L’Estat Islàmic ja ha perdut el 95% del seu ‘califat’

BeirutL’Estat Islàmic (EI) va rebre ahir dues estocades mortals a Síria i l’Iraq. Després d’haver perdut el mes passat Raqqa, la seva capital de facto a Síria, les tropes sirianes i els seus aliats van prendre a l’extenuat grup jihadista el penúltim feu que li queda al nord de Síria. Mentrestant, a l’altre costat de la frontera, les tropes iraquianes i els seus aliats xiïtes van alliberar la ciutat d’Al-Qaim, a la província occidental d’Al-Anbar, l’últim bastió de l’EI a l’Iraq.

Amb la caiguda de la ciutat de Deir al-Zor, a l’EI només li queda el 5% del territori que va conquerir el 2014. El califat que va fundar Abu Bakr al-Baghdadi es redueix a unes zones desertes a la província de Deir al-Zor, l’estratègica localitat fronterera de Bukamal, al costat de l’Iraq. El grup també té sota el seu control una zona petita a la província de Hama i els suburbis de la capital, Damasc.

El cop mortal contra l’EI el va assestar el general Suheil al-Hassan, que comanda les Forces Tigre, que dijous buscaven els combatents jihadistes als barris d’Al-Hamidiya, Sheikh Yasin, Al-Hawiqa i Al-Rashidia, on van quedar atrapats 200.000 civils utilitzats com a escuts humans. La ciutat estava pràcticament sota control de l’EI des del 2014, a excepció d’uns barris on durant tres anys van quedar assetjades les tropes de l’exèrcit sirià i 93.000 civils.

L’Observatori Sirià de Drets Humans va anunciar l’alliberament complet de Deir al-Zor després que les forces legals de Baixar al-Assad recuperessin ahir Al-Hamdiniya, l’últim barri amb presència dels jihadistes. “Els combats han cessat, i es fan les operacions de desminatge”, va afirmar el director de l’organització amb seu a Londres, Rami Abdel Rahman.

L’ofensiva del règim de Damasc, que té el suport dels bombardejos russos, pel control de la província petrolífera de Deir al-Zor, que ha estat sota control dels jihadistes els últims tres anys, va en paral·lel a les operacions de les Forces Democràtiques Sirianes, que tenen el suport dels Estats Units, les mateixes que fa una setmana van apuntar-se la victòria de Raqqa.

A Deir al-Zor hi convergeixen totes les forces que lluiten a Síria, i cada equip és rival de l’altre i té interessos oposats. Rússia i l’Iran, que donen suport al règim de Damasc, volen que les forces governamentals reconquereixin com més territori millor per continuar legitimant el president Al-Assad. Teheran, a més, aspira que forces aliades controlin l’àrea per establir un corredor que uneixi l’Iran i el Líban, i així continuar finançant i armant el seu aliat Hezbol·lah, la milícia més poderosa de la regió. L’altre bàndol, liderat per les forces kurdes, conegudes com les Unitats de Protecció del Poble (YPG), aspiren a annexionar a la seva futura regió autònoma de Rojava el territori guanyat a la batalla contra a Deir al-Zor, una rica regió petrolífera situada a l’oest del riu Eufrates. Per als Estats Units, aliats dels kurds sirians, és vital que aquestes forces continuïn liderant la lluita contra l’Estat Islàmic, ja que en cas que no ho facin perdran la poca influència que li queda a l’administració nord-americana de Donald Trump a Síria.

“L’eliminació de l’organització terrorista Daeix [acrònim en àrab de l’Estat Islàmic] s’ha convertit en una qüestió de temps. D’aquí pocs mesos els terroristes de Daeix hauran desaparegut d’allà on siguin ara”, va augurar el govern sirià en un comunicat. “Es troben en un estat de greu deteriorament a causa de les derrotes que han sofert en diverses fronteres”, va continuar la font castrense.

El dolor dels civils

L’ofensiva governamental per alliberar els barris urbans de Deir al-Zor va començar al mes de setembre. Des d’aleshores desenes de milers de persones han fugit als campaments de desplaçats, i se sumen a centenars de milers més que es van refugiar a la veïna Raqqa, un fet que ha causat una greu crisi humanitària al nord de Síria.

Com a Raqqa, la batalla ha deixat la ciutat de Deir al-Zor convertida en runes. Barris sencers han quedat arrasats pels bombardejos, i els jihadistes van amagar milers de mines i artefactes explosius als carrers i habitatges, cosa que fa difícil i perillós que els civils tornin a casa seva.