L’FBI exonera Clinton de l’afer dels e-mails
El cap de l’agència federal diu, però, que la candidata demòcrata va ser “extremadament descurada”
WashingtonL’FBI va donar ahir a Hillary Clinton un respir vital per a la seva candidatura a la Casa Blanca. El director de la policia federal, James Comey, va assegurar que recomanarà al departament de Justícia que no es presentin càrrecs contra la candidata demòcrata pel cas dels correus electrònics. Comey va explicar que no s’han trobat motius per imputar-la per gestionar informació classificada a través d’un correu i un servidor privats quan era secretària d’Estat dels Estats Units.
“No és adequat presentar càrrecs en aquest cas -va concloure el cap del FBI-. Cap fiscal raonable es faria càrrec d’un cas com aquest”. Tot i així, va afegir que Clinton va ser “extremadament descurada” i que si fos un empleat públic ordinari hauria rebut una sanció.
Aquesta alenada d’aire que va rebre Clinton va arribar el mateix dia que el president nord-americà, Barack Obama, es va unir a ella en un míting electoral per primer cop en la campanya presidencial, a Carolina del Nord. S’espera que Obama sigui un aliat clau perquè la candidata demòcrata guanyi les eleccions del novembre.
La decisió de l’FBI tanca els dubtes sobre la nominació demòcrata a la presidència de Clinton, però la polèmica seguirà. La cap del departament de Justícia, la fiscal general Loretta Lynch, ja va dir que acceptaria les recomanacions de la policia federal després de la tempesta política que va generar la seva trobada informal de la setmana passada amb l’expresident i marit de la candidata demòcrata Bill Clinton.
Trump critica la decisió
Els republicans, amb el seu candidat presidencial al capdavant, van criticar que no s’imputin càrrecs contra l’ex primera dama nord-americana. “El sistema està arreglat”, va dir Donald Trump des del seu compte de Twitter, i va titllar la recomanació de l’FBI de “molt, molt injusta”.
El magnat immobiliari i aspirant republicà a la Casa Blanca va afirmar també que el general retirat David Petraeus “es va ficar en problemes per molt menys”. Petraeus, que va ser director de la CIA, va haver de dimitir del càrrec el 2012 per facilitar informació classificada a la seva amant, Paula Broadwell.
El cas de Clinton, però, és diferent. Segons Comey, no hi ha proves que la candidata demòcrata enviés o rebés informació classificada de manera intencionada i, per tant, no es pot justificar una infracció penal.
Aquestes explicacions de les conclusions de la investigació de l’FBI tampoc van convèncer el president de la Cambra de Representants dels EUA, el republicà Paul Ryan. Tot i que va ser més políticament correcte que Trump i va assegurar que respectava la feina de la policia federal, va subratllar que calien més aclariments sobre la seva decisió. “Ningú pot estar per sobre de la llei”, va advertir en un comunicat.
Comey va detallar que Clinton va utilitzar diversos servidors i nombrosos dispositius mòbils, i que l’agència federal va analitzar els 30.000 missatges de correu que va lliurar al departament d’Estat. A més, va ser molt crític amb l’actuació de l’excap de la diplomàcia nord-americana.
Obama i Clinton fan campanya
Hillary Clinton espera poder girar full i centrar-se ara en la seva nominació presidencial demòcrata en la convenció del partit que se celebrarà a final d’aquest mes. Malgrat que el seu rival, el senador de Vermont Bernie Sanders, encara no ha abandonat la cursa ni li ha donat suport, ahir va tenir l’ajuda d’Obama per donar un impuls a la seva campanya per a la Casa Blanca. El líder nord-americà va fer campanya a favor d’ella a Charlotte, Carolina del Nord.
Els dos polítics, antics rivals en les primàries demòcrates del 2008, mostren una gran sintonia. Obama ja ha fet dos anuncis electorals explicant que Clinton seria una “molt bona” presidenta dels Estats Units.
Tant Obama com Clinton van aprofitar els seus discursos per carregar contra Trump. El president, que fa setmanes que censura obertament el candidat republicà, es juga part del seu llegat en les presidencials de novembre i, per això, s’espera que el míting d’ahir a Charlotte sigui el primer de molts.
Clinton sap que l’afer dels correus ha perjudicat la seva imatge i credibilitat, però espera convèncer l’electorat amb la seva experiència i el seu programa electoral.
