L’Afganistan, camp de proves per a "la mare de totes les bombes"

BarcelonaEl govern afganès va anunciar ahir que “la mare de totes les bombes”, la GBU-43, va matar dijous 36 jihadistes de l’organització Estat Islàmic i va descartar que hi hagués víctimes civils. Alhora, el Pentàgon va difondre un vídeo del bombardeig i el president Trump es va felicitar de l’èxit de l’operació: “És una gran feina, estem orgullosos del nostre exèrcit”, va dir. Segons un portaveu del ministeri de Defensa afganès, el general Daulat Waziri, “el bombardeig era necessari per destruir una fortificació amb túnels de més de 40 metres de profunditat”. El comandament més alt de les tropes nord-americanes a l’Afganistan, el general John Nicholson, assegurava divendres des de Kabul que la bomba “era l’arma encertada per a l’objectiu adequat”. El general va explicar a la premsa que la decisió, purament tàctica, es va prendre en comunicació amb Washington.

Brutal i inhumà

L’atac, però, va ser condemnat per Hamid Karzai, expresident de l’Afganistan: “Això no és la guerra contra el terror sinó un ús brutal i inhumà del nostre país com a terreny de prova per a noves i perilloses armes”, va criticar.

A la GBU-43 se la coneix com la “mare de totes les bombes” i és el segon explosiu no nuclear més potent que existeix al planeta (el primer és un de fabricació russa). Els Estats Units, que la van dissenyar l’any 2003, van fer-la servir dijous per primera vegada, contra una xarxa de túnels i coves utilitzats per militants de l’EI a la província de Nangarhar, a l’Afganistan, prop d’on tot just fa una setmana moria un soldat nord-americà.

Aquest projectil rep el nom tècnic de GBU-43 Massive Ordnance Air Blast (MOAB) i costa 15 milions d’euros la unitat. Quan va ser creat, aquest artefacte va ser pensat per atacar l’Iraq en cas de guerra, però finalment la seva primera víctima ha sigut l’Estat Islàmic a l’Afganistan. L’administració Bush s’havia plantejat el 2003 utilitzar-la contra Saddam Hussein, però la MOAB mai no s’havia utilitzat fora de proves controlades. Els seus efectes sobre una zona rural i pobra de l’Afganistan podrien haver sigut devastadors.

Aquest últim atac, segons informen mitjans nord-americans, forma part de l’escalada de l’ofensiva per aire sobre l’Afganistan, que havia començat amb Obama però que ha augmentat amb Trump.

Durant els primers tres mesos del 2017, els EUA han llançat 450 bombes sobre objectius a l’Afganistan, mentre que durant tot el 2016 se’n van llançar 1.300. Les xifres dels dos primers mesos del govern de Trump doblen les del mateix període d’Obama.

El portaveu de la Casa Blanca, Sean Spicer, va dir en roda de premsa que el llançament de la MOAB servirà per facilitar la feina a les tropes afganeses i nord-americanes que treballen sobre el terreny. L’exèrcit nord-americà calcula que a l’Afganistan hi ha uns 700 militants de l’EI, la majoria a la regió de Nangarhar, prop de la frontera amb el Pakistan. El llançament es va fer només una setmana després del bombardeig contra el règim sirià. Amb l’atac, Donald Trump sembla enviar el missatge que la lluita antijihadista és la seva prioritat i contradiu el missatge aïllacionista de la seva campanya.