L’iraquià Al-Baghdadi, el relleu de Bin Laden

BarcelonaAmb prou feines es coneix la seva cara per dues fotografies de carnet que recentment han publicat el ministeri de l’Interior de l’Iraq i els serveis d’intel·ligència nord-americans. Però Abu Bakr al-Baghdadi, líder de l’Estat Islàmic de l’Iraq i el Llevant (ISIL), és segons els experts el cap jihadista que dirigeix més combatents, controla més territori i té més armes i recursos que el mateix Ossama bin Laden en l’època dels atemptats de l’11-S a Nova York. El seu ascens fulgurant amenaça el lideratge d’Ayman al-Zawahiri, el metge egipci que va assumir la direcció d’Al-Qaida després que Bin Laden fos eliminat el maig del 2011.

“Ja ens podem oblidar d’Al-Zawahiri, perquè ara és el líder de l’ISIL, Abu Bakr al-Baghdadi, la inspiració més important per a la jihad global”, explica Jean-Pierre Filiu, professor de Sciences Po i un dels principals experts en jihadisme a Europa.

El grup, que s’ha fet famós pels seus brutals mètodes, controla des de fa mesos la zona de Fal·luja, a l’oest de Bagdad, i ha estès els seus tentacles enmig de la guerra civil de Síria, apropiant-se de zones alliberades pels rebels per obrir un espai a la frontera amb l’Iraq. El seu objectiu, que no té res a veure amb els que combaten contra el règim de Baixar al-Assad, és crear un estat islàmic entre Síria i l’Iraq. Amb aquesta promesa atreu milers de combatents islamistes d’arreu del món que fan a Síria la seva pròpia jihad. El cas del francès Mehdi Memmouche, presumpte autor de l’atac al Museu Jueu de Bèlgica després d’haver lluitat a Síria amb l’ISIL, ha fet saltar totes les alarmes.

El líder d’Al-Qaida, eclipsat

Com s’explica que Al-Baghdadi hagi eclipsat en tan poc temps Al-Zawahiri, que tenia la benedicció de Bin Laden com a líder suprem d’Al-Qaida? Ho explicava fa uns dies en un article Richard Barrett, excap antiterrorista dels serveis secrets britànics: “Des de fa almenys 10 anys Al-Zawahiri s’amaga a la frontera entre l’Afganistan i el Pakistan sense poder fer pràcticament res, a part de publicar alguns comunicats i vídeos. En canvi, Al-Baghdadi ha pres ciutats senceres i ha mobilitzat moltíssima gent. Assassina sense pietat a l’Iraq i a Síria. Qualsevol que vulgui acció, anirà a buscar Al-Baghdadi”. Barrett calcula que a Síria hi ha actualment 12.000 combatents estrangers, dels quals 3.000 són de països occidentals. El 80% s’uneix a l’ISIL.

Els voluntaris flueixen d’arreu del món cap al país de Xam (nom islàmic per a Síria, el Líban, Jordània i Palestina) i prefereixen l’ISIL que el Front al-Nusra, la franquícia “oficial” d’Al-Qaida a Síria i l’única reconeguda per Al-Zawahiri.

Contràriament a Al-Nusra, l’ISIL no s’ha enfrontat mai a l’exèrcit de Baixar al-Assad , sinó que es concentra a prendre els passos fronterers per establir una continuïtat territorial amb les zones que controla a l’oest de l’Iraq. Com un paràsit, i gràcies al seu superior armament, pren possessió dels territoris que han alliberat els rebels laics o les unitats de defensa populars kurdes. S’apodera d’arsenals d’armes dels rebels i ha matat algun dels seus líders, ocupa zones petrolieres per poder fer negocis i segresta occidentals, com els periodistes catalans Marc Marginedas i Ricard Garcia Vilanova. L’ISIL no combat Al-Assad sinó que elimina tots els opositors o rivals potencials en els territoris que pretén controlar. “La seva estratègia és la mateixa que la dels estalinistes a la guerra d’Espanya, que es van desfer dels seus competidors anarquistes i trotskistes abans que combatre Franco”, deia la setmana passada un diplomàtic al diari francès Le Monde.

“Al-Baghdadi sempre havia menyspreat les diverses manifestacions de la Primavera Àrab, però la revolució contra el president sirià li va donar l’oportunitat de reactivar les xarxes de reclutament jihadista amb què s’havia proveït de combatents a l’Iraq a través de la frontera -afegeix Filiu-. I va fer servir aquestes xarxes per exportar la seva pròpia insurgència jihadista a Síria”.

Entre Síria i l’Iraq

A banda i banda de la frontera, l’ISIL pot aprofitar-se de dos processos independents: la guerra a Síria i l’alçament sunnita contra les polítiques sectàries del primer ministre iraquià Nuri al-Maliki. La retòrica antixiïta d’Al-Baghdadi (que Al-Zawahiri va desacreditar, perquè no volia canviar la jihad contra l’enemic occidental per una guerra fratricida entre musulmans) nodreix els més radicals dels dos costats de la frontera i el converteix en un focus d’atracció de la jihad mundial.

El març del 2013 l’ISIL havia pres una posició tan sòlida a Síria que es va permetre intentar fagocitar Al-Nusra. Al-Baghdadi va anunciar la fusió amb Al-Nusra. El que tota la premsa internacional va explicar com la unió de les branques siriana i iraquiana d’Al-Qaida era, de fet, una opa hostil. “Era una fractura brutal entre la jihad global de l’ISIL i la jihad siriana d’Al-Nusra -explica Filiu-. Els objectius són contradictoris: l’ISIL està còmode si Al-Assad continua al poder, almenys per ara; així pot crear la seva pròpia base, mentre que Al-Nusra vol desfer-se del dictador”, afegeix. De poc va servir la crida d’Al-Zawahiri a la reconciliació. Ara les dues faccions combaten i el successor oficial de Bin Laden ha quedat fora de joc.