ÀFRICA

Internet, la nova arma a la RD Congo contra la guerra i el frau electoral

Els blogs i les xarxes socials, claus en un país a la vora de l’abisme per l’ajornament de les presidencials d’avui

Internet, la nova arma  a la RD Congo contra la guerra i el frau electoral
Carlos Bajo Erro
22/12/2018
4 min

BarcelonaQuè passa quan un president que ha esgotat el seu mandat no convoca les eleccions per escollir el seu substitut? Aquesta és la situació que ha viscut la República Democràtica del Congo (RD) durant els últims dos anys i que hauria d’haver acabat avui. Tanmateix dijous, a tres dies de les votacions, el president de la Comissió Electoral Nacional Independent (CENI), Corneille Nangaa, va anunciar l’ajornament de les eleccions presidencials una setmana, fins al 30 de desembre.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Sembla un tòpic, però aquestes eleccions congoleses són realment històriques. Han de tancar els dos anys d’interinitat de Joseph Kabila i, a més, el que ha sigut el president des del 2001 no serà un dels 21 candidats. Davant d’aquesta excepcionalitat la societat civil ha posat en marxa iniciatives per garantir la transparència dels comicis i per fomentar la pau durant el procés electoral. Amb els últims esdeveniments, aquestes iniciatives tenen més sentit que mai.

Els bloguers del col·lectiu Habari van llançar la campanya #ElectionBitumbaTe, que vol dir “Les eleccions no són una guerra”, en llengua lingala, per “convidar els moviments polítics i forces vives, així com la població, a preservar la pau durant el període electoral, més enllà de les seves reivindicacions”, explica el seu president, Guy Muyembe, que recorda la violència de les últimes eleccions. “En un altre temps la ràdio o els diaris van ser utilitzats per difondre missatges d’odi i crides a la violència; avui internet ha sigut instrumentalitzat per grupuscles radicalitzats que volen manipular els joves internautes. Hem d’impedir que tinguin èxit”, diu el president de Habari. Durant la campanya s’han organitzat debats per enfocar la discussió política a les propostes i fugir de discursos viscerals. Al mateix temps, han tractat de neutralitzar els rumors i els missatges d’odi difosos a les xarxes.

Màquines de votació

No és estrany que la societat civil hagi recorregut a les eines digitals. Aquestes eleccions han estat marcades per la tecnologia, ja que la coneguda com a machine à voter (“màquina de votar”, en francès) ha tingut una controvertida irrupció en les eleccions. Va ser presentada com una modernització, però molts col·lectius l’han interpretat com un nou instrument de frau. L’han batejat irònicament com a machine à voler (“màquina de robar”). El cens ha sigut un altre punt controvertit. Envoltat d’opacitat, ha generat desconfiança i ha sigut l’objectiu de molts atacs cibernètics.

Les eleccions a la RD Congo són una cita clau, ja que està en joc l’estabilitat de tota la regió. Es tracta del segon país més extens de l’Àfrica i el quart més poblat. Alberga recursos d’enorme valor econòmic i estratègic, com ara pràcticament totes les reserves conegudes de coltan, clau per fabricar aparells electrònics. Els conflictes que han sacsejat el país durant més de dues dècades han mobilitzat forces dels països de l’entorn. La guerra que es va produir entre el 1998 i el 2003 va ser coneguda com la “Primera Guerra Mundial africana”. Tot plegat justifica l’interès de la comunitat internacional, que ha ofert recursos, suport logístic i observadors per a les eleccions.

El 19 de desembre del 2016 es va esgotar el mandat presidencial de Joseph Kabila, que havia arribat al poder després de l’assassinat del seu pare, Laurent-Désiré Kabila. Els seus disset anys al poder han estat marcats per una interpretació particular dels procediments legals. Durant aquests dos anys de llimbs polítics, la societat civil ha mantingut una protesta als carrers que, combinada amb la pressió internacional, ha permès desfer l’enrocament del president i convocar unes eleccions sense la seva candidatura, però sota la seva ombra.

Una de les organitzacions protagonistes de la contestació ha sigut LUCHA (Lutte pour le Changement), que ha proposat la campanya #BalayerLesMédiocres (“Escombrar els mediocres”, en francès) a les xarxes i als carrers. “Els mediocres són els candidats de la família política de Kabila, els que han participat en la repressió, els implicats en la corrupció o el saqueig de recursos, o els que volen jugar la carta del tribalisme”, explica Bienvenu Matumo, militant del moviment. La campanya apel·la a la responsabilitat de la ciutadania. Demana als electors que no votin els “mediocres”, que es quedin a vigilar els recomptes i facin públics els resultats i després que defensin el seu vot si es produeix un frau. Matumo recorda les denúncies que diuen que el cens electoral pot contenir sis milions d’electors ficticis.

Precisament, quatre organitzacions s’han aliat per dificultar el frau. Tous Électeurs, Tous Observateurs (“Tots electors, tots observadors”) habilita un centre d’informació alternatiu per recollir les incidències reportades per la ciutadania durant el vot i per rebre “les fotografies amb les actes dels recomptes per WhatsApp, perquè no es puguin manipular els resultats”, explica George Kapiamba, president l’Associació Congolesa per a l’Accés a la Justícia (ACAJ), una d’aquestes organitzacions.

“Els elements per al frau són evidents”, diu Kapiamba, que enumera la manca de transparència del cens, la sospita de l’existència de “col·legis pirates” i la manca d’informació en relació a la machine à voter. “No coneixem el seu número, la seva distribució, els seus números de sèrie. Molta gent no sap com s’utilitza, així que hauran de demanar ajuda i comprometre el vot secret”, comenta Kapiamba. La societat civil congolesa s’enfronta ara a la incertesa de la setmana que queda fins a la cita del 30 de desembre.

stats