L’Estat Islàmic té por de les milicianes kurdes

Azzaui (Síria)Derak Yuri, de 24 anys, és d’aquestes dones a les quals val més donar-li la raó que haver-s’hi d’enfrontar. Yuri, cinturó negre de karate i combatent kurda, acumula quatre anys d’experiència en el camp de batalla. Adoptant la postura de dona dura ens deixa anar: “Només recordo els primers trenta o quaranta jihadistes que vaig matar, després vaig perdre el compte”.

A poc més d’un quilòmetre del lloc d’avançada de Kuix Kuix hi ha la línia de front, de manera que el combat podria començar en qualsevol moment. El perímetre està protegit per una fila de trinxeres. De tant en tant, se senten les explosions de morter o el brunzit dels avions de la coalició internacional.

Un esquadró d’una dotzena de guerrilleres kurdes, de la secció femenina de les Unitats de Protecció del Poble Kurd (YPJ), és l’única força que protegeix el poble d’Azzaui, al sud d’Al-Xaddadi. Fa dues setmanes, les Forces Democràtiques de Síria (FDS), majoritàriament kurdes, van arrabassar el control d’aquesta localitat a l’Estat Islàmic. El pròxim objectiu de les FDS és el poble de Margada, on s’han replegat les forces jihadistes.

La batalla d’Azzaui va ser de les més dures. “Hi havia centenars de jihadistes. Van oposar molta resistència abans d’abandonar la localitat”, indica Yuri. La combatent kurda confessa que no té por de la mort. “En més de quatre ocasions he patit una emboscada de jihadistes de l’EI. Una vegada ens van arribar a encerclar del tot, però jo i el meu grup ens vam defensar i vam lluitar fins al final”, relata.

La miliciana kurda explica que els jihadistes han canviat d’estratègia. “Com que ara són pocs ataquen de matinada amb morters o envien suïcides per atacar els llocs de control”, puntualitza Yuri. Fa uns dies, les dues dones que estaven fent la vigilància nocturna van abatre un terrorista suïcida que anava a atacar la base, precisa.

Quan Yuri va entrar com a recluta encara no s’havia format la secció femenina. “Érem tantes les dones que volíem combatre que van decidir crear una força femenina per lluitar al costat dels homes. Ara som més de 7.000 voluntàries que estem lluitant contra l’EI”, assegura amb orgull la jove.

La miliciana explica que els jihadistes creuen que “si moren en combat a mans d’una dona no aniran al paradís”. “Per això quan ens veuen fugen com covards”, continua Yuri.

“Seguirem lluitant”

La decisió d’aquestes dones és indestructible. Estan decidides a sacrificar la família i les relacions sentimentals per defensar la pàtria. “Fins que no alliberem tot el Kurdistan sirià, fins que no hàgim acabat amb l’últim combatent de l’EI seguirem lluitant”, manifesta.

La vida a les trinxeres transcorre amb normalitat. El grup de dones s’aixeca cap a les cinc de la matinada, preparen l’esmorzar i distribueixen les tasques diàries, que consisteixen a netejar els barracons, que són dos habitatges abandonats, fer la bugada, preparar el menjar i una hora d’entrenament físic. Quan cau la nit, dues parelles fan torns de vigilància.

“Em vaig unir a les YPJ per defensar no només les dones al Kurdistan sirià, sinó totes les dones que són víctimes dels abusos: assíries, iazidites, turcmanes i àrabs”, expressa vehement la Rahlat, de 20 anys. “He seguit l’exemple dels meus quatre germans homes que també estan lluitant al front”, prossegueix abans d’afegir: “No només combatem l’Estat Islàmic, lluitem contra tots els enemics del poble kurd”.

Encara que té permís d’un o dos dies per tornar a casa després de dos mesos al camp de batalla, la Rahlat no ha tornat a visitar els seus pares des que es va unir com a voluntària a les YPJ, als 18 anys. “No els trobo a faltar. Ara sóc aquí i m’agrada molt aquesta vida. La meva família són els meus companys i les meves companyes, de manera que mai em sento sola”, se sincera.

Emboscades jihadistes

Ha viscut situacions d’estrès, però la guerrillera kurda sempre ha tret forces per seguir combatent. Tot i haver perdut diverses companyes en el camp de batalla ha sabut controlar les seves emocions i mantenir el cap fred. “En una ocasió, vaig perdre dues companyes en una emboscada dels jihadistes. Però la seva mort em va omplir de coratge per seguir lluitant “, exclama. La combatent kurda explica que l’alliberament d’Al-Xaddadi es va dur a terme després de diversos mesos de preparació. “Vam haver de fer un entrenament militar i psicològic especial durant un mes al quarter general de les FDS d’Al-Hassaka, la capital de província. Allà ens entrenem totes les forces kurdes, àrabs i assíries. I els nostres comandaments es van coordinar amb la coalició internacional per preparar l’atac a la ciutat”, detalla la Rahlat.

L’operació va durar quatre dies i hi van participar mig miler de forces de les FDS i combatents estrangers, amb el suport dels bombardejos aeris, assenyala la miliciana kurda. “La localitat era plena d’explosius i mines. Els jihadistes havien col·locat artefactes explosius a l’entrada de la població per obligar-nos a retrocedir, però la coalició va bombardejar i finalment vam poder avançar”, declara la Rahlat.

“Quan vam haver alliberat a la ciutat, les dones venien i ens feien petons a les mans en senyal de gratitud per haver expulsat l’EI d’Al-Xaddadi”, relata. “Més de 275 militants de l’Estat Islàmic van morir i 33 vehicles jihadistes van ser destruïts pels nostres combatents en la batalla per recuperar la ciutat”, declara a l’ARA, per la seva banda, el portaveu de les FDS, Talal Silo.