Itàlia es desentén de tots els rescats

Líbia salva 820 migrants i els retorna a les seves costes a petició de Roma

Una patrullera líbia amb centenars de migrants rescatats ahir en aigües internacionals. A sota, una alerta enviada per Roma sobre la presència de pasteres.
Mònica Bernabé
25/06/2018
3 min

BarcelonaMentre setze líders europeus debatien ahir sobre immigració asseguts còmodament i amb aire condicionat a la seu de la Comissió Europea a Brussel·les, Open Arms batallava al mig del Mediterrani per intentar rescatar centenars de migrants de diverses barques rudimentàries a punt de naufragar, i una altra ONG, Lifeline, a més del vaixell mercant danès Alexander Maersk, continuaven en alta mar amb 340 migrants a bord sense saber què fer. Ja fa quatre dies que esperen instruccions, però ningú els ofereix cap port per desembarcar. I ahir Itàlia va deixar ben clar que se’n renta definitivament les mans. Va sol·licitar a Líbia que s’encarregués del rescat de fins a set pasteres, malgrat que eren en aigües internacionals. I els libis així ho van fer: van salvar 820 persones que van tornar a l’infern d’on fugien.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

El Centre de Coordinació de Rescat Marítim de Roma va difondre ahir diverses alertes escrites informant sobre la presència d’“embarcacions amb problemes” a prop de les costes de Líbia i recordant als vaixells que eren a la zona que tenien l’obligació d’assistir els nàufrags “segons el tractat internacional de seguretat marítima”. Les alertes també especificaven que les naus que actuessin s’havien de coordinar després directament amb Líbia o, si no era possible, amb Malta o Tunísia. Itàlia hauria de ser, en qualsevol cas, l’última opció.

Un escrit revelador

L’ARA va tenir accés ahir a un d’aquests escrits d’alerta del Centre de Coordinació de Rescat Marítim de Roma, que detallava la posició d’una pastera “amb problemes i 150 persones a bord”, i enumerava els telèfons de contacte de Trípoli i de la guàrdia costanera líbia amb els quals recomanava comunicar-se si algun vaixell de la zona rescatava els nàufrags. Aquest diari va trucar ahir insistentment al telèfon de contacte de Trípoli, sense èxit. Ningú va contestar. També va contactar amb els dos números de telèfon disponibles de la guàrdia costanera líbia. Al primer tampoc va obtenir resposta, i al segon un operador es va escudar dient que no entenia ni l’anglès ni el francès. “Només àrab”, va dir en un anglès rudimentari. L’ARA també va trucar al Centre de Coordinació de Rescat Marítim de Roma, i allà la resposta va ser immediata: un portaveu va confirmar la presència de pasteres al Mediterrani Central, però va justificar que no podia facilitar més informació perquè “Itàlia no està coordinant les operacions”, va dir textualment.

El director d’Open Arms, Oscar Camps, va informar ahir a través de Twitter que un miler de persones estaven ahir a la deriva al Mediterrani Central. “Presenciarem la devolució massiva en calent més gran de la història del Mediterrani, i serà a la força i contra la seva voluntat”, escrivia també Camps, en referència als migrants que la guàrdia costanera líbia va rescatar. De fet, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, també es va mostrar indignada amb aquesta situació. “Itàlia pretén deixar [els migrants] en mans de Líbia, on es tortura, es viola i s’esclavitza les persones. [...] Barcelona s’ofereix com a port segur”, va piular ahir.

L’ONG alemanya Lifeline, però, continua al mar amb 224 migrants a bord des de dimecres a la nit, i no hi ha absolutament cap país que li doni permís per desembarcar. I en la mateixa situació es troba el vaixell mercant danès Alexander Maersk, que transporta 113 migrants també rescatats per Lifeline però que van ser traslladats a aquesta nau perquè l’embarcació de l’ONG és molt petita i no podia portar tantes persones a bord perquè posava en risc la seva pròpia seguretat.

“Necessitem una solució per a aquesta gent! Necessitem un port segur i que almenys un estat de la UE se’n faci responsable ara mateix”, clamava l’ONG ahir a Twitter, mostrant la seva desesperació davant la indiferència generalitzada. De moment ningú ha contestat a la seva crida d’auxili. Aquest cop ni tan sols Espanya.

stats