per cada refugiat no acollit “és una mesura dissuasporia”, defensen fonts comunitàries, amb l’objectiu que tots els estats comencin a cooperar “No es pot ser d’un país de la UE en algunes qüestions i en d’altres no”, advertia el vicepresident primer de la Comissió Europea, Frans Timmermans.

L’esquema de la Comissió es completa amb l’acord entre la UE i Ankara per deportar a Turquia tots els sensepapers arribats a Grècia, inclosos els refugiats. El govern de Recep Tayyip Erdogan ha reclamat que a canvi s’eximeixi de visat els ciutadans turcs que vulguin viatjar a la UE. Brussel·les ha defensat la liberalització al juny però ahir recordava que Ankara encara ha de complir cinc dels 72 requisits: lluitar contra la corrupció, homologar la legislació sobre protecció de dades amb l’europea, millorar la cooperació amb l’Europol, reforçar la legislació antiterrorista i cooperar en matèria judicial amb els altres estats membres, així com l’emissió de passaports biomètrics. Com demanaven Alemanya i França, Brussel·les agilitzarà el mecanisme de fre d’emergència si hi ha una allau de turcs cap a la zona Schengen.

Alhora, l’executiu comunitari ha prorrogat sis mesos més els controls fronterers entre Alemanya, Àustria, Suècia, Dinamarca i Noruega.