"L'Estat Islàmic promet als combatents un sou, una casa i una dona"

BarcelonaLa policia espanyola ha desmantellat aquest dimarts una presumpta xarxa de reclutament de dones per a l'Estat Islàmic, el grup jihadista que combat a Síria i l'Iraq. Els experts que han estudiat el fenomen, encara molt desconegut, expliquen que les dones que habitualment s'integren a l'EI ho fan com a esposes dels combatents i per engendrar els seus fills, en el marc del seu projecte de conquesta territorial.

"L'Estat Islàmic pretén conquerir un territori on construir el seu projecte polític, i com qualsevol ocupació necessita portar-hi els seus adeptes per fidelitzar-lo", explica a l'ARA Lurdes Vidal, cap de Món Àrab de l'Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed). Per això és conegut que molts dels combatents d'origen txetxè i altres repúbliques del Caucas que s'han enrolat a l'EI s'han traslladat a Síria i l'Iraq amb les seves dones i fills, amb l'objectiu de formar part d'una nova societat regida per la particular lectura de la xaria que fa Abu Bakr al-Baghdadi, autoproclamat califa de l'Estat Islàmic.

En aquest marc, la milícia jihadista vol les dones "per atendre els combatents, ocupar-se de les taques domèstiques i tenir fills, no per combatre en primera línia de front", afegeix Vidal, que recorda que en una visió particularment reaccionària de l'Islam que fa l'Estat Islàmic, el paper de la dona és a casa i no en el combat. Una ideologia que contrasta, per exemple, amb la dels moviments kurds, on la dona sí que juga un paper actiu en la defensa armada, que s'ha fet particularment visible en la batalla per la ciutat de Kobane, al nord de Síria.

"L'Estat Islàmic ofereix un lloc on construir la seva vida: promet als combatents un sou, una casa i una dona", apunta l'analista de l'IEMed. "Es un missatge molt atractiu per a qualsevol persona que viu en un entorn de marginació o de desarrelament, hi ha alguna cos més enllà de la pulsió per la vida i per la mort", explica Vidal. És en aquest context que la milícia jihadista organitza una mena de mercadeig de dones per al matrimoni "que certa premsa, i de manera sensacionalista, qualifica de jihad sexual: una musulmana pietosa que s'ha cregut el missatge de l'Estat Islàmic no acceptaria mai haver de satisfer sexualment diversos homes".

Carola García-Calvo, investigadora del Real Instituto Elcano, destaca que mentre l'EI fa campanyes explícites per reclutar determinats perfils professionals "com enginyers, arquitectes o metges, per la qual cosa busquen perfils a Linkedin", en el cas de les dones sembla que són les mateixes afectades les que fan la propaganda més efectiva "a través dels seus blogs i les xarxes socials". En l'operació d'aquest dimarts la policia ha detingut quatre dones, acusades de fer el paper de captadores a través de xarxes, fòrums privats i de 'whatsapps'.

Els casos que s'han detectat fins ara a Espanya i Europa són comptats i és difícil establir un perfil. L'agost passat la policia espanyola va detenir dues noies de 14 i 19 anys de Ceuta i Melilla que planejaven unir-se amb altres dones al Marroc per traslladar-se a Síria amb l'Estat Islàmic. Les 12 noies que havien estat suposadament captades pel grup desmantellat avui també són molt joves –fins i tot menors d'edat–, amb baixes expectatives laborals i usuàries "sense supervisió" de les xarxes. També era jove Aïcha, l'holandesa de 19 anys que es va convertir a l'Islam abans de casar-se amb un exmilitar turc que entrenava jihadistes a Síria i a qui la seva mare va anar a recollir quan ella li va dir que volia tornar a casa.

García-Calvo destaca que tot apunta que les xarxes de captació no són noves, sinó que són les mateixes que ja funcionen amb Al-Qaida: "Els detinguts en molts casos són vells coneguts de la policia, es tracta de xarxes latents que ara s'han reactivat amb les guerres de l'Iraq i Síria. La investigadora de l'Institut Elcano reconeix que aquest fenomen genera un "repte complicat" per al dret internacional en el sentit que s'estan estudiant reformes legals com la retirada del passaport o la prohibició de viatjar a zones en combat, perquè lluitar en una guerra no és un delicte. "Tant a nivell transnacional com en cadascun dels països es busquen mesures per controlar aquests moviments perquè hi ha preocupació, sobretot, pel retorn dels radicalitzats.