L’Iran captura un petrolier britànic
El Regne Unit confirma la retenció del vaixell amb 23 tripulants a bord a l’estret d’Ormuz
BarcelonaL’estret d’Ormuz, entre el golf d’Oman i el golf Pèrsic, s’ha consolidat com l’escenari principal de les reiterades disputes entre l’Iran i Occident que han catapultat l’escalada de tensió entre els dos bàndols, amb menció especial per als Estats Units. Ahir aquest punt del mar d’Aràbia va tornar a presenciar dos nous episodis conflictius. Passades les set de la tarda -hora catalana- la Guàrdia Revolucionària iraniana anunciava que havia retingut un petrolier de bandera britànica per, segons la seva versió, haver violat la llei marítima internacional quan creuava per l’estret. La reacció anglesa no va trigar a arribar. El ministre d’Exteriors, Jeremy Hunt, ho confirmava i parlava d’una segona embarcació retinguda: “Estic summament preocupat per la captura de dos vaixells [un de bandera britànica i l’altre de bandera liberiana] per part de l’Iran a l’estret d’Ormuz”.
Segons dades de les webs de seguiment marítim, el vaixell de bandera britànica, identificat com a Stena Impero, navegava per aigües internacionals entre l’Iran i els Emirats Àrabs Units quan, de sobte, va canviar el rumb i es va dirigir cap a la costa iraniana. En aquest sentit, l’empresa propietària de la nau, Stena Bulk, va explicar que va deixar de poder contactar amb el petrolier després que “diverses embarcacions petites sense identificar i un helicòpter se li acostessin”. A bord, tal com apuntava la BBC, hi viatjaven 23 tripulants. Des del primer moment, el govern britànic va assegurar que estava “buscant amb urgència” la nau i que investigarà a fons el cas.
A hores de tancar aquesta edició, Londres estava mantenint contactes diplomàtics amb Teheran i aliats internacionals per mirar de resoldre la situació. El segon vaixell va ser interceptat uns 40 minuts després de l’ Stena Impero i, tot i tenir bandera de Libèria, també és de propietat britànica. Fonts iranianes, però, van informar a la premsa local que la retenció havia sigut temporal i que ja estava en llibertat.
Tanmateix, el govern de Hassan Rouhani no va donar gaires detalls de l’operació, ni de les suposades infraccions de les naus angleses. Una font militar sense identificar, citada per l’agència estatal iraniana, assenyalava que la nau Stena Impero “havia desactivat el seu rastrejador i havia ignorat diverses advertències abans de ser capturada”.
La captura d’ahir es va vincular ràpidament amb la detenció, fa dues setmanes, del petrolier iranià Grace 1 per part de les autoritats britàniques a Gibraltar. Aquesta nau va ser retinguda pel Regne Unit perquè, suposadament, transportava petroli a Síria malgrat les sancions imposades al règim de Baixar al-Assad. El cas va provocar “un gran malestar” a l’Iran, que va acusar els britànics d’haver comès un acte totalment “il·legal” propi de la “pirateria”. Des de llavors, Teheran ha exigit repetidament l’alliberament del seu petrolier i fins i tot havia amenaçat de capturar-ne un d’anglès. Malgrat això, just ahir -i hores abans de la detenció dels mercants anglesos- Gibraltar va anunciar que allarga trenta dies més el període de retenció del Grace 1.
El dron i els EUA
L’altra disputa del dia a la zona va tenir lloc al matí. El president dels Estats Units, Donald Trump, va explicar que un vaixell nord-americà, el buc d’assalt amfibi USS Boxer, va fer caure un dron iranià que suposadament controlava el pas de vaixells estrangers pel golf Pèrsic. Segons la versió nord-americana, el dron es va acostar “molt” a una de les seves embarcacions i va ignorar “diversos avisos”, fet que va desencadenar la decisió d’abatre’l.
El govern iranià, però, va desmentir les acusacions de Washington i va repetir fins a la sacietat que els EUA no havien fet caure cap dron iranià. “Em preocupa que l’ USS Boxer hagi fet caure els seus propis avions no tripulats per error!”, va dir amb sorna el vicepresident iranià d’Exteriors, Abbas Araghchi, que va voler deixar clar que l’aparell no era del seu país. La negació de l’Iran va molestar, encara més, el president Trump, que continuava assegurant que el dron sí que era propietat de l’Iran. “No hi ha cap dubte, l’hem fet caure”, va repetir el mandatari. Però Trump va anar una mica més enllà. Com en altres ocasions, va llançar una clara i directa amenaça a l’Iran. “Espero, pel seu bé, que no facin res imprudent. Si ho fan pagaran un preu que mai ningú ha pagat”, va etzibar.
