Multes de 90 euros a França per comentaris sexistes al carrer
El govern ultima una llei contra l’assetjament sexual als espais públics
BarcelonaEls xiulets, els comentaris obscens i les mirades incòmodes poden deixar de ser impunes a França. O almenys els seus autors s’hauran de gratar la butxaca. El govern d’Emmanuel Macron es planteja multar amb almenys 90 euros les actituds sexistes en espais públics. Això és el que proposa l’informe de la comissió del Parlament francès que està preparant una llei per sancionar l’assetjament sexual al carrer i que ha d’entrar en vigor abans de l’estiu. Un dels principals reptes és definir en què consisteix l’assetjament, i el document ja n’avança una primera definició prou àmplia: “Qualsevol proposició o comportament o pressió de caràcter sexista i sexual que atempti contra la dignitat de la persona pel seu caràcter degradant o humiliant o que creï una situació intimidant o ofensiva”.
Els diputats (quatre homes i una dona) de diferents partits que han elaborat l’informe, encarregat per la secretaria d’estat d’Igualtat entre Homes i Dones, es plantegen atacar el que consideren la “zona grisa”, que inclouria “gestos inadequats, xiulets, mirades insistents i comentaris obscens”, entre d’altres, i el fet de seguir una persona pel carrer. Com es fa en altres actes incívics a la via pública, no caldria que la víctima ho denunciés, sinó que la policia de proximitat que vol impulsar Macron se n’ocuparia. Les multes serien de 90 euros si es paguen immediatament i de 200 fins a 15 dies més tard dels fets, però podrien arribar als 750 si l’infractor trigués més a pagar. També es preveuen mesures com la creació d’una aplicació de mòbil per registrar els comportaments assetjadors i la introducció de campanyes de sensibilització en escoles i ajuntaments.
700.000 víctimes d’assetjament
Segons el ministeri de l’Interior, l’any passat, tot i que no es va registrar un augment global de la delinqüència, la violència contra les dones va créixer de manera exponencial, i 700.000 dones van patir “gestos inapropiats”, com ara petons forçats i tocaments, 220.000 dels quals a l’espai públic. El govern defensa el valor pedagògic i la necessitat de posar-hi “una prohibició social”, però no queda clar com les forces policials podran fer respectar la llei.
L’informe ha de servir per elaborar la llei contra les violències sexistes i sexuals que el govern vol presentar durant el mes de març al consell de ministres. Segons va explicar la ministra d’Igualtat, Marlène Schiappa, a l’octubre l’objectiu és “rebaixar el nivell de tolerància de la societat”.
L’altre debat gira al voltant de determinar l’edat de consentiment de les relacions sexuals dels menors amb adults. Schiappa vol establir per llei que per sota d’una determinada edat sigui irrellevant si el menor havia mostrat consentiment o no a la relació. El debat va esclatar a França arran de la sentència d’un tribunal de Pontoise que va condemnar per agressió sexual (cinc anys de presó) i no per violació (20 anys) un home de 28 anys que havia mantingut relacions amb una nena d’11. Com que no havia fet servir amenaces ni pressions, el jutge va considerar que la nena hi havia donat un consentiment implícit. Les associacions de defensa dels menors i els grups feministes es van mostrar indignats i van argumentar que la diferència d’edat és un factor de pressió moral en si mateix. Ara els diputats s’hauran de posar d’acord si aquest límit s’ha d’establir als 15 anys com defensa el Partit Socialista o als 13 com proposa el Consell per la Igualtat.
Amb la mateixa llei, el govern també vol allargar de 20 a 30 anys la prescripció dels crims sexuals comesos contra menors. L’octubre del 2016 la presentadora de televisió Flavie Flament va denunciar en un llibre autobiogràfic que havia sigut víctima d’una violació quan tenia 13 anys a mans de David Hamilton, un fotògraf de prestigi que es va acabar suïcidant mesos més tard de l’acusació. La dona no l’havia pogut denunciar perquè quan va escriure el llibre, als 42 anys, el crim havia prescrit. Tot i que algunes associacions reclamen que aquests delictes no prescriguin mai, el govern ho descarta argumentant que la mesura no passaria el filtre del Tribunal Constitucional: només els crims contra la humanitat no prescriuen.