ParísSi bé el Consell Europeu va proposar dimecres crear centres de migrants fora de la Unió Europea, el president francès, Emmanuel Macron, ahir va anar més enllà i va plantejar crear “centres tancats” en territori europeu on es reclouria els migrants que arribin a la Unió Europea mentre s’estudia si tenen dret a l’asil. Macron va aclarir que aquests centres s’obririen “d’acord amb l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats”. Però no va dir que el procediment per resoldre si un sol·licitant té dret o no a l’asil acostuma a durar més d’un any a la majoria dels països de la UE. Els “centres tancats” es convertirien de facto en presons.
![](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 56 56"%3E%3C/svg%3E)
Inscriu-te a la newsletter Internacional
El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi
El president francès va anunciar aquesta iniciativa durant una conferència de premsa ahir amb el seu homòleg espanyol, Pedro Sánchez, amb qui es va reunir per primera vegada a l’Elisi. De fet, era el primer viatge internacional de Sánchez, que ha canviat Rabat per París –el Marroc ha sigut sempre la primera destinació de tots els anteriors presidents espanyols– per parlar sobre la crisi de refugiats amb Macron, després que Espanya acollís l’Aquarius a València.
Els arguments
Macron va explicar que aquests centres estarien finançats amb “recursos europeus” i es crearien als ports dels països “més pròxims i segurs” per tal que “el desembarcament [dels migrants] respecti les regles i principis humanitaris d’auxili”. D’aquesta manera, va continuar detallant, es podrà “organitzar ràpidament el procés per avaluar la situació [de cada migrant] i traslladar els que no tenen dret a l’asil”, va precisar Macron. Traslladar-los als seus països d’origen, se sobreentén.
De fet, el president francès va rebutjar la idea de portar els migrants a “tercers països” –com altres membres dels Vint-i-vuit havien proposat– i va assegurar que la Unió Europea també oferiria ajuda financera per a aquesta repatriació. Així mateix, va dir que tots els països de la UE s’haurien de repartir els migrants que obtinguin l’asil. Un nombre que, va assegurar, serà baix. “Molts [migrants] demanen asil, però els que realment hi tenen dret són un nombre molt limitat. Només un 10% dels que arriben [a Europa] es poden quedar”, va destacar.
Actualment els migrants que són desembarcats en un port europeu després de ser rescatats al Mediterrani són traslladats a centres d’acollida oberts. Això fa que sovint abandonin els centres amb l’objectiu de continuar el viatge cap al país europeu on tenen intenció d’emigrar o on disposen de familiars o coneguts. Per exemple, molts dels que arriben a Itàlia o Espanya es traslladen després a França o Alemanya.
El president francès va declarar que la cancellera Angela Merkel està d’acord amb la seva proposta. “Vaig parlar amb ella fa tres dies”, va comentar, i va afegir: “La cancellera podria ser perfectament aquí amb nosaltres”, en referència a la roda de premsa. De fet, l’ombra de Merkel era ben present ahir –i sempre–, fins al punt que el president francès va tenir un lapsus i va dir Alemanya en comptes d’Espanya en un moment concret.
Macron no va precisar en cap moment el temps que els migrants haurien de passar en aquests centres tancats, tot i que la controvertida reforma migratòria que el seu govern ha impulsat a França podria servir de referent. El procés d’una sol·licitud d’asil en territori francès dura uns 13 mesos aproximadament, però el projecte de llei sobre asil i immigració –que el Parlament encara està debatent– preveu reduir aquest temps a la meitat. Això, però, seria així a França si finalment s’aprova la llei. En altres països de la UE el procés per sol·licitar d’asil sol durar més d’un any.
La postura de Sánchez
Per la seva banda, Sánchez va intervenir poc en la roda de premsa i no va referir-se específicament a la proposta de Macron, però sí que va assegurar que “el govern espanyol no podia estar en més sintonia” amb el francès. “Coincideixo amb Emmanuel Macron que la política migratòria ha de ser comuna i s’ha de basar en la solidaritat”, va afirmar, i també va anunciar que rebria el president francès el dia 26 de juliol a Madrid. En aquesta línia, Macron va voler remarcar “l’excel·lent cooperació” entre els dos països. El president francès va voler exemplificar-ho amb el cas de l’Aquarius i va aprofitar l’ocasió per elogiar públicament la decisió de Sánchez d’haver acollit el vaixell al port de València.
El president espanyol, en canvi, sí que es va pronunciar sobre la creació d’un pressupost comú per als països de l’euro i un Fons Monetari Europeu, una proposta que també defensa França. Sánchez va aprofitar l’avinentesa per reivindicar el pes d’Espanya a l’Europa que Macron vol reformar: “Espanya vol i es mereix jugar”, va dir utilitzant un símil futbolístic.
La nau de l’ONG alemanya, amb 224 nàufrags a bord, esdevé un altre ‘Aquarius’
El vaixell de l’ONG alemanya Lifeline, amb 224 migrants a bord, s’ha convertit en un altre Aquarius. L’organització humanitària continua esperant instruccions per desembarcar els nàufrags en un port segur, quan ja fa tres dies que és al mar navegant sense rumb.
L’embarcació era ahir a prop d’aigües de Malta, però el primer ministre d’aquest país, Joseph Muscat, va exigir a través de Twitter que la nau s’allunyés de l’illa perquè, va argumentar, el seu país no es fa responsable de la seva situació. Per la seva banda, Itàlia continua sense donar permís al vaixell per desembarcar. Dijous el ministre d’Infraestructures i Transports italià, Danilo Toninelli, va informar que naus de la Guàrdia Costanera italiana portarien els migrants a un “port segur” i que el vaixell de l’ONG quedaria confiscat. Però res d’això ha passat.
Lifeline va alertar ahir que només els queda menjar fins demà. Les ONG Sea Eye i Sea Watch intentaran portar provisions al vaixell en les pròximes hores.
