Macrosentència contra el tràfic de persones
Un tribunal tailandès condemna 62 persones, entre militars i funcionaris, per tortura i esclavitud
BarcelonaUn tribunal tailandès va declarar ahir culpables 62 persones, jutjades en una de les causes més grans que s’han fet per tràfic de persones. La llista de delictes inclou esclavitud, tortura, violació i assassinat en massa. Entre els processats que acabaran entre reixes hi ha militars, policies, funcionaris i contrabandistes. El primer ministre i cap de la junta militar de Tailàndia, Prayut Chan-o-cha, va demanar que no es responsabilitzés l’exèrcit de les accions d’un sol militar, en referència al tinent general Manas, condemnat a 27 anys. Un altre dels caps de la xarxa és un poderós home de negocis i ex alt funcionari. La pena més gran ha sigut per a Soe Naing, un rohingya considerat l’home clau. Durant el macrojudici, que ha durat més de dos anys, s’han jutjat 102 persones, una quarantena de les quals van quedar absoltes per falta de proves. El procés va començar el 2015 arran de la troballa de més de dues dotzenes de cossos enterrats en una fossa comuna prop de la frontera amb Malàisia. En aquella zona, els agents de policia van descobrir un autèntic camp de concentració amb gàbies de bambú, torres de vigilància i habitacions de tortura amb dotzenes de persones recloses a la força. La majoria provenien de Birmània i Bangla Desh i eren rohingyes, una minoria musulmana perseguida i apàtrida.
La investigació va revelar que les víctimes havien sigut empresonades per traficants de persones i retingudes en contra de la seva voluntat com a ostatges o esclaus en la lucrativa indústria pesquera tailandesa. Les víctimes eren enganyades per les màfies, a qui pagaven per arribar a Tailàndia i ajudar-los a buscar feina al país.
Durant les vistes del judici, els supervivents van relatar com els seus raptors els amenaçaven de tallar-los el coll si no accedien a les seves demandes econòmiques, que podien anar des dels 100.000 fins als 160.000 bahts tailandesos [entre 2.600 i 3.900 euros].
Segons els testimonis, les víctimes rebien pallisses dels raptors, que els alimentaven amb pocs i minsos plats d’arròs. També els comptaven freqüentment per assegurar-se que cap d’ells havia fugit. Els camps estaven vigilats per homes armats que, segons s’ha revelat, cobraven menys de 10 euros al dia.
Abandonats a la deriva
Abandonats a la derivaEntre els supervivents hi havia menors d’edat. Segons l’acusació, almenys dos dels migrants tenien uns 15 anys i un altre en podria tenir 12.
En els mesos posteriors a la troballa dels cossos a Tailàndia, la policia de Malàisia va descobrir prop de 20 camps al nord del seu territori amb més d’un centenar de morts enterrats en fosses comunes, cosa que va deixar al descobert una extensa xarxa transnacional de tràfic de persones a la frontera dels dos països. A més, es va posar fi a la tradicional ruta migratòria en aquella part de l’Índic. Molts traficants, per por de ser detinguts, van abandonar milers de refugiats en vaixells a la deriva durant dies i van causar la pitjor crisi de refugiats en dècades a la regió. Segons l’agència per als refugiats de les Nacions Unides, centenars de persones van morir al mar a causa de la fam i la deshidratació.
Persecucions i intimidacions
Persecucions i intimidacionsEl procés no ha estat exempt d’ombres. El desembre del 2015 l’oficial de policia que dirigia l’operació, que havia ordenat la compareixença davant el jutge de més de 150 presumptes implicats, va demanar asil a Austràlia. L’oficial va declarar que va témer per la seva vida quan persones influents del govern tailandès, la policia i l’exèrcit que estaven implicades en el tràfic de persones el van amenaçar de matar-lo. A més, segons l’ONG de defensa dels drets humans Fortify Rights, durant els dos anys de judici les autoritats tailandeses han detingut i agredit físicament testimonis i rohingyes citats a declarar a la causa. Segons l’organització, sis assaltants que s’haurien identificat com a policies van intimidar i segrestar un testimoni, i alguns intèrprets que ajudaven en el cas també haurien rebut múltiples amenaces. “Creiem que la repressió és només una interrupció de la xarxa de tràfic, però aquesta xarxa encara està activa”, va alertar a Reuters Amy Smith, directora executiva de Fortify Rights.