Mujica torna a l’arena política per salvar l’esquerra a l’Uruguai

BarcelonaEl carismàtic expresident de l’Uruguai José Mujica s’ha convertit en l’últim recurs del Front Ampli, la coalició d’esquerres del país, per evitar la derrota a les eleccions d'aquest diumenge. L’exdirigent, de 84 anys, ha acceptat ajornar la seva jubilació per encapçalar un ministeri dins del futur govern si el seu partit guanya.

Famós arreu del món pel reformisme social que va posar en pràctica durant la seva presidència, la reaparició de Mujica a l’arena política ha suposat una sorpresa durant l’últim tram de la campanya electoral. En un principi, el Front Ampli de Daniel Martínez -que aglutina diverses formacions d’esquerra moderada i més extrema- havia promès cares noves al futur govern. Però els resultats de la primera volta electoral -en què l’esquerra no va revalidar la majoria absoluta al Parlament- i les possibilitats de triomf a la segona volta de la coalició de dretes liderada per Luis Lacalle Pou, del Partit Nacional, han dut el Front Ampli a recuperar “pesos pesants” del passat per intentar mobilitzar els seus votants.

Mujica és membre del Moviment de Participació Popular, un partit fundat per exguerrillers d’esquerres i represaliats de la dictadura. Malgrat anunciar que es retirava l’any passat, es va presentar a la primera volta dels comicis i va aconseguir un seient al Senat, però la idea inicial era que tingués un perfil baix. Si finalment forma part del nou govern, haurà de renunciar a l’escó.

A la desesperada

Les enquestes, però, no són bones per al Front Ampli, i l’efecte Mujica podria quedar en no res. “El seu retorn ha estat un intent de recuperar els vots perduts del Front Ampli, especialment a l’interior del país. Però no crec que doni resultat”, opina Adolfo Garcé, un dels politòlegs més mediàtics de l’Uruguai. Totes les enquestes donen a Lacalle Pou un 50% dels vots, davant del 44% del candidat d’esquerres, Daniel Martínez.

Les raons darrere la derrota del Front Ampli -que suposaria la fi de 15 anys ininterromputs de govern progressista- no són tan nítides com es podria pensar, i van lligades a la peculiaritat del sistema electoral uruguaià. “Si tinguessin el sistema electoral de qualsevol altre país de l’Amèrica Llatina, el Front Ampli ja hauria aconseguit la presidència”, considera Salvador Martí, catedràtic de la Universitat de Girona i expert en política de l’Amèrica Llatina. A l’Uruguai, els membres de les dues cambres legislatives s’escullen en una primera volta electoral i, si cap partit aconsegueix la majoria absoluta -50% dels vots més un-, es fa una segona volta per escollir president entre els candidats dels dos partits més votats.

Aquest va ser el cas dels comicis del 27 d’octubre, en què el Front Ampli va obtenir un 39,02% dels vots, insuficients per fer president Daniel Martínez. Això suposa que va aconseguir 42 dels 99 diputats de la Cambra de Representants, dotze més que el Partit Nacional de Lacalle Pou. L’oposició, però, s’ha unit ara en una coalició de cinc partits que asseguren que impulsaran “un canvi”. Per tant, el retorn de Mujica els ha anat com anell al dit per reforçar el seu discurs.

Per al catedràtic Salvador Martí, el Front Ampli també acusa el desgast de 15 anys de govern, durant els quals ha perdut el factor de novetat que l’impulsava, i malgrat que l’Uruguai manté un estatus d’estabilitat destacat respecte als seus veïns, la crisi conjuntural de la regió també afecta el govern. “El país està en un cicle de recessió i, per tant, ho paguen els que estan al poder”, afirma.

La coalició de Lacalle Pou inclou Cabildo Abierto, una formació liderada per l’ex comandant en cap de l’exèrcit Guido Manini, que aposta per polítiques tradicionalistes i un discurs amb ecos bolsonaristes. Manini va ser destituït del seu càrrec per l’expresident del Front Ampli, Tabaré Vázquez, per unes polèmiques declaracions sobre els anys de la dictadura en què defensava el paper d’alguns militars. Pocs mesos abans de les eleccions, va crear el nou partit Cabildo Abierto, que ha aconseguit onze diputats. Segons els analistes, la formació s’alimenta de la frustració de les classes més baixes del país, probablement antics votants del Front Ampli.