L’assassí de l’ambaixador rus a Turquia clama venjança per a Alep

BarcelonaA sang freda i per l’esquena. Així va ser assassinat ahir a la tarda l’ambaixador rus a Turquia, Andrei Karlov, quan assistia a la inauguració d’una exposició en un centre cultural d’Ankara. L’agressor, un policia turc antiavalots fora de servei, va fer dir que volia venjar les víctimes de la ciutat siriana d'Alep, on Rússia protagonitza des de fa mesos una ofensiva aèria en suport al dictador Baixar al-Assad.

L'home, de 22 anys, portava vestit i corbata, talment com si fos un escorta, i va ser “neutralitzat” posteriorment -es va interpretar que havia estat abatut- per les forces de seguretat turques. No queda clar si té connexions amb alguna organització. L'atac es va produir l'endemà de les massives protestes a Turquia contra Al-Assad i el seu aliat rus. Investigadors de Moscou han viatjat a la capital turca per participar en l'operatiu.

Una càmera va enregistrar l’assassinat i va captar com, després de descarregar la munició de la seva pistola, l’atacant crida en turc diferents frases, exaltat, entre les quals: “No oblideu Alep. No oblideu Síria. Fins que els nostres germans no estiguin segurs, vosaltres tampoc tindreu seguretat”. “Qui hagi participat en aquesta opressió pagarà un preu per això, un per un”, afegeix encara l’agressor, que en diferents ocasions proclama “Al·lahu-àkbar” [Déu és gran, en àrab].

Les imatges poden ferir la vostra sensibilitat.

El ministeri de l’Interior turc va identificar l’assassí, hores després, com a Mevlüt Mert Altıntaş, un jove turc de 22 anys, nascut a Söke, a l’oest del país, un agent de policia destinat a la unitat antidisturbis des que havia accedit al cos, feia dos anys i mig. El diplomàtic assassinat, de 62 anys, feia 3 anys que havia estat destinat a Turquia i anteriorment havia servit els interessos de Rússia a Corea del Nord i Corea del Sud.

De seguida, el ministeri d’Afers Estrangers rus va qualificar l’acció d’“atemptat terrorista” i l’ambaixada russa va apuntar que era obra d’“islamistes radicals”. El mateix president turc, Recep Tayyip Erdogan, va telefonar al seu homòleg rus, Vladímir Putin, per informar-lo de les circumstàncies dels fets i el que se sabia de la investigació.

Una provocació

Erdogan i Putin van coincidir que l’assassinat del diplomàtic era una provocació que volia minar les relacions entre Ankara i Moscou, dos països que acaben de fer les paus després que un caça turc abatés un avió de guerra rus a la frontera amb Síria l’any passat. Putin va mantenir una reunió d’urgència al Kremlin i va afegir que l’objectiu era també fer descarrilar el procés per trobar una sortida a la guerra de Síria abans de concloure que li agradaria saber qui havia “dirigit” la mà del pistoler.

L’assassinat va tenir lloc després que els últims dies s’haguessin fet en diferents punts de Turquia manifestacions contra l’actuació de Rússia -i l’Iran- en suport al govern sirià del president Baixar al-Assad. Han sigut les forces russes les que han sigut claus per apuntalar l’exèrcit sirià en la dramàtica ofensiva final per acabar amb el control rebel de l’est de la ciutat siriana d’Alep.

De fet, l’assassinat va sorprendre el ministre d’Afers Estrangers turc, Mevlüt Çavucoglu, camí de Moscou, on avui hi ha prevista una trobada entre ell i el cap de la diplomàcia russa, Serguei Lavrov, i de l’Iran, Mohammad Yavad Zarif, per analitzar la situació que es viu a Alep. La reunió es manté i es preveu que avui els dos ministres compareguin davant la premsa.

L’assassinat del diplomàtic rus va aixecar una onada de solidaritat mundial. La UE, els EUA i organitzacions com l’ONU i l’OTAN van condemnar els fets i van donar ple suport a Turquia, un país que pateix el flagell terrorista amb força aquests últims mesos.

El govern turc veu la mà de Gülen al darrere de l’atemptat

Fonts de la seguretat turca van informar ahir que hi havia “signes molt evidents” que l’assassí de l’ambaixador turc pertanyia al moviment religiós liderat per Fetullah Gülen, un clergue islàmic ara refugiat als EUA, responsable, segons Ankara, del cop d’estat a Turquia del juliol. Però aquesta organització va condemnar l’atac i va assegurar que amb aquesta acusació es vol tapar els errors de seguretat comesos pel govern turc en matèria de lluita antiterrorista. “Condemno amb els termes més durs aquest acte atroç de terror”, va dir Gülen en un comunicat.

Justament la infiltració de simpatitzants d’aquest moviment religiós en la policia -l’assassí d’ahir era un agent antidisturbis-, la judicatura o l’exèrcit ha sigut el detonant de les expulsions i, en alguns casos, els empresonaments de membres d’aquests estaments que s’han fet en el marc de la purga empesa pel president turc, Recep Tayyip Erdogan, després del cop d’estat del juliol.