Malgrat que Madrid ha assegurat que el compromís britànic sobre Gibraltar és una "victòria diplomàtica sense precedents, i "l'acord [...] és altament positiu per a Espanya i el més important des del Tractat d'Utrecht de 1713", segons una piulada del ministre d'Exteriors, Josep Borrell, a la seva arribada a Brussel·les aquest dissabte a la tarda, la primera ministra britànica, Theresa May, ha assegurat que aquesta qüestió ni està ni estarà mai damunt de cap taula de negociació. "Hem treballat els problemes de [l tractat de] retirada sobre Gibraltar amb Espanya d'una manera constructiva i sensata i m'agradaria contribuir a la declaració de Picardo. Gibraltar està cobert per l'acord de retirada i pel període de transició. I negociarem sempre en nom de tota la família britànica, inclòs Gibraltar. I en la futura relació defensarem els seus interessos i la posició del Regne Unit sobre la sobirania de Gibraltar no canviarà. Estic orgullós que Gibraltar sigui britànic i sempre defensarem Gibraltar."
Theresa May ratifica la sobirania britànica de Gibraltar malgrat l'acord amb Pedro Sánchez
L'ambigu compromís entre Londres i Madrid serà sotmés a tota mena d'interpretacions i disputes
LondresPedro Sánchez s'hi ha referit en la compareixença que ha fet aquest dissabte des de la Moncloa per anunciar el pacte a què ha arribat sobre el contenciós de Gibraltar amb el Regne Unit i que ha mantingut en suspens la celebració de la cimera de ratificació de l'acord del Brexit d'aquest diumenge. No és tant una qüestió de la bandera –encara que també ha parlat de "la integritat territorial, la sobirania nacional", per bé que en termes retòrics però buits de contingut pràctic–, sinó de la cartera.
I és que la gran demanda de Madrid sobre el Penyal està relacionada amb les especificitats econòmiques de la colònia britànica, que han produït el que els experts denominen 'efecte paràsit'. Pedro Sánchez ho ha dit en els següents termes: "Des de l'ingrés d'Espanya a la Unió Europea, als anys vuitanta, Gibraltar ha experimentat un creixement econòmic molt important, que l'ha dut a estar entre les primeres economies del món en renda per càpita. Aquest creixement es deu a la conjunció de diferents aspectes. En primer lloc a un règim d'excepció en relació amb la legislació britànica, malgrat que pertany al Regne Unit, i, en segon lloc, a un accés al mercat interior de la Unió Europea. Això ha provocat conseqüències negatives per a la zona circumdant".
Són aquestes conseqüències negatives el que, comptat i debatut, Madrid vol tallar. La reclamació de la sobirania és, a més d'inútil, un missatge de pur consum intern, i només per als fidels que no hi veuen més enllà. Com ha dit Sánchez, el que realment li interessa és la "prosperitat conjunta entre Gibraltar i el Camp de Gibraltar".
Que Theresa May ha hagut de cedir a les pretensions espanyoles i que les garanties obtingudes per la diplomàcia espanyola poden canviar a la llarga el futur del Penyal i la zona és una cosa que han començat a admetre la premsa britànica i alguns dels més destacats comentaristes polítics del país. És la interpretació que en fa el diari 'The Guardian' quan titula: "May cedeix sobre Gibraltar després de l'amenaça del veto d'Espanya."
Peter Foster, l'editor per a Europa del 'Daily Telegraph', coincideix en l'èxit diplomàtic espanyol. En un seguit de tuits, Foster ha assegurat que el comunicat britànic "és una declaració magníficament i deliberadament delicada, que està dissenyada per ocultar alguns fets bastant desagradables". Bàsicament, el següent: "Cada vegada que una part de les futures discussions impacti sobre Gibraltar, aquest element s'assumeix en una via bilateral separada, tal com s'aplica a Gibraltar." Això, conclou, "deixa Gibraltar exposat".
Tanmateix, poc després de l'anunci de Sánchez el ministre principal de Gibraltar, Fabian Picardo, ha reaccionat des del seu compte de Twitter i ha anunciat una declaració per a les 20.00 h, hora local, amb què vol matisar la interpretació feta pel president del govern espanyol.
"Les declaracions acordades pels Vint-i-set o per les institucions europees no canviaran la sobirania #British ni la seguretat de #Gibraltar", ha escrit Picardo. És una declaració més aviat de consum intern, també, ja que Madrid, encara que no ho admetrà mai públicament, sap que la discussió de la sobirania del Penyal no està ni estarà damunt la taula, com a mínim fins que els gibraltarenys ho acceptin.
La premsa britànica, de fet, dona per bona la interpretació de l'acord que ha fet Ignacio Molina, de l'Institut Elcano, que assegura en un tuit que "ara la posició d'Espanya per a futures negociacions és més forta".
Però Molina també sosté que Sánchez no ha sortit tan victoriós de l'acord amb el Regne Unit com ha declarat ni tampoc tan derrotat com l'oposició ja s'ha apressat a manifestar. En qualsevol cas, el mandatari espanyol ha exagerat enormement, i ha pecat de triomfalisme: "Hem fet els passos necessàries i tenim les garanties absolutes per resoldre un conflicte que dura des de fa més de tres-cents anys". Una prova més que, potser inesperadament a última hora, el nacionalisme espanyol, d'una banda, i nacionalisme britànic, d'una altra –amb declaracions de Theresa May en què apel·lava a "tota la família britànica"–, han trobat en el Brexit una excusa per treure pit. Tan buida com innecessària.
La prova més evident ha sigut la piulada que ha fet el ministre d'Exteriors, Josep Borrell, en què ha assegurat que "l'acord sobre #Gibraltar a què s'ha arribat avui en el marc de les negociacions [del] #Brexit és altament positiu per a #Espanya i el més important des del Tractat #Utrecht de 1713..."
Caldrà, finalment, veure com és rebut l'acord pels 'brexiters' més recalcitrants –que volen May als peus dels cavalls– i pels diputats que formen part del grup interparlamentari d'interessos de Gibraltar que presideix Robert Neill. De ben segur que les cessions de May d'última hora no seran benvingudes.
