L’Iraq celebra la victòria sobre l’Estat Islàmic a Mossul

BarcelonaNou mesos després de l’inici d’una ofensiva que es presentava com l’operatiu militar de més envergadura des de la invasió nord-americana de l’Iraq el 2003, les forces iraquianes -amb el suport dels peixmergues kurds- han derrotat l’Estat Islàmic a Mossul. Ho celebrava ahir el primer ministre iraquià, vestit amb uniforme militar, amb una visita a les seves tropes a la ciutat. “El primer ministre, Haidar al-Abadi, ha arribat a la ciutat alliberada de Mossul i ha felicitat els combatents heroics i el poble iraquià per la gran victòria aconseguida”, feia saber l’oficina d’informació del cap de govern en un tuit del seu compte oficial.

Els últims 200 metres per ser lliures

La televisió iraquiana mostrava imatges de desfilades de vehicles celebrant la victòria als principals carrers de Bagdad i les agències de notícies publicaven fotografies de grups de gent, ben entrada la nit, que celebraven la fita. Música de xaranga a les places després de l’anunci del primer ministre. Sobre el terreny, també festa. Les banderes iraquianes onejaven, es tiraven focs artificials. Els soldats cridaven al costat d’Al-Abadi: “Amb l’ànima i amb sang et rendim l’Iraq”. Amb un apunt: que encara quedaven alguns terroristes al casc antic de la ciutat -al districte d’Al-Qaliyat- i encara s’estaven produint alguns enfrontaments, tal com confirmava ahir a Efe el comandant de l’exèrcit iraquià Ali Awad. El militar afegia que els combats eren molt violents i advertia que encara quedaven centenars de famílies a la zona on s’havien atrinxerat els jihadistes, que en els últims dies havien multiplicat els atacs suïcides.

El declivi de l’EI

L’ofensiva per expulsar l’Estat Islàmic de Mossul, i de tota la província de Nínive, al nord de l’Iraq, va començar el 17 d’octubre del 2016, i des de llavors les tropes iraquianes, amb el suport de milícies i l’exèrcit kurd peixmerga, han aconseguit prendre als jihadistes amplis territoris ocupats des de l’estiu del 2014, quan l’EI va proclamar el seu 'califat'.

Perdre Mossul representa un cop important per al grup islamista sunnita, que també està perdent terreny en un altre dels seus grans feus, Raqqa. El juny del 2014, quan van arribar a Mossul, molts residents sunnites, crispats perquè consideraven que el govern xiïta de Bagdad els tractava com a ciutadans de segona, van donar la benvinguda als militants. Però mesos després, sota el règim brutal de la banda terrorista, amb decapitacions públiques i normes estrictes que els prohibien fumar i obligaven les dones a tapar-se, l’idil·li es va acabar. El grup, tanmateix, encara controla alguns petits territoris a l’Iraq i és d’esperar que ara que el seu 'califat' s’ensorra torni a les tàctiques insurgents més convencionals.

Ahir encara difonia des de l’aplicació de missatgeria Telegram -una de les eines que fa servir més per enviar propaganda i reclutar nous militants- notícies sobre els combats a Mossul. Segons Efe, els missatges asseguraven que els “violents bombardejos” dels seus enemics havien mort més de 100 civils i n’havien ferit 220 en els últims dies a la zona d’Al-Maidan, al centre històric de la ciutat, un districte que va ser alliberat ahir.

Balanç desolador

La victòria, les celebracions, queden tacades, però, per les grans pèrdues que ha suposat la batalla i els més de tres anys de règim extremista a la ciutat. La lluita per aquest feu islamista ha deixat la localitat derruïda: la majoria de districtes estan en ruïnes i els atacs han matat milers de civils i han provocat el desplaçament de prop d’un milió de persones, que van anar marxant a mesura que els enfrontaments s’intensificaven. El govern iraquià no ha revelat xifres de víctimes, però fonts extraoficials apunten que les forces antiterroristes -un cos d’elit dels EUA que donava suport a l’exèrcit iraquià i als peixmergues- hauria patit un 40% de pèrdues durant l’operació militar. El departament de Defensa nord-americà ha hagut de demanar 1.269 milions de dòlars dels fons pressupostaris del país per al 2018 per poder continuar donant suport a les forces iraquianes.

Les Nacions Unides calculen que costarà més de mil milions de dòlars reparar les estructures bàsiques de Mossul, que va arribar a ser la segona ciutat més important de l’Iraq, i han expressat en més d’una ocasió la seva preocupació per la crisi humanitària a què s’haurà de donar resposta després de l’alliberament. Ara l’Iraq s’enfronta a la incertesa, i l’estabilitat a llarg termini només serà possible si el govern aconsegueix contenir les tensions ètniques i sectàries que s’estan produint des del derrocament de Saddam Hussein, el 2003, quan els Estats Units, sota el lideratge de George W. Bush, van decidir envair el país. A més a més, la caiguda de Mossul exposa fractures entre àrabs i kurds sobre territoris en disputa, així com entre els sunnites i la majoria xiïta.

“Mossul alliberat del Daeix: homenatge de França a tots aquells que han contribuït a aquesta victòria”, aplaudia ahir des del seu compte de Twitter Emmanuel Macron. No va ser l’únic que va felicitar les tropes iraquianes. El govern d’Egipte també va celebrar la victòria amb un comunicat: “Ens comprometem a donar suport a l’Iraq en la lluita per derrotar el terrorisme”.