Lee Kwan Yeu, el pare que deixa orfe Singapur
El fundador de la ciutat estat i artífex de la seva transformació en un centre financer i comercial internacional, mor als 91 anys
SINGAPURLee Kuan Yew, pare fundador i primer cap de govern de Singapur que va transformar aquesta petita illa en un dels països més rics i menys corruptes d'Àsia, va morir dilluns al matí. Tenia 91 anys.
Lee va ser primer ministre des del 1959, quan Singapur es va independitzar dels britànics, fins que va renunciar el 1990. Fins a l'últim moment va ser una personalitat dominant i motor en el que ell definia com un oasi del Primer Món en una regió del Tercer Món.
El país reflectia l'home: eficient, gens sentimental, incorruptible, visionari, amb visió de futur i pragmàtic.
"Nosaltres no tenim ideologies", va dir Lee en una entrevista a 'The New York Times' el 2007, afirmant el que s'havia convertit, en efecte, en la ideologia de Singapur. "Funciona? Si funciona, ho intentarem. Si està bé, seguirem endavant. Si això no funciona, en provarem una altra".
El seu lideratge va ser titllat d'autoritari, però la fórmula va tenir èxit. Singapur es va convertir en centre financer i de negocis internacional, respectat per la seva eficiència i baix nivell de corrupció.
Les eleccions del 2011 van marcar la fi de l'era de Lee Kuan Yew amb una revolta dels votants contra el Partit d'Acció Popular governants. Lee va renunciar al càrrec creat 'ad hoc' de ministre mentor i va passar a segona línia mentre el país explorava les possibilitats d'un govern més compromès amb les llibertats i menys autocràtic.
Des que Singapur es va separar de Malàisia el 1965 –un procés que Lee definia com el seu "moment d'angoixa"– el país va encarar una lluita interminable per superar la manca de recursos naturals, un entorn internacional potencialment hostil i una barreja ètnica de xinesos, malais i indis.
"Per entendre Singapur i perquè és com és, cal començar pel fet que se suposava que no havia d'existir i no podia existir", va dir en l'entrevista el 2007. "Per començar, no tenim els ingredients d'una nació, els factors elementals: una població homogènia, una llengua comuna, una cultura comuna i un destí comú. La història és molt llarga, jo només he posat el meu granet de sorra".
El seu "model Singapur," de vegades criticat com un autoritarisme tou, es caracteritzava per un poder centralitzat, un govern net, una política econòmica liberal i la supressió de l'oposició política amb fortes restriccions a la llibertat d'expressió i de reunió juntament amb la supressió de l'oposició política i els límits estrictes a la llibertat d'expressió i de reunió, que van crear un clima d'autocensura. El model ha estat admirat i estudiat pels líders a l'Àsia, incloent-hi la Xina, i més enllà, a més de ser objecte d'innombrables estudis acadèmics.
El comentarista Cherian George descriu el lideratge de Lee com "una combinació única de carisma i por". Quan la influència de Lee va començar a decaure, la gran pregunta va ser quan i com de ràpid podia canviar el seu model en mans de la nova generació. Alguns fins i tot es van preguntar si aquesta ciutat estat de 5,6 milions d'habitants podria sobreviure en un futur turbulent.
Lee era un mestre dels "valors asiàtics", un concepte en el qual el bé de la societat preval sobre els drets de les persones, i els ciutadans estan obligats a cedir certa autonomia a un poder paternalista.
Generalment passiva en els assumptes polítics, la població de Singapur reconeix estar preocupada per mantenir el seu còmode estil de vida, que es resumeix en el que es coneix en anglès com les cinc ces: 'cash, condo, car, credit card, country club' [diners, apartament, cotxe, tarja de crèdit club de camp].
