Màxima tensió entre Rússia i Turquia
BarcelonaLa mort d’almenys 33 soldats turcs a causa d’un bombardeig aeri a la regió d’Idlib, al nord de Síria, ha elevat la tensió al Pròxim Orient. El governador de la província turca de Hatay, a la frontera amb Síria, confirmava la xifra de 33 soldats morts i 32 més de ferits arran d’un atac aeri de les forces del govern sirià de Baixar al-Assad a la població de Balioun, on els militars turcs s’havien refugiat a l’edifici del consell local. Es tracta del nombre més elevat de soldats turcs morts en un únic atac des que Turquia es va implicar en el conflicte sirià el 2016. Des del febrer ja han mort 54 soldats turcs a Idlib.
La tensió entre Rússia i Turquia arriba així al nivell màxim després de més de tres anys de suport militar de Moscou al govern sirià i d’oposició de Turquia al règim d’Al-Assad . En les últimes tres setmanes s’ha arribat a la confrontació militar oberta, després que Erdogan decidís intervenir al costat d’algunes brigades rebels contra l’ofensiva final russosiriana sobre Idlib, últim feu de la resistència al règim de Damasc. Tot i que Ankara va culpar de la mort dels seus soldats l’exèrcit sirià, tots els indicis apunten a un atac de l’aviació russa.
El que passi a partir d’ara tindrà implicacions per als dos països i també per a Síria, que s’ha convertit en el sac de boxa de conflictes regionals i internacionals. I, tot plegat, amb el rerefons del drama humanitari, amb tres milions de persones concentrades a Idlib, l’últim reducte opositor, on el règim les té acorralades juntament amb brigades islamistes, que ara utilitza com a espantall per justificar la matança. Idlib ja és l’escenari de la pitjor catàstrofe humanitària a Síria des que el règim va decidir reprimir a sang i foc la revolució que va esclatar el març del 2011. Erdogan ha prioritzat el seu enfrontament contra els kurds del nord de Síria i Putin la defensa a qualsevol preu d’un règim que considera un aliat estratègic en una regió clau. I les lleis que haurien de regir les guerres han saltat pels aires, com també el sistema de protecció internacional.
Aïllat diplomàticament en la seva intervenció militar a Síria, Erdogan ha jugat la carta dels refugiats per pressionar la UE i l’OTAN. I, mentrestant, la població civil d’Idlib continua sotmesa als bombardejos sistemàtics de l’aviació russa i siriana, amb la frontera turca tancada i sense cap lloc segur per fugir.
