L’Estat Islàmic, acorralat al seu feu de Mossul

Irbil (Kurdistan Iraquià)A 45 quilòmetres al sud de Mossul, a la localitat de Makhmur, hi ha el Centre d’Operacions Conjuntes per a l’alliberament de la província de Nínive, capital Mossul. Des de fa una setmana el moviment és constant. Helicòpters de combat que aterren i s’enlairen transportant tropes iraquianes o nord-americanes. Llargues reunions a porta tancada entre comandaments militars de Bagdad, peixmergues kurds, líders tribals i forces de la coalició internacional. Al Centre s’hi decideix ara mateix el futur de l’Iraq. La batalla per Mossul és l’ofensiva més important de l’exèrcit iraquià en els últims anys.

Tres fronts oberts

L’estratègia és envoltar els jihadistes per l’est, el sud i el nord

El front sud se situa a Al-Qayara, uns 35 quilòmetres al sud de Mossul. Aquesta estratègica localitat que té un aeroport militar va ser alliberada el 25 d’agost, després de dos anys sota el jou de l’Estat Islàmic. En aquesta àrea hi combaten les tropes i les forces de seguretat iraquianes, amb el suport de les milícies xiïtes, conegudes com a Haixid al-Xaabi. En l’última setmana les forces governamentals han recuperat una dotzena de pobles veïns, de majoria sunnita. El segon front és a l’est, a la regió de Jazer. L’alliberament d’aquesta zona està dividit entre les forces kurdes i les tropes iraquianes. L’última trinxera dels peixmergues és a Xaquli, uns 20 quilòmetres a l’est de Mossul. Per ordre de Bagdad, les forces kurdes no poden avançar més al nord d’aquesta posició. En els tres últims dies els peixmergues han alliberat una desena de pobles del voltant, de majoria xabak, una minoria ètnica religiosa iraquiana. Les forces d’operacions especials iraquianes, conegudes com la Golden Division, estan en plena ofensiva per alliberar les localitats cristianes de Bajdida o Qaraqosh, i Bartella, a uns 12 quilòmetres de Mossul. “L’ofensiva consisteix a envoltar els jihadistes perquè es concentrin a Bartella i prendre la ciutat”, explica a l’ARA el tinent coronel Azir. L’operació va començar fa tres dies i dues localitats “segueixen en poder de Daeix [l’acrònim àrab de l’Estat Islàmic]”, assegura el comandament militar iraquià.

I queda el front nord. Se situa a la plana de Baixiqa. Aquesta ofensiva va començar dijous i està dirigida pels peixmergues. Les forces kurdes hauran d’alliberar una trentena de pobles al voltant de Mossul presos pels jihadistes. Baixiqa és la localitat més important d’aquesta àrea i quan caigui es podrà avançar directament a Mossul. Els peixmergues es retiraran una vegada sigui alliberada Baixiqa per donar pas a les forces especials iraquianes que entraran a la segona ciutat de l’Iraq.

Qui combat

Forces governamentals, milícies, Turquia i els Estats Units

Les principals forces són l’exèrcit i la policia iraquiana i els peixmergues -les forces kurdes del govern autònom del nord de l’Iraq-, amb el suport dels bombardejos de la coalició internacional liderada pels Estats Units. Les forces governamentals sumen al voltant de 35.000 efectius entre soldats i forces de seguretat. Els acompanyen les milícies populars xiïtes (Haixid al-Xaabi), que compten amb més de 100.000 voluntaris.

Un altre grup són les milícies de tribus sunnites oHaixid al-Watani, entrenades per les forces especials dels Estats Units i el Canadà, i forces turques. En la batalla per Mossul també hi participen grups separatistes kurdoiranians. Un dels més forts és el Partit de la Llibertat del Kurdistan (PAK), que té més 700 guerrillers combatent en els pobles al voltant de Kirkuk i a Baixiqa.

Turquia també té presència militar a Mossul. Durant més de dos anys, un grup d’un miler de soldats turcs són a Baixiqa, entrenant centenars de milicians sunnites, per petició de l’exgovernador de Nínive Atheel Nujaifi. Les forces turques han ampliat les seves posicions i ara tenen dos llocs d’avançada a pocs quilòmetres del bastió jihadista de Baixiqa per “protegir” el grup de formadors. Els comandaments peixmergues que hem entrevistat sospiten que els interessos de Turquia van més enllà de l’entrenament de combatents antijihadistes i han trepitjat el terreny per atacar el seu arxienemic (el PKK), que encara que no té presència al front de Baixiqa, té posicions en les veïnes muntanyes de Sinjar. Erdogan reclama així la seva porció del pastís després de l’alliberament de Mossul. El govern iraquià exigeix la immediata retirada del contingent turc de l’Iraq.

L'Estat Islàmic es defensa

Explosius i mines a les carreteres i franctiradors

S’estima que hi ha entre 5.000 i 9.000 jihadistes dins de Mossul. No obstant això, el Pentàgon va confirmar fa uns dies que els líders de Daeix havien començat a fugir, i havien deixat els voluntaris estrangers perquè s’enfrontessin a l’exèrcit iraquià i les forces kurdes.

I tot apunta que l’Estat Islàmic comença a sentir-se desesperat. Per ocultar-se dels bombardejos aeris, els seus combatents estan cremant neumàtics i incendiant pous de petroli, renunciant a una de les seves principals fonts de finançament.

Per a la defensa de les ciutats fan servir cotxes i camions suïcides cuirassats. Les entrades de les ciutats estan plenes d’IED (artefactes explosius) i mines terrestres. Els jihadistes també compten amb drons de vigilància i en el seu arsenal militar tenen fusells AK-47 d’origen soviètic, metralladores BKC de fabricació anglesa o tipus doixka (també russes), llançagranades RPG i rifles de franctirador Dragunov russos, entre altres armes. Els franctiradors del grup jihadista “han aconseguit duplicar la distància del tir de 700 a 1.400 metres de longitud”, assegura un comandament peixmerga.