Turquia obre la frontera per pressionar la UE i Grècia atura el flux amb gasos lacrimògens

Istanbul / EdirneCentenars de refugiats sirians s’afanyaven divendres a arribar a Grècia després que Turquia obrís les seves fronteres per pressionar la Unió Europea, l’endemà de la mort d’almenys 33 soldats turcs a Síria. Però el somni d’arribar a Europa topava amb la realitat en arribar al pas fronterer. La porta de sortida de Turquia era oberta, però la de Grècia tancada. Prop de dos centenars de refugiats esperaven al pas de Pazarkule, terra de ningú. Davant la negativa hel·lena de deixar passar la multitud i la consegüent acumulació de persones en un indret que no fa més de 200 metres de longitud, la policia turca també tancava la seva frontera a tot aquell que volia creuar.

Turquia ha amenaçat més d’una vegada de reobrir les rutes migratòries des del Pròxim Orient cap a Europa, després que el 2016 acceptés un acord amb la UE per aturar els refugiats dins les seves fronteres a canvi de 6.000 milions d’euros i dels silencis europeus. Tot i que no hi ha hagut una confirmació oficial del canvi de política per part d’Ankara, els mitjans turcs citaven alts funcionaris del govern que deien que les fronteres s’obrien durant 72 hores. El moviment sembla pretendre pressionar l’OTAN i la UE per superar l’aïllament diplomàtic de Turquia a Síria i Líbia.

Davant les imatges de centenars de persones a les portes de Grècia, les reaccions del Govern grec no es feien esperar. “Vull ser clar: no tolerarem entrades il·legals a Grècia. Estem incrementant la seguretat a la frontera”, deia a Twitter el primer ministre Kyriakos Mitsotakis. La seva seguretat arribava en forma de gas pebre i bombes sonores, que reduïen a zero qualsevol possibilitat de creuar la frontera.

També es van veure sortir pasteres cap a l’illa grega de Lesbos a plena llum del dia en imatges retransmeses per les agències internacionals, que les mostraven navegant davant la passivitat dels guardacostes turcs. Almenys una pastera va arribar a l’illa de Lesbos i una altra a Samos.

Refugiats que no poden pagar un traficant van veure en l’obertura de fronteres una oportunitat d’or per arribar a la Unió Europea. Ho podien fer sense jugar-se la vida al pas de l’Evros o a l’Egeu, on aquest any han perdut la vida 99 refugiats, segons ACNUR.

Al matí, desenes d’autobusos sortien de l’icònic barri de Fatih cap a la ciutat d’Edirne, situada a 240 km al nord d’Istanbul i que representa l’últim gran centre urbà turc. “Cap de les persones que puja a aquest autobús ha de pagar. El nostre país està en guerra i la situació a Istanbul és molt complicada. Per tant, marxo”, explicava l’Emir, un refugiat sirià. Segons mitjans locals, els autobusos eren finançats per les municipalitats de la ciutat que encara controla el Partit de la Justícia i el Desenvolupament del president Recep Tayyip Erdogan. Al comboi també hi havia cotxes particulars, furgonetes i taxis abarrotats. “Hem pagat 700 lires [100 euros] entre cinc”, afirmava un refugiat a una àrea de servei enmig de l’autopista.

Por a ser enganyats

L’Abdul, refugiat de la ciutat siriana d’Alep, negava amb el cap mentre parlava per telèfon. Ho feia als peus d’un d’aquells autobusos que no sabia si havia d’agafar: “Tinc dona i un fill. Estic pensant en pujar a l’autobús, però no les tinc totes. No sé si és una bona oportunitat”, afirmava. Explicava que a Istanbul no hi té res: no parla turc, no té feina i el seu fill no pot anar a l’escola. Turquia ha passat d’obrir-se a la població refugiada a rebutjar-la mitjançant pressió política, econòmica i social.

“La frontera és oberta i, per tant, ho intentarem. Si els grecs també ens obren les portes, hi entrarem. En cas contrari, hauré de tornar a Istanbul”, deia el Halil, un altre refugiat sirià. “Hem vingut fins aquí perquè Erdogan ha dit que podríem passar”, afirmava un jove refugiat de l’Afganistan que tampoc semblava tenir l’esperança d’aconseguir-ho. La majoria dels que van aventurar-se en l’intent de creuar són joves i fan el camí sols. Encenen fogueres a pocs metres de Grècia i esperen trobar una oportunitat, però la nit és llarga i davant qualsevol intent de petits grups per creuar la frontera la policia grega responia amb contundència.

La fi d’un pacte

El pacte entre la UE i Turquia mai ha estat exempt de polèmiques: Turquia exercia de guardià de ferro davant els refugiats que volien arribar a la Unió Europea a canvi de 6.000 milions d’euros de Brussel·les. Erdogan, des d’un principi, es queixava que els diners no arribaven i amenaçava d’obrir fronteres. L’amenaça, reiterada en moltes ocasions i per múltiples raons, és ara una realitat.