Kamala Harris accepta una històrica nominació a la vicepresidència
Barack Obama dirigeix un atac ferotge contra Trump i adverteix que la democràcia està en joc
WashingtonEn el centenari de la legalització del vot femení als Estats Units, la senadora Kamala Harris aspira a mobilitzar el vot d'aquest sector de la població per fer història com a primera vicepresidenta a la Casa Blanca. En l'any de més protestes racials en dècades, Harris, filla de mare índia i pare jamaicà, espera que les minories racials es vegin reflectides en la seva figura, tal com van fer els afroamericans amb Barack Obama.
Aquesta matinada, a la tercera jornada de convenció virtual dels demòcrates, la californiana ha fet un pas més cap a aquest possible escenari amb l'acceptació de la candidatura a vicepresidenta. En el seu discurs, Harris, de 55 anys, a més de fer referència a la història de la seva família, ha advertit que el seu país està "en un punt d'inflexió". Davant el "caos", la "incompetència" i la "insensibilitat" de Donald Trump, Harris es presenta com la mà dreta d'"un president que ens uneixi a tots". Segons la que va ser la primera fiscal negra de Califòrnia, Trump "converteix les tragèdies en armes polítiques". En un intent de subratllar les diferències amb Trump, Kamala Harris ha garantit que Joe Biden "transformarà els desafiaments en determinació".
La senadora, que ha acceptat la seva nominació des del mateix auditori buit de Delaware en què Biden clausurarà la convenció, ha encoratjat uns Estats Units "en què tots són benvinguts" i ha denunciat el "racisme sistèmic". El resultat és que són les minories les que pateixen "de manera desproporcionada" les conseqüències de la pandèmia i són els afroamericans els que pateixen l'"excessiu ús de la força per part de la policia". La candidata ha admès que "el camí no serà fàcil", però s'ha compromès que tant ella com Joe Biden diran "la veritat".
Els missatges més durs contra Donald Trump els ha llançat Barack Obama. Un atac sense precedents d'un expresident cap a un president en actiu. Des del Museu de la Revolució Americana a Filadèlfia, l'exmandatari ha assenyalat que "les institucions democràtiques estan amenaçades com mai" per un president que "no ha mostrat cap interès en la seva feina", excepte per "ajudar-se a ell mateix i als seus amics". En una frase demolidora, ha sentenciat que "Donald Trump no ha crescut amb el càrrec perquè no pot" i ha definit el seu mandat com un "reality show" amb l'únic objectiu d'"atreure l'atenció que anhela". Al "fracàs" de Trump atribueix Obama els prop de 170.000 morts pel covid-19 i els milions de llocs de treball perduts durant la pandèmia.
A poc més de dos mesos per les eleccions, i amb Donald Trump torpedinant el vot per correu i el servei postal enviant senyals d'alarma sota la direcció d'un donant de la campanya del president, Barack Obama ha defensat que "el dret a vot és sagrat". Com que "no poden convèncer amb les seves polítiques", ha continuat, "estan intentant que votar et resulti més difícil i convènce't que el teu vot no importa". Aquest és el camí pel qual "la democràcia s'erosiona fins que deixa de ser una democràcia". Obama ha conclòs que, "si ho necessita per guanyar, aquesta administració tirarà a terra la democràcia".
El primer president afroamericà de la història ha obert també una finestra per glossar el candidat presidencial demòcrata i el seu segon durant vuit anys a la Casa Blanca, Joe Biden. Un "germà" de qui ha afirmat que "té el caràcter i l'experiència" per liderar els Estats Units. Això sí, Barack Obama ha advertit que amb votar no n'hi ha prou i ha apel·lat a la responsabilitat ciutadana "per assegurar-nos que els principis bàsics de la nostra democràcia resisteixen". Segons l'exmandatari, "ara mateix està en joc la democràcia".
Derrotada fa quatre anys per Trump, l'ex secretària d'Estat d'Obama, Hillary Clinton, s'ha sumat a la petició de vot per a Biden amb una sensació d'urgència existencial. "Passi el que passi, votin. Votin com si les nostres vides i suport estiguessin en joc, perquè ho estan", ha alertat Clinton, que ha passat de ser la candidata a tenir un paper menor dins la convenció. En un missatge breu des del seu domicili, ha admès que "moltes coses no funcionaven abans de la pandèmia", però ha receptat com a solució la presidència de Joe Biden, un candidat que "sap com curar, unir i liderar".