L’Aràbia Saudita, un país que no accepta turistes
El regne absolutista restringeix els visats a feina, visites familiars i per religió
BarcelonaTé ministeri de Turisme però a l’Aràbia Saudita no hi ha turistes pel pur plaer de viatjar i conèixer noves cultures. Si de cas, estrangers amb feina i residència legal al país, visitants en trànsit cap a un altre país o musulmans complint amb el precepte de l’islam d’anar almenys un cop a la vida a la Meca. Aquests són els tres únics condicionants en què es concedeix un visat per entrar legalment al país.
El turisme, la gran indústria mundial del segle XXI, és ara com ara un acte de fe en aquest país enormement ric en reserves petrolieres i en enclavaments sagrats per als musulmans de tot el món. Però de moment, i malgrat que hi ha anuncis -fins i tot en la llengua franca que és l’anglès- per facilitar-hi l’accés, visitar l’Aràbia Saudita és pràcticament impossible. Almenys per al turista mitjà que vulgui seguir els passos mítics i literaris de Thomas Edward Lawrence, que ha passat a la història com a Lawrence d’Aràbia. No és país per a més Lawrences.
A l’ambaixada saudita de Madrid una amable funcionària gairebé no deixa acabar la frase quan a l’altra banda del telèfon la seva interlocutora demana informació per “fer turisme” al país. “No, no donem visats per al turista”. Ras i curt, l’Aràbia Saudita no és país per al turisme. “Hi coneix algú? Hi té un contracte?”, pregunta assumint que no està parlant amb una fidel musulmana. “No sé per què però no expedim permisos per a turistes tret que vagi a treballar-hi, hi tingui familiars o algú l’hi convidi”, s’esplaia gairebé disculpant-se d’una restricció inusual en altres països.
Com a alternativa, la funcionària recomana “mirar per internet” a veure “si pot conèixer algú”. Poc després dirà: “És fàcil trobar algú que convidi”.
Els atractius, però, hi són. L’Aràbia Saudita es ven com el lloc de naixement de l’islam i com un parc arqueològic de primer ordre, amb escapada inclosa al desert, camells i un llistat interminable de botigues i restaurants de luxe. Però, amb tot, és un punt negre en el sector turístic. A Ambar, una agència madrilenya especialitzada en viatges alternatius a l’Àsia, no ofereixen l’Aràbia, ni tan sols en paquets personalitzats al gust de cada client. “No tenim agents corresponsals saudites”, expliquen des de l’agència de viatges Terres Llunyanes d’Esparreguera. “És simptomàtic”, conclou com a explicació de l’absència saudita als catàlegs turístics. En canvi, sí que ofereixen visites a Corea del Nord, coneguda mundialment per ser el país més tancat del món. El règim de Kim Jong-un controla i fa pagar cares les visites però, si es compleixen els requisits de deixar-se guiar i controlar, es pot fer una visita pel país.
Revisar les restriccions
A la pàgina oficial del turisme saudita es canten les bondats del país però al clic que busca més informació en els turoperadors autoritzats hi respon una pàgina en blanc. L’ARA va intentar contactar amb agents i o bé va ser impossible o bé no van respondre a la demanda.
En tot cas, l’Aràbia Saudita ha vist com la baixada del preu del petroli ha impactat en les seves finances i dins del pla estratègic 2030 apunta al turisme com una futura font d’ingressos. Primer caldrà, reconeixen des del govern ferri i dictatorial, relaxar els requisits per a la concessió de visats. Però en aquest projecte no hi ha ni rastre de les prohibicions que regeixen el país i que segueixen al peu de la lletra la llei islàmica de la xaria, en què es prohibeix a les dones conduir un cotxe, moto o bici; l’homosexualitat i l’adulteri són castigats, i el consum d’alcohol, penat. L’any passat uns 16 milions d’estrangers van entrar al país de visita, la immensa majoria per anar a la Meca.
