May intenta vendre al seu govern l’esborrany de l’acord del Brexit

LondresDia D per a la primera ministra britànica, Theresa May. Avui a les 14 h, a Downing Street, reuneix tot el seu govern amb l’objectiu de vendre-li l’esborrany de l’acord de retirada de la Unió Europea (UE) -600 pàgines de text legal, segons fonts de Brussel·les- a què van arribar ahir els negociadors de totes dues parts. La reunió de l’executiu d’aquest dimecres és la culminació de dos anys i mig d’estira-i-arronses, tant entre la UE i el Regne Unit com, especialment, dins del Partit Conservador. La trobada col·lectiva d’avui va tenir diferents preàmbuls.

A partir d’ahir a mitja tarda, May es va veure a soles amb els membres del seu govern, seguint la vella tàctica del divideix i venceràs. Tractava així de soscavar les enormes resistències que el pacte pot trobar entre alguns dels ministres, que els últims dies havien anunciat que fiscalitzarien els moviments de la premier per tal d’honorar, sense cap escletxa, el resultat del referèndum del 2016 i el programa electoral del 2017.

A falta de confirmació oficial, la televisió pública irlandesa va informar que l’esborrany conté una clàusula que asseguraria que la frontera irlandesa romandrà oberta. La garantia tindria forma d’acord duaner temporal que inclouria tot el Regne Unit, amb disposicions específiques per a Irlanda del Nord. Hi aprofundirien en la manera d’evitar controls duaners i també en com alinear les normes irlandeses amb les del mercat únic europeu, que no afectarien la resta del Regne Unit.

A més, hi hauria també un mecanisme de revisió per establir la manera com el Regne Unit, d’acord amb la UE, podria finalment abandonar la unió duanera provisional. En tots els casos, aquestes clàusules s’aplicarien si al final del període de transició previst (desembre del 2020), la UE i el Regne Unit no han pogut signar un ampli tractat comercial.

Que tot el Regne Unit formi part de la unió duanera és una victòria diplomàtica per a May a curt termini, però que el Regne Unit estigui més a prop de formar part d’una unió duanera amb la UE era l’objectiu a llarg termini de Brussel·les. I és aquesta ambigüitat i els punts encara incerts els que poden costar a May l’acord i el càrrec.

Als brexiters més abraonats i als unionistes nord-irlandesos els va faltar temps per esbombar els defectes d’un tractat que, en paraules del diputat conservador Jacob Rees-Mogg, “no compleix el programa electoral del partit ni molts dels compromisos adquirits per la primera ministra”. I afegeix: “Ens manté a la unió duanera i, de facto, al mercat únic. Això és un estat vassall”.

Dublín regeix Belfast

En termes gairebé idèntics es va expressar Boris Johnson, l’exministre d’Exteriors que dilluns cridava el govern a amotinar-se contra May des de les pàgines del Telegraph. A més, va afegir que “per primer cop des de la partició [de l’illa d’Irlanda entre els 26 comtats del sud i els 6 del Nord] Dublín tindria més capacitat de decisió sobre el govern d’Irlanda del Nord que no pas Londres.”

Els unionistes del Partit Democràtic (DUP), socis de May als Comuns, també es van apuntar a torpedinar un acord que, en cas que el govern el sancioni, tindrà moltes dificultats per passar pel sedàs del Parlament: “Hem de veure els detalls, però sembla que hi ha un acord duaner per a tot el Regne Unit, amb conseqüències més profundes per a Irlanda del Nord, pel que fa tant a les duanes com al mercat únic. I això és del tot inacceptable”, va dir el diputat pel districte del nord de Belfast Nigel Dodds.

El que ha estat evitant fins ara May, la revolta oberta dels sectors més extremistes del partit contra la seva política en relació amb el Brexit, arriba al punt d’ebullició.

Els dos rocs a la faixa que té la premier per aconseguir la quadratura del cercle són els següents: d’una banda, la declaració política que hauria d’acompanyar l’acord de divorci; de l’altra, el fet que a Westminster tothom és conscient que el Regne Unit no està preparat per entomar els costos del no acord.

El document polític, d’unes quinze pàgines, hauria de posar les bases de la futura relació comercial amb la UE. En el millor dels casos, aquesta declaració podria ser suficient perquè May convencés els seus ministres, i després la majoria dels diputats, que cap de les excepcions fetes en el text del divorci sobre Irlanda del Nord, o sobre la possible permanència temporal en la unió duanera, serien mai necessàries.

Ajuda de Brussel·les

La gran pressió a què es veu sotmesa May fa que Brussel·les mantingui una cautela màxima, fins al punt que un portaveu del negociador en cap de la UE, Michel Barnier, va dir després que Downing Stret anunciés la reunió d’avui del govern que per bé que les converses han avançat, “encara no s’està” en el terreny de l’acord. Una opinió també expressada des de Dublín pel primer ministre irlandès.

Coneixedors de les moltes dificultats a què encara ha de fer front Theresa May, ahir des de la capital comunitària se li va fer arribar una mà estesa, disfressada de pressió, segons informa Júlia Manresa. Perquè minuts abans que transcendís el principi d’acord tècnic -i al mateix temps que la cancellera alemanya, Angela Merkel, feia un discurs sobre el futur de la UE-, la Comissió Europea comunicava un segon paquet de mesures de contingència en cas de no acord. I es feia saber a May que si hi ha divorci a la valenta els ciutadans britànics podrien viatjar a la UE en períodes no superiors a noranta dies sense necessitat de pagar per obtenir un visat d’entrada.

Un cop es conegui avui el parer dels ministres de May, des de Brussel·les el president de la Comissió, Jean-Claude Juncker, en farà la valoració. Ahir va mantenir un perfil baix: “No volem cap sanció ni penalització contra el Regne Unit, cal aprofitar el millor de la situació i la Comissió camina en aquesta direcció.”

Les pròximes hores seran claus per a May. No compta amb el suport de cap grup de l’oposició. El líder laborista, Jeremy Corbyn, ja va dir ahir que no acceptaria l’acord. Tampoc els nacionalistes escocesos ni els liberaldemòcrates. Al final, el Brexit es dirimirà com el que sempre ha sigut: un assumpte intern tory, encara que tot el país en resultarà afectat, passi el que passi.