Moscou recorda el Gran Terror

Bútovo (Rússia)“He trobat l’avi, Piotr Andréievitx Mezon, en letó, Mezonos. El van afusellar el 1938, juntament amb tota la companyia teatral”, diu emocionada l’Al·la al costat del gran memorial de granit que s’ha inaugurat recentment al camp de tir de Bútovo, als afores de Moscou. Hi ha la llista de totes les persones que hi van afusellar durant el Gran Terror, el punt àlgid de la repressió orquestrada pel dirigent soviètic Ióssif Stalin ara fa 80 anys: entre l’agost del 1937 i el novembre del 1938.

L’Al·la explica que el seu avi, que havia arribat a Moscou després de la Revolució del 1917 i era violinista, va desaparèixer juntament amb tot el col·lectiu de Skatube, el teatre musical en llengua letona de Moscou. Aleshores Letònia no formava part de la Unió Soviètica. El 8 de novembre del 1937 Skatube va fer l’última representació, una actuació en què només van participar dones perquè els homes ja havien sigut arrestats per l’NKVD, la policia secreta soviètica. Després van detenir també les dones, i van afusellar tot el col·lectiu el 3 de febrer del 1938, acusat de formar part d’una organització nacional-feixista letona. Aquell dia a Bútovo es van executar 229 letons. L’àvia de l’Al·la es va salvar, però no va poder trobar feina fins després de la mort de Stalin, el 1953.

La història d’aquests letons, que van compartir fossa amb russos i una setantena de nacionalitats més, és una entre els milers de represaliats que hi va haver. “Al camp de tir de Bútovo van afusellar 20.762 persones entre el 8 d’agost del 1937 i el 19 d’octubre del 1938”, es llegeix a l’entrada d’aquest jardí de la memòria, que ret homenatge a les víctimes recordant-ne cada nom, mentre de fons se senten campanades fúnebres.

12 milions de víctimes

Bútovo és només un dels camps d’afusellament de l’època de Stalin. L’organització de recuperació de la memòria històrica Memorial estima en 12 milions les víctimes directes de les repressions estalinistes. D’aquestes, més d’un milió van ser afusellades.

Les xifres d’altres organitzacions són més elevades, perquè, a més dels afusellats per motius polítics i dels que es van enviar al gulag -els camps de treball forçats-, és difícil comptabilitzar tots els que van patir els desplaçaments forçosos, les deportacions i les col·lectivitzacions arreu de la Unió Soviètica. L’organització Memorial treballa per fer que totes les víctimes siguin rehabilitades.

“Aquest memorial restableix la veritat. El meu pare, Nikolai Kharlàmov, és a Komunarka [un altre camp d’afusellament de Moscou]. Era militar i un cap de l’Institut Central Aerodinàmic. A l’enciclopèdia està inscrit com un dels fundadors de la indústria aeronàutica soviètica, i el 1938 el van afusellar”, explica la Natàlia Kharlàmova a Bútovo. “El van agafar a finals del 1937 i ens van dir que estava condemnat a 10 anys sense dret a correspondència. Però era mentida. Vaig créixer esperant-lo. Quan era petita i veia les nenes que anaven a donar flors a Stalin, jo pensava que algun dia li demanaria que alliberés el meu pare”, recorda plorosa la Natàlia.

Després de la mort de Stalin, aquesta família va rebre un certificat de defunció del pare amb data del 1945, però va resultar que era fals, i l’any 2000 en va rebre un altre on deia que havia mort afusellat el 1938 a Komunarka.

Entre els afusellats de Bútovo hi ha un miler de sacerdots ortodoxos, i l’Església ortodoxa russa ha monopolitzat el control d’aquest antic camp d’afusellament. Irina Xerbakova, historiadora de Memorial, celebra que s’hagi erigit aquest jardí de la memòria, però lamenta que només sigui cosa de l’Església i no de tota la societat.

Reconciliació en fals

“Molt bé, s’ha fet aquest memorial, però els mateixos dies s’ha inaugurat una nova estàtua de Stalin al passeig dels Dirigents; es recorden les víctimes, però no es condemnen els culpables de les purgues”, lamenta la historiadora. “D’aquesta manera la reconciliació no és possible. La societat està dividida i hi ha molta gent que venera Stalin, i això també és per culpa de la ideologia nacional patriòtica que s’inculca”, sentencia Xerbakova.

Aquesta historiadora veu que la idea de reconciliació amb què el poder volia enfocar el centenari de la Revolució del 1917 també està fallant. “No saben què han de fer. No han enterrat Lenin, veuen que la Revolució va estar malament, però si no hagués sigut per la Revolució no hi hauria hagut aquest poder soviètic de què tant s’enorgulleixen”.

Admiració per Stalin

Segons un estudi del 2017 del centre Levada, un 46% dels enquestats veien la figura de Stalin amb “admiració, respecte i simpatia”. La valoració positiva de Stalin continua creixent i, segons els sociòlegs, és pel desconeixement de la història i també una resposta a la demanda de la gent de polítiques fortes.

Stalin és el responsable de les grans purgues, però també se l’associa amb la victòria soviètica a la Segona Guerra Mundial i la reconstrucció del país, i se’l veu com un líder fort. Molts defensors dels drets humans demanen que es faci un programa estatal de desestalinització perquè tothom conegui el veritable terror polític.

Amb motiu del 80è aniversari del Gran Terror, el 30 d’octubre, el dia de les víctimes de les repressions polítiques, a Moscou també s’inaugurarà el monument El mur del dolor.