El Marroc acaba amb 33 anys d’autoexili africà

BarcelonaEl rei del Marroc, Mohamed VI, s’ha apuntat un triomf diplomàtic en aconseguir la reincorporació del Marroc a la Unió Africana (UA), el màxim organisme de representació del continent. Reunits dilluns al luxós hotel Sheraton d’Addis Abeba, els caps d’estat africans van acceptar la petició de l’únic estat del continent que no formava part de la Unió. Rabat acaba així amb 33 anys d’autoexili: Hassan II va abandonar l’organisme el 1984 en protesta per la decisió de l’organisme de reconèixer la República Àrab Saharaui Democràtica (RASD).

Mohamed VI en persona va viatjar a la capital etíop per atribuir-se la victòria. Els últims anys el Marroc ha teixit un autèntic imperi econòmic, diplomàtic i religiós al continent que ara li ha donat rèdits: almenys 39 dels 54 països africans van acceptar el retorn d’una de les grans potències del continent. Al costat del no s’hi van quedar els eterns enemics: Algèria, Sud-àfrica, Zimbàbue o Angola, reticents en nom del dret d’autodeterminació dels saharauis.

El representant de la RASD veia el got mig ple i assegurava que el Marroc ha hagut d’acabar capitulant i acceptant l’entrada a l’únic organisme internacional que els reconeix com a país. Però les intencions de Rabat van quedar clares en la carta que el mateix Mohamed VI va adreçar el juliol passat al president de la Unió, reconeixent el fracàs de la política de la “cadira buida”. El rei alertava que “quan un cos està malalt és millor curar-lo des de dins de l’organisme” i afegia que “és difícil d’admetre que una nació perenne i ancestral es compari amb una entitat que no té cap sobirania” i que la RASD és un “pretès estat que no és membre de l’ONU, ni de la Lliga Àrab ni de l’Organització per a la Cooperació Islàmica” ni de cap altre ens internacional. Queda clar que si el Marroc entra a la Unió Africana no és per trobar en un fòrum comú amb els saharauis “solucions africanes als problemes africans”, sinó per forçar des de dins l’expulsió de la RASD. Mauritània, que també fa costat als saharauis, es va fer ressò entre línies dels temors d’un grapat de països: “Esperem que el Marroc estendrà la mà a la RADS”. Però no és la línia de Rabat.

El Marroc s’integra a la UA sense demanar condicions als seus socis, però també sense cedir ni un pam sobre el terreny: ocupa un 80% del territori saharaui, que anomena “les províncies del sud”. Tots els plans per al referèndum d’autodeterminació amb l’ONU estan aturats.

La victòria de Rabat és també un cop diplomàtic per als seus enemics, Algèria i el Front Polisario. Fins ara Alger (amb els seus aliats, com Sud-àfrica o Nigèria) tenia un pes important a la Unió, però l’entrada del Marroc (amb la seva capacitat d’inversió i pes polític) pot fer girar la truita. El president de la República de Guinea, Alpha Condé, aliat de Mohamed VI, ocuparà ara la presidència de la UA. La xarxa diplomàtica, política i religiosa del Marroc serà l’instrument per fer la guerra a la RASD “des de dins de l’organisme”, enfrontant-se a Algèria, que no deixa de ser un gegant amb peus de gas en l’era del petroli barat. En declaracions a Le Monde un analista recorda que “el Marroc ja havia intentat excloure els saharauis de la UA i no ho ha aconseguit: ara ha canviat d’estratègia, però això no vol dir que hagi renunciat a l’objectiu”.