Els Estats Units autoritzen vols comercials directes a l’Havana
La mesura signada entre els dos governs exclou l’aerolínia estatal de Cuba i els viatges per a turistes
BarcelonaCuba i els Estats Units van posar ahir rumb a la normalització en matèria d’aviació civil. A partir de la tardor començaran a operar una trentena de rutes comercials directes entre el territori nord-americà i l’illa caribenya. Des del trencament de relacions diplomàtiques bilaterals fa cinc dècades, Washington només autoritza xàrters, però, amb l’acord signat ahir a l’Havana, el mercat s’amplia als vols regulars.
De moment, a l’aeroport de la capital aterraran 20 avions cada dia i 10 més en altres aeròdroms perifèrics, però l’acord signat ahir entre els dos governs permetrà fins a un màxim de 110 itineraris.
Tant el secretari nord-americà de Transport, Anthony R. Foxx, com el seu homòleg cubà, Adel Yzquierdo, van coincidir a assenyalar que la represa dels vols directes és la mostra més evident del compromís dels dos països de refer les relacions. A partir d’ara s’obre el període de licitació perquè les companyies aèries dels Estats Units sol·licitin la ruta.
Sense empresa cubana
L’aerolínia estatal Cubana de Aviación queda exclosa de l’acord d’ahir perquè, malgrat que el 17 de desembre del 2014 Washington i l’Havana van posar en escena l’inici del desgel diplomàtic, encara queda en vigor l’embargament dictat pel govern dels Estats Units a principis de la dècada dels 60 com a represàlia per l’expropiació de les propietats de nord-americans a l’illa.
Per aquest motiu, “si un avió cubà aterrés als Estats Units, quedaria directament confiscat” per fer front a les “demandes judicials” presentades als tribunals nord-americans, explica Anna Ayuso, investigadora de l’Amèrica Llatina del Cidob.
La posada en marxa d’aquests vols directes tampoc no suposa, de moment, que Cuba s’obri al mercat turístic nord-americà. Aquest punt encara s’està negociant entre les dues delegacions. Washington només permet els viatges dels seus ciutadans a Cuba si entren dins d’una dotzena de categories, entre les quals els viatges per a ajut humanitari, educatius, de visita a la família o per periodisme.
D’Alabama al Carib
El dels vols directes no va ser l’únic pas d’ahir que certifica el relaxament del bloqueig que marca la nova era entre els dos països. Una empresa d’Alabama, al sud dels Estats Units, ha rebut aquest mes l’autorització del departament del Tresor nord-americà per construir a l’illa una planta de muntatge de tractors que distribuirà tant al mercat intern com al d’Amèrica del Sud. Cleber, propietat del cubà nacionalitat nord-americà Saúl Berenthal, invertirà cinc milions de dòlars per instal·lar-se en una zona comercial que el govern cubà està construint al port de Mariel, a 40 quilòmetres de l’Havana, per atraure precisament capital estranger, segons informa l’agència Efe.
Per a Ayuso, és destacable que aquestes dues fites se succeeixen sense provocar grans crítiques entre els poderosos lobis cubans de Miami o els republicans -majoria al Congrés i al Senat dels Estats Units-. A diferència de fa uns anys, la qüestió cubana ha perdut pes i gairebé no apareix com un dels temes de la campanya electoral a les presidencials nord-americanes del pròxim novembre, com si haguessin entès que “els Estats Units no poden guanyar-hi res més, amb l’embargament” en vigor, conclou l’experta del Cidob.
