Kavanaugh nega entre sanglots totes les acusacions d'abús sexual

Nova YorkDos testimonis potents, dues versions antagòniques, van captivar ahir els nord-americans i van portar més incertesa sobre el futur del candidat de Donald Trump al Tribunal Suprem, Brett Kavanaugh. Les recents denúncies d’agressions sexuals contra aquest jutge conservador han dividit i, probablement, dividiran encara més uns Estats Units ja molt polaritzats.

Christine Blasey Ford, la primera de les tres dones que han acusat Kavanaugh d’abusos sexuals, va relatar amb detalls, i palpable emotivitat, el seu cas davant del comitè de justícia del Senat. “L’assalt de Brett [Kavanaugh] va alterar dràsticament la meva vida”, va dir després de confessar primer que estava “aterrida” i que havia decidit sortir de l’anonimat perquè considerava que era el seu “deure cívic”.

Amb la veu a vegades trencada, però segura, Blasey Ford va afirmar que estava “100% segura” que Kavanaugh és l’home que la va agredir sexualment fa uns 36 anys, quan tots dos eren adolescents. “Durant molt de temps vaig estar espantada, avergonyida per explicar-ho a algú –va dir–. Em vaig convèncer a mi mateixa que com que no m’havia violat podia seguir endavant i fer veure que no havia passat res”.

La professora Blasey va explicar que el presumpte atac ha tingut un gran impacte en la seva vida i li ha generat episodis de “claustrofòbia”, “ansietat, fòbies i símptomes d’estrès posttraumàtic”. També va assegurar que durant els primers quatre anys després dels fets va tenir dificultats per relacionar-se amb la gent, especialment amb els homes.

Experiència “aterridora”

En la seva declaració va admetre que no recorda tot el que va passar la nit del presumpte atac, però que mai ha oblidat l’assetjament sexual. “M’ha quedat gravat a la memòria i m’ha turmentat en diferents moments de la vida”.

Aquella nit, segons Blasey Ford, va assistir en una trobada amb uns quants amics prop del club de natació que els joves adolescents aleshores solien freqüentar. Kavanaugh i el seu amic Mark Judge hi van arribar “molt beguts”. Quan va pujar al segon pis per anar el lavabo, un dels dos o tots dos li van donar una empenta per fer-la entrar en una de les habitacions i van tancar la porta darrere seu. “El Brett [Kavanaugh] em va grapejar i va intentar treure’m la roba. Li va costar molt perquè anava molt begut i perquè portava un banyador d’una sola peça a sota de la roba –va descriure emocionada–. Em pensava que em volia violar. Vaig intentar cridar i quan ho vaig fer em va tapar la boca amb la mà per fer-me callar. Això va ser el que em va aterrir i em va impactar més. No podia respirar i vaig pensar que em mataria sense voler”.

Durant el torn de les preguntes, diversos senadors demòcrates van dir que la creien i li van donar les gràcies per testificar. En canvi, els senadors de la majoria republicana van preferir que una fiscal especialitzada en crims sexuals fes les preguntes. Ho van fer per evitar la mala imatge d’onze homes interrogant una presumpta víctima d’assetjament sexual, la mateixa que el país va veure el 1991 durant les audiències de l’ara jutge del Suprem Clarence Thomas. La llavors denunciant, Anita Hill, va fer front a moltes preguntes sexistes d’alguns dels senadors conservadors que van provocar indignació entre moltes nord-americanes. De fet, el cas va tenir un gran impacte l’any següent, en les eleccions legislatives i presidencials del 1992, conegut com l’'any de les dones' perquè es va doblar el nombre de dones que van ser escollides congressistes i senadores. I la història es podria repetir en els comicis legislatius d’aquest novembre.

Campanya de difamació

Entre les dones que van guanyar un seient al Senat el 1992 hi ha Dianne Feinstein, la senadora demòcrata que va rebre la carta de la professora Blasey el 30 de juliol passat però que no va dir res a ningú perquè la presumpta víctima no volia testificar. Els republicans van assegurar que l’oposició va trigar tant a donar a conèixer aquesta denúncia perquè volien esperar fins a l’últim minut per així intentar descarrilar la candidatura de Kavanaugh. “Intenten que no s’acosti ningú pel Senat abans de les eleccions perquè esperen guanyar la majoria del Senat i evitar la confirmació del candidat de Trump”, va denunciar el senador de Carolina del Sud, Lindsey Graham.

Kavanaugh, en el seu torn davant del Senat després del testimoni de més de quatre hores de Blasey Ford, va assegurar de manera molt enèrgica que era innocent de les acusacions d’abús sexual que ha rebut en les últimes setmanes. I va negar, més concretament, la de Blasey. “Mai he assaltat sexualment a ningú”, va afirmar entre sanglots i ulls plorosos.

El jutge i ex assessor legal del president George W. Bush va ser també emotiu en diferents moments de la seva intervenció. Però també va ser molt combatiu i agressiu, i en alguns moments es va mostrar molt enfadat. Va afirmar que les acusacions contra ells són “campanyes de difamació” amb objectius polítics organitzades per “grups de l’esquerra” i alimentats per “la ira que hi ha contra el president Trump”. Fins i tot va arribar a dir que era víctima “d’una venjança en nom dels Clinton” pel paper que va tenir durant el cas de Monica Lewinsky.

Kavanaugh va seguir, segons els experts, el mateix guió del jutge Thomas el 1991 per fer front a Anita Hill i, en certa manera, el consell de Trump de rebutjar de manera contundent totes les acusacions. El president nord-americà, que també ha sigut acusat per 17 dones d’assetjament sexual, va afirmar el dia abans que entenia el jutge perquè ell també ha patit “falses denúncies”. Kavanaugh va dir que no era perfecte, però que mai havia agredit a ningú. El seu destí es decidirà els pròxims dies.