L’FBI torna a exonerar Clinton per l’afer dels seus correus

La decisió de la policia federal i l’augment del vot avançat hispà impulsa la candidata demòcrata. Trump carrega contra l'agència i diu que el sistema està "manipulat"

La candidata presidencial demòcrata, Hillary Clinton, parlant amb votants a Filadèlfia, Pennsilvània.
Núria Ferragutcasas
07/11/2016
4 min

WashingtonLa campanya per la Casa Blanca segueix donant sorpreses. Aquest cop, una de bona per a Hillary Clinton. El director de l’FBI, James Comey, va informar ahir al Congrés dels EUA que no canviarà la seva conclusió del juliol passat de no presentar càrrecs contra la candidata presidencial demòcrata, després d’haver revisat els seus nous correus.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

El candidat republicà, Donald Trump, ha carregat contra l'FBI per la decisió i ha dit que tot el sistema està manipulat. En un míting als afores de Detroit ha insistit que és impossible que l'agència hagi revisat en poc més d'una setmana els 650.000 missatges trobats en l'ordinador d'una ex-assessora de Clinton dins d'una investigació que no té res a veure amb la candidata. "Clinton està protegida per un sistema manipulat. Ella és culpable: ho sap ella, ho sap l'FBI i ho saben els nord-americans. Ara li toca al poble nord-americà per fer justícia a les urnes el 8 de novembre"

La reobertura del cas fa una setmana va crear molta polèmica i va provocar les crítiques dels demòcrates, ja que consideraven que la decisió de la policia federal buscava influir en la campanya. El portaveu de l’equip electoral de Clinton va celebrar la notícia.

La notícia de ben segur ajudarà Clinton, que havia perdut el seu còmode avantatge aconseguit després de les seves bones actuacions en els debats presidencials. El dos candidats, que estan en ple esprint final, continuaran avui desplaçant-se a banda i banda del país amb els seus avions de campanya per lluitar per cada un dels vots necessaris per guanyar la Casa Blanca.

L’objectiu ja no és tant convèncer l’electorat indecís, com mobilitzar els seus votants. I, també en això, Clinton i Trump tenen posicions essencialment diferents. Des del primer dia, l’empresari novaiorquès, sense experiència política, va tirar per la finestra el tradicional manual de campanyes presidencials. La seva rival, en canvi, el segueix al peu de la lletra.

Si Trump s’ho juga tot a la seva persona, Clinton confia en una maquinària electoral ben greixada i en l’ajuda de grans figures del seu partit -com el president nord-americà, Barack Obama- i de famosos per obtenir el triomf. El republicà té una fe cega en si mateix i creu que en té prou amb la seva habilitat d’atraure l’atenció dels mitjans i les grans multituds als seus mítings per mobilitzar l’electorat a favor seu. “Jo no necessito cantants per omplir els meus actes”, va dir Trump dissabte passat per criticar el suport que Clinton ha rebut en els últims dies de campanya d’estrelles com Beyoncé o Jay-Z.

Tècniques per promoure el vot

L’empresari i exestrella d’un reality show és escèptic sobre l’efectivitat d’anuncis electorals per convèncer votants o grans operacions sobre el terreny -amb l’ús de tecnologia big data - per captar vots. Si en el primer cas els politòlegs discrepen, diversos estudis han demostrat que les tècniques per mobilitzar els votants propis, com el porta a porta o les trucades telefòniques, incrementen la participació. I, per tant, poden marcar la diferència en unes eleccions tan competitives com les presidencials d’aquest any.

“El contacte personal és el mètode més poderós per mobilitzar votants”, afirma Donald Green, professor de la Universitat de Colúmbia i autor d’un dels llibres de referència de les operacions electorals sobre el terreny per promoure el vot (en anglès, get-out-of-vote ). Green creu que una campanya d’aquest tipus pot augmentar entre un i dos punts el suport per a un candidat.

L’equip de campanya de Clinton ha apostat molt per aquesta estratègia, seguint les tècniques utilitzades per Barack Obama en les seves campanyes del 2008 i 2012. En els últims mesos ha obert gairebé 500 oficines electorals en els estats clau que decidiran els comicis, mentre que Trump confia en les 200 que té el seu partit.

De moment, ja ha vist els primers fruits en els estats on els últims dies s’ha permès el vot avançat als seus ciutadans. A Florida i Nevada, dos estats clau per aconseguir una victòria, s’ha vist un augment històric del vot hispà, que és favorable a l’aspirant demòcrata.

El ‘gegant adormit’ desperta

Aquest electorat, anomenat “gegant adormit” pel poder que podria tenir si la seva participació fos més alta, sembla que podria ser més decisiu del que s’esperava. Si Clinton guanya en aquests dos estats, sentenciarà la cursa presidencial. Trump necessita, sobretot, Florida, si vol tenir alguna possibilitat d’arribar a la Casa Blanca, però la seva retòrica antiimigrant li pot passar factura.

Les xifres sobre participació de la comunitat hispana i les últimes enquestes de vot han fet inclinar la balança cap a Clinton. Segons la mitjana de RealClearPolitics, té un avantatge d’1,8% sobre el seu rival a escala nacional.Tot i així, el nombre alt de votants indecisos, al voltant del 10%, fa que el resultat sigui imprevisible i, per tant, una victòria estreta de Trump és possible. De fet, altres enquestes en estats clau han revelat que Trump ha reduït l’avantatge que la seva oponent té en els feus demòcrates de l’Oest Mitjà. Si guanya a l’estat de Michigan o el de Pennsilvània podria ser letal per a les opcions de la candidata demòcrata.

No ho tindrà fàcil. Clinton té una gran operació en marxa per mobilitzar els seus votants i impedir una enèsima sorpresa.

stats